Mas assumeix que no es podrà presentar en unes eleccions sota la jurisdicció espanyola en dos anys

L'expresident de la Generalitat Artur Mas ha assumit que no es podrà presentar a “cap tipus d'eleccions” sota un règim jurídic espanyol després de la sentència del 9-N, que el condemna a dos anys d'inhabilitació per un delicte de desobediència pel 9-N.

“Si aconseguim fer el tomb i el projecte sobiranista arriba a bon port i l'Estat català futur substitueix a l'actual estat espanyol, jo estaria sotmès a la jurisdicció catalana”, ha precisat aquest dimarts al matí l'expresident català en declaracions a RAC1, on ha estat entrevistat junt amb l'exvicepresidenta del Govern Joana Ortega i l'exconsellera Irene Rigau, també condemnades.

Precisament, Rigau, que és l'única que ocupa un càrrec electe actualment, ha assegurat que no pensa deixar l'escó al Parlament mentre la sentència no sigui ferma. “Penso actuar amb la responsabilitat d'un diputat electe”, ha assegurat.

Artur Mas ha considerat també que el sobiranisme “ha de saber aprofitar que per primera vegada un govern triat democràticament sigui en part inhabilitat”. I, preguntat per si la resposta ha de materialitzar-se en mobilitzacions ciutadanes o amb la convocatòria d'una altra consulta, ha assenyalat: “No tindria sentit que solament hi hagués carrer si no estigués acompanyat de les urnes, però amb les urnes només no hi ha suficient”. Així, l'expresident català ha defensat que mentre duri la inhabilitació seguirà fent política com fins ara: “De la manera en què ho estic fent, que no és en la primera línia”.

D'altra banda, Mas s'ha pronunciat sobre la petició de compareixença perquè expliqui en la Comissió d'Assumptes Institucionals el presumpte finançament irregular de CDC, i ha dit que “semblava que hi havia molta pressa i ara resulta que no hi ha tanta”, ja que ha dit que es va oferir a anar aquest dimecres però no li han convocat.

L'ex-vicepresidenta del Govern Joana Ortega ha dit sentir-se enfadada, atònita i indignada després de la sentència, i ha afirmat que la decisió li anima “cada dia més” a tornar a la política activa. Sobre per si contempla unir-se al PDeCAT, ha indicat haver-se oposat “molt a gust” en la seva compareixença a la seu del partit aquest dilluns durant la roda de premsa que van donar després de conèixer la sentència, i ha dit haver après que en política mai es pot dir que alguna cosa no es farà. Preguntada per si li agradaria concórrer com a candidata a l'alcaldia de Barcelona, ha assenyalat: “No ho he pensat, però no ho descarto”.

Per la seva banda, l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau ha reiterat que mentre la sentència no sigui ferma no deixarà el seu escó en el Parlament -és l'única dels tres que ho manté-. Ha afirmat haver-se sentit disgustada després de veure “les interpretacions mediàtiques després de la sentència, que sembla cròniques ja escrites”, i ha agraït les mostres de suport que els ciutadans els han transmès durant.