El Senat humilia Trump

El polze del veterà senador republicà John McCain va donar la que podria ser l’estocada final als intents del president Donald Trump i del seu partit de derogar i substituir l’actual sistema sanitari dels EUA. A altes hores de la matinada, en una votació dramàtica, McCain, a qui s’acaba de diagnosticar càncer de cervell i que havia viatjat a Washington només per a aquest debat, va abaixar el dit amb un gest ferm i decidit, convertint-se en el tercer republicà a rebutjar l’enèsim pla proposat i confirmant un nou fracàs de l’administració Trump.

L’última proposta era de mínims, “raquítica”: només eliminava l’obligatorietat de tenir assegurança, deixant la majoria de clàusules vigents. Una solució desesperada per a un moment desesperat: els republicans estaven obligats a obtenir un triomf de qualsevol forma. Tothom era conscient que el text que s’aprovés no es convertiria mai en llei.

L’anàlisi independent dels efectes de la mesura, fet de forma urgent, resumia que la proposta deixava 16 milions de nord-americans fora del sistema de salut, amb un augment del preu del 20% anual. Les xifres milloraven, tenint en compte que la primera versió, presentada fa mesos, afectava més de 32 milions de persones.

No va servir de res. Com sempre, els republicans només es podien permetre perdre dos vots per tenir la majoria simple. Des dels inicis del debat, tot i les pressions del lideratge republicà, les amenaces de membres del gabinet i trucades del propi president, les senadores Susan Collins (Maine) i Lisa Murkowski (Alaska) es mantenien fermes en la seva negativa, deixant sense marge de maniobra els conservadors.

McCain, qui a principis de setmana es vestia d’heroi permetent que el Senat debatés la possibilitat de reforma sanitària, se’n convertia en el botxí. El seu no feia escapar un sospir de sorpresa al bàndol demòcrata, i fins i tot un intent d’aplaudiment.

El líder de la minoria demòcrata al Senat, Chuck Schumer, es va girar ràpidament i amb un gest violent va aturar qualsevol intent de celebració, potser per no furgar en la ferida de la major humiliació encaixada pels republicans en l’era Trump.

Schumer va justificar el gest dient que no hi ha res a celebrar. Ara, segons va dir, toca buscar consensos i treball conjunt per millorar l’Obamacare, l’actual pla de salut del país.

Trump no comparteix el pla. “Tres republicans i 48 demòcrates han fallat al poble nord-americà. Com vaig dir en un principi, deixem que l’Obamacare exploti, després acordarem”, va piular minuts després de la derrota.

Ahir al matí, després de consultar-ho amb el coixí, el president va apostar per canviar les regles de les votacions al Senat, fent que totes es guanyin per majoria simple. Si no funcionen les normes, cal canviar-les. Ahir a la matinada només necessitava un empat –gràcies al vot de qualitat que aporta el vicepresident del país, Mike Pence, en cas d’igualada, i ni així ho va aconseguir.

La pressió va fer que McCain es veiés obligat a justificar el sentit del seu vot. “Hauríem derogat algunes clàusules de l’Obamacare, però no oferia cap substitut per reformar el nostre sistema de salut”, va dir el veterà senador. La poca confiança en les promeses buides del lideratge republicà no van “alleujar la preocupació” per una llei “desastrosa”.

A banda de Trump, un dels més perjudicats és el líder republicà al Senat, Mitch McConnell, que veu com la fama de magnífic estrateg es desinfla. “És un moment decebedor”, va dir, per després acusar aquells col·legues que “no havien complert la promesa” de derogar la llei actual. No va poder fer altra cosa que retirar la proposta i girar full.

El futur és incert. Al Partit Republicà li costa amagar les divisions internes i aconseguir consens en qualsevol gran text legislatiu (la reforma fiscal hauria de ser la pròxima) serà molt complex. Els demòcrates, sense amagar la seva alegria, van aprofitar per exigir treballar de forma conjunta en mantenir el debat de la reforma sanitària obert, però treballar-la de forma conjunta. Precisament la demanda de McCain, i part de les raons pel seu vot negatiu.

Els republicans de la Cambra de Representants tampoc volen llençar la tovallola. “Estic decebut i frustrat, però no hauríem de deixar-ho córrer”, va dir el líder republicà a la cambra baixa, Paul Ryan. El seu interès és més pragmàtic: en poc més d’un any es torna a jugar el càrrec i no voldria enfrontar-se de nou al seu electorat amb una promesa incomplerta i un fracàs sota el braç.