Política

política

guerra de banderes

El govern espanyol denuncia els ajuntaments valencians que van penjar la bandera republicana el 14 d'abril

L'advocacia de l'Estat presenta recurs per vulneració del principi de neutralitat i objectivitat que ha de regular l'activitat de les administracions públiques

L'advocacia de l'Estat, en representació de la delegació del govern espanyol al País Valencià, ha presentat recurs contenciós administratiu contra ajuntaments valencians que varen penjar banderes republicanes el passat 14 d'abril per commemorar l'aniversari de la proclamació de la Segona República.

Segons que han confirmat fonts de la delegació del govern espanyol al País Valencià, les denúncies comunicades aquest dimarts s'interposen contra els ajuntaments d'Algemesí (Ribera Baixa), Barxeta (Costera), Benifaió (Ribera Alta), Bunyol (Foia de Bunyol), Paiporta (Horta Sud), Tavernes de la Valldigna i Xeraco (a la Safor), tots ells a la demarcació de València. A aquestes denúncies cal sumar les ja anunciades contra els consistoris de Sagunt (Camp de Morvedre) i Silla (Horta Sud).

Les mateixes fonts han confirmat que les denúncies s'han presentat després que la delegació del govern espanyol al País Valencià enviés la passada setmana una circular advertint que acudiria a la via judicial contra els ajuntaments que exhibeixin la bandera republicana per haver vulnerat la normativa que regula l'ús de banderes.

En aquesta carta, se cita la Llei 39/1981, sobre l'ús de la bandera espanyola i altres banderes, i remarca que als edificis consistorials la bandera d'Espanya ha d'estar “en l'exterior i ocupar un lloc preferent”. Així mateix, recorda que l'article 8.3 del Decret 116/1994 de la Generalitat Valenciana indica que els consistoris “no poden enarborar com a pròpia una altra bandera que no sigui l'oficial” i que utilitzar una bandera no constitucional “vulneraria el principi de neutralitat i objectivitat que ha de regular l'activitat de les administracions públiques”, d'acord amb l'article 103.1 de la Constitució i el 6.1 de la Llei 7/1985 sobre les Bases del règim local.

A més, recorda l'existència de diverses sentències, com la del TSJ de Castella i Lleó de 2015, que estableix que en un edifici públic no es pot fer ús de la bandera republicana ni al balcó principal, ni en qualsevol de les façanes o finestres, es tracti o no d'un pal o qualsevol altre tipus d'exhibició pública. Segons aquesta sentència “no es nega el dret que té qualsevol partit o grup polític en la seva seu o altres dependències pròpies a utilitzar la bandera que cregui convenient” però limita l'ús en el cas d'un edifici públic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

guerra a gaza

Israel pressiona Hezbol·là al Líban mentre continua bombardejant Rafah

barcelona
GIRONA

Junts fa una aposta per la transformació digital de les empreses

GIRONA
GIRONA

Trobada dels candidats d’ERC amb els sindicats per parlar d’habitatge

GIRONA
estat espanyol

Brussel·les expedienta Espanya per no garantir la presumpció d’innocència

barcelona
iran

L’Iran condemna a mort un raper per donar suport a les protestes de Mahsa Amini

barcelona
Política

Mor Andreu José Mestres, el batlle més longeu de Collbató (1983-1995)

política

La CUP proposa un pla de xoc a l’escola per fer front al retrocés del català

salt
rússia

Detenen el viceministre de Defensa acusat d’haver acceptat un suborn

barcelona
política

El govern nega que amagués l’acord per actualitzar les condicions de Hard Rock

barcelona