Territori
El Penedès enceta la recta final cap a la vegueria pròpia
Els tràmits podrien acabar a finals d'any
El PP considera que tant la llei com la modificació compleixen l'Estatut i la Constitució
El ple del Parlament de Catalunya va aprovar en l'última sessió abans de les vacances d'estiu, i per la via d'urgència, la modificació de la llei de vegueries que suposarà la inclusió del Penedès amb entitat pròpia en la futura ordenació territorial de Catalunya. La proposta va tenir el suport de 99 dels 135 diputats (JxSí, la CUP, CSQP i el PSC) i va superar les esmenes a la totalitat presentades pel PP i C's. Però què suposarà aquest canvi per al Penedès? Quan serà efectiu? Quins tràmits s'han de superar encara? S'ha acabat la feina de la Plataforma per la Vegueria del Penedès?
El fet que la proposta hagi entrat per la via d'urgència suposa que es pot tramitar en la meitat del temps que es dedica a una proposició de llei (en condicions normals, entre vuit i onze mesos). Per començar, el 12 de setembre s'acaba el termini per a la presentació de compareixences. L'objectiu dels grups parlamentaris és intentar sumar el màxim de compareixences en un sol dia per intentar no allargar més el procés. Un cop s'hagin produït les compareixences, s'hauran de resoldre les esmenes a l'articulat. El termini per presentar-les acaba el 3 d'octubre. Un cop resoltes, es designaran els integrants de la ponència que redactaran el dictamen definitiu. Els grups creuen que aquesta tasca no serà tan feixuga com és habitual, ja que en aquest cas disposen de l'informe jurídic, que pot facilitar el procés.
El Consell de Garanties
El gran dubte per a alguns partits és si serà necessari o no sotmetre el dictamen al Consell de Garanties Estatutàries. En el cas que no s'hagi de fer aquest tràmit, l'aprovació definitiva de la modificació es podria fer entre el 23 de novembre i el 15 de desembre. En el cas que algun grup demani la revisió del Consell de Garanties, el procés s'allargaria fins al 2017. De moment, el PP ja ha anunciat que no té intenció de demanar aquest tràmit. El diputat popular Santi Rodríguez assegura que, “si algú ho demana, ho farà només amb la intenció de dilatar l'aprovació definitiva de la modificació”. Per a Rodríguez, no hi ha cap problema estatutari ni constitucional. Per al PP, el problema fonamental és que la llei
de vegueries, aprovada el 2010, va néixer amb la voluntat de suprimir les províncies i les diputacions, i de superar la normativa estatal d'ordenació territorial, malgrat que la disposició transitòria primera de la llei preveu recórrer a la modificació de la llei estatal. De tota manera, al grup parlamentari del PP estan tranquils, perquè creuen que aquesta llei no servirà per a res més que no sigui omplir un calaix.
En el cas de Ciutadans, el diputat Sergi Sanz reconeix que encara no han decidit res sobre aquest tema. Per a ells, el problema de la llei de vegueries és que respon “a un model territorial medieval, que no pot donar una resposta eficient a les necessitats actuals”. Sanz creu que
les unitats territorials dels Mossos d'Esquadra o dels Bombers de la Generalitat són més efectives que el model proposat en aquesta llei. C's creu que el país necessita aprimar l'administració de càrrecs polítics i buscar l'eficàcia.
Pla territorial i consens
La diputada de Junts pel Sí Neus Lloveras considera que el més important és que s'ha arribat a un consens important (en aquest aspecte, coincideix amb el socialista Martí Carnicer i el diputat de la CUP Joan Garriga). Segons ella, el fet que només s'hi oposin el PP i C's, “i C's amb arguments molt allunyats de la realitat territorial”, dóna força per treballar en la nova ordenació territorial. Lloveras creu que el Penedès ha de començar a desplegar la nova ordenació, amb el nou pla territorial que està en marxa, el nomenament del delegat territorial i la descentralització dels serveis de la Generalitat tan aviat com sigui possible. En aquest sentit, Lloveras coincideix amb els representants de la Plataforma per la Vegueria del Penedès. El seu president, Fèlix Simon, veu que el treball de dotze anys ha donat fruit: “El quatre de deu ha costat molt, però quan els reptes són grans necessiten fer el seu procés”, diu buscant el símil casteller. La plataforma té clar que tot això s'ha de visualitzar i s'ha de traduir en un canvi administratiu, social i territorial
al Penedès. L'assemblea de la plataforma es reuneix la setmana vinent i serà a partir d'aquesta reunió que definirà les noves estratègies a seguir.
