Primàries al PSC
Iceta s'imposa a Parlon per 747 vots de diferència
Miquel Iceta ha estat reelegit aquest dissabte primer secretari del PSC amb el 54,14% dels vots
A les primàries socialistes han participat 9.115 militants dels 17.935 cridats a les urnes, un 50,82% del cens
Miquel Iceta ha estat reelegit aquest dissabte primer secretari del PSC a les eleccions primàries del partit, amb el 54,14% dels vots dels militants, imposant-se així a l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), Núria Parlon, que ha sumat el 46,86%. Un total de 17.935 militants del PSC i de la Joventut Socialista de Catalunya (JSC) estaven cridats a votar avui en els 135 punts de votació habilitats a tot Catalunya; 698 persones havien sol·licitat votar telemàticament.
El president del Consell Nacional del PSC, Celestino Corbacho, màxima autoritat electoral en les primàries, ha oficialitzat els resultats a la seu del partit al carrer Nicaragua de Barcelona, on s'han agrupat dirigents i militants socialistes que recolzaven les dues candidatures.
A les primàries socialistes hi han participat 9.115 militants, un 50,82% del cens, amb només 73 vots en blanc i onze nuls. Tal com es preveia, l'elecció del primer secretari ha estat molt renyida, però Iceta ha obtingut 4.889 vots (54,14%), superant Parlon, que n'ha sumat 4.142 (45,86%).
Un històric del partit
El primer secretari electe del PSC, Miquel Iceta i Llorens (Barcelona, 17 d'agost de 1960), ha renovat aquest dissabte per quatre anys el seu càrrec de líder del partit amb el repte que la formació torni a créixer electoralment després d'anys de revessos a les urnes. Iceta va assumir el comandament del PSC per primera vegada el 13 de juliol de 2014, després de la dimissió de Pere Navarro i en vèncer unes primàries sense rival, i ha aconseguit el principal repte que llavors se li va encomanar: recosir un partit marcat per les escissions i frenar la sagnia de vots que semblava no tenir final.
Així, el seu principal encert ha estat tornar a una relativa estabilitat al partit, però no ha aconseguit resoldre la gran incògnita: si podrà tornar al PSC a les cotes de poder tant municipal com autonòmic que va obtenir en la primera dècada d'aquest segle. L'apogeu electoral del PSC va arribar en 2003, quan es va fer amb les regnes de la Generalitat a l'aconseguir 42 diputats al Parlament i més d'un milió de vots; des d'aleshores, un descens vertical fins a 16 parlamentaris i els 523. 000 vots actuals.
Iceta ha resituat el discurs del PSC sobre el ‘dret a decidir' fins a convertir-lo en còmode per a tot el partit: rebuig frontal a una consulta d'autodeterminació i defensa a ultrança de la reforma constitucional i d'un referèndum per validar-la.
El principal problema és que aquesta reforma no ha passat de ser una declaració de principis, ja que no ha trobat mai suports per començar a caminar ni al Congrés dels Diputats ni al Parlament.
L'interès d'Iceta per la política va néixer encara sent menor d'edat, quan amb 17 anys va començar a militar al Partit Socialista Popular Català, la secció catalana del PSP de Tierno Galván, una formació que de seguida deixaria per les seves divisions internes per entrar a formar part en 1978 en les Joventuts Socialistes de Catalunya.
En uns escassos sis anys de militància ja era membre de l'executiva del partit (1984), una selecte club que no deixaria fins al 2011, quan Pere Navarro va prescindir d'ell com a dirigent, tot i que li va encarregar la tasca de dirigir la Fundació Rafael Campalans i això, a la pràctica, també li va permetre acudir a les reunions de la direcció quan volia, tot i que sense dret a vot.
Iceta va començar la seva trajectòria institucional a l'Ajuntament de Cornellà (1987-1991), per donar després el salt a La Moncloa com a director del departament d'Anàlisis del Gabinet de la presidència del Govern (1991-1995), sotsdirector del mateix gabinet (1995-1996) i diputat per Barcelona en Les Corts (1996-1999).
El seu pas per Madrid va reforçar els seus contactes amb el PSOE, fins al punt que el van convertir en un dels principals nexes amb el PSC, sobretot quan ha calgut abordar temes espinosos com l'Estatut o el dret a decidir.
Prova de la seva capacitat d'influència en el PSOE la va donar Alfredo Pérez Rubalcaba en un Comitè Federal de gener de 2013, quan les relacions amb el PSC eren més tenses que mai per la consulta; Rubalcaba ha admès que els partits tenien discrepàncies i que el dret a decidir era un problema que els allunyava i que no ho arreglaria “ni Iceta”.
Diputat al Parlament des de 1999, el 2011 ja va intentar liderar el partit fracassant en el seu intent, una assalt que va tornar a intentar en 2014 sense rival, ja que com ell mateix s'encarrega de recordar, ningú va voler assumir les regnes d'un partit immers llavors en una situació més que delicada.