Però sembla que tots els grups estan disposats a passar a l'acció. Des de Catalunya Sí que es Pot, la diputada Hortènsia Grau és partidària de reclamar els canvis necessaris al Congrés “mentre Catalunya no tingui la sobirania plena”. Segons ella, “si el Penedès vol funcionar com una vegueria, no n'hi ha prou canviant el nom a les diputacions” tal com es va acordar amb la vicepresidenta Joan Ortega després de la suspensió de la llei. L'única manera, segons els grups parlamentaris partidaris de la llei de vegueries, és avançar en l'àmbit del pla territorial. Grau recorda que el fet que el Penedès sigui un “territori cruïlla entre Barcelona i Tarragona, i un territori difícil per les seves singularitats, obligarà a buscar solucions particulars”. Precisament, des de la CUP, el diputat Joan Garriga creu que moltes de les dificultats s'han pogut superar gràcies a l'excepcionalitat d'aquesta legislatura. Segons ell, el Parlament està immers en un procés per assentar les bases de la nova república catalana. “Tenim moltes ganes de fer coses, tant nosaltres com els altres grups”, diu el diputat de la CUP, i això ha permès aconseguir la gran coincidència de 99 diputats a favor de la vegueria del Penedès. I des de les comarques de la futura vegueria no es vol deixar escapar l'oportunitat. Polítics i entitats vigilaran tots els tràmits.
LES FRASES
Els alcaldes i els polítics locals són optimistes
Els polítics locals del Penedès són majoritàriament optimistes. Mentre el Departament de Territori i Sostenibilitat treballa en la redacció d'un pla territorial propi per al Penedès, les quatre comarques mantenen relacions que en algun cas es remunten a principis dels vuitanta. Institucions com la Mancomunitat Penedès-Garraf i l'Eix Diagonal han permès al Penedès fer front a les necessitats reals
a partir de la unió de forces. L'alcalde del Vendrell, Martí Carnicer (PSC), creu que el fet d'haver superat la votació d'abans de l'estiu ja ha obert el camí. Passi el que passi, Carnicer considera que el tema està “políticament superat”, i confia que a partir d'ara tot s'anirà resolent en diversos contextos, fins i tot la qüestió de la capitalitat. Carnicer creu que hi haurà una solució de consens. La portaveu d'ERC a l'Ajuntament de Vilafranca, Mònica Hill, creu en el treball conjunt. No es vol imaginar un escenari que suposi estroncar novament el camí cap a la vegueria del Penedès i aposta per una fórmula que permeti una capitalitat de consens, amb una proposta que vagi “de baix a dalt”. L'alcalde d'Igualada, Marc Castells (CDC), és partidari de repartir els serveis descentralitzats de la Generalitat per tot el territori. Igualada ha fet una gran aposta. No se sent còmoda a la Catalunya Central i proposa una fórmula moderna i lligada a la singularitat del territori, que permeti repartir les responsabilitats en funció de les capacitats de cada comarca. Així mateix, l'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, també és partidària d'obrir un debat generós sobre la capitalitat per buscar “les màximes eficiències: les quatre capitals han de tenir un paper en aquesta reorganització administrativa”. Lloveras és optimista i diu que amb la modificació d'aquesta llei s'obre una porta que permetrà adaptar la normativa a la realitat política i social del territori. “Les quatre comarques podrem fer coses molt interessants”, diu Lloveras, que és partidària de treballar per remarcar la personalitat pròpia del Penedès dins de la nova ordenació territorial del país.
Els esculls: la moció de confiança i el pressupost
C.M. / Taempus
La moció de confiança presentada pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i la falta de pressupost del govern són dos esculls que cal superar perquè la modificació de la llei de vegueries tiri endavant, tal com esperen polítics i entitats al Penedès. La diputada Hortènsia Grau (CSQP), que va ser directora dels Serveis Territorials d'Interior, Relacions Institucionals i Participació a la demarcació de Tarragona, creu que el que tindria més sentit és que, un cop aprovada definitivament la modificació, el Penedès assumís la descentralització dels diversos departaments de la Generalitat, però això només serà possible si Catalunya disposa de la sobirania plena, si hi ha una modificació de la llei orgànica estatal i, sobretot, si la Generalitat disposa del pressupost per poder nomenar el delegat i assumir les despeses de personal que porta implícites aquest canvi. Els diputats de JxSí consideren de vital importància per a la continuïtat del procés que Puigdemont superi la moció de confiança i que s'aprovi un pressupost perquè el procés cap
a la independència sigui real i efectiu. Des de CSQP, Hortènsia Grau recorda que, en el cas que Puigdemont caigui en la moció de confiança, no només es paralitzarà la modificació de la llei de vegueries, sinó una quarantena d'iniciatives parlamentàries que estan en marxa. La CUP creu que ni la moció de confiança ni la falta de pressupost seran cap impediment per a la continuïtat del procés. “Nosaltres creiem que la legislatura continuarà amb els terminis que ens vam autoimposar i, si és així, ara tenim un debat sobre la moció de confiança, un debat sobre l'estat del país i un debat sobre pressupostos, i això ha de conduir a l'estabilitat parlamentària per tirar endavant els objectius polítics que ens hem marcat”, diu Garriga.