El TSJC admet les querelles

La maquinària judicial per intentar aturar el referèndum de l’1-O ja està en marxa. La sala d’admissions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) es va reunir ahir a la tarda, de manera excepcional, després d’haver rebut al migdia les dues querelles anunciades per la fiscalia: una contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i quatre membres de la mesa, i l’altra contra el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i els tretze membres del conseller executiu del govern, amb el vicepresident Oriol Junqueras, i tots els consellers, per haver permès la votació (la mesa) i haver aprovat i signat (el govern) dos decrets per impulsar la votació ciutadana sobre la independència de Catalunya, dimecres i dijous passats. El TSJC, com era d’esperar, va admetre a tràmit les dues querelles, sense valorar les estrictes mesures cautelars sol·licitades.

A tots els 19 querellats, la Fiscalia Superior de Catalunya els acusa dels delictes de desobediència al Tribunal Constitucional (TC) –que assegura que Catalunya no té competències per promoure un referèndum d’autodeterminació– prevaricació i malversació de fons públics, l’únic que implica penes de presó, fins a vuit anys, i no inclòs en el procés del 9-N. No obstant això, la fiscalia només demana mesures cautelars per als membres del govern, com és la imposició d’una fiança per les despeses de diners públics que implicarà la convocatòria i organització del referèndum. “El delicte de malversació ha iniciat la seva execució, ja que s’ha posat en marxa un procediment que generarà una important despesa pública”, manifesta la fiscalia en la querella contra el president.

La despesa pública del referèndum no està pas quantificada (la del 9-N va ser de 5,2 milions d’euros que ara reclama el Tribunal de Comptes a una part del govern). Tot i això, la fiscalia recorda que el TC va declarar “nul·les” les partides del pressupost de la Generalitat del 2017 que es referien a recursos pel referèndum i, per tant, “els membres del govern no poden desconèixer que la seva decisió de convocar-lo comporta l’ús il·legal de fons públics”.

La sala d’admissions de la querella contra el president Puigdemont i el seu govern –formada pel president del TSJC, Jesús Maria Barrientos, i els magistrats Francisco Valls i Carlos Ramos– van resoldre admetre a tràmit la querella i que la seva instrucció sigui acumulada en la causa oberta el juliol passat contra la consellera Meritxell Borràs i el llavors secretari general de Governació per promoure la compra d’urnes (al final, deserta), i que dirigeix la magistrada Mercedes Armas. Armas, especialitzada en dret penal i que està en la secció sisena de l’Audiència, la de Barrientos, està de reforç en la sala civil i penal del TSJC.

La fiscalia assegura que el govern de Puigdemont, amb les seves accions, ha provocat “una violació de la Constitució i del’Estatut d’Autonomia”. Fins ara, la magistrada Armas no ha citat a declarar cap investigat, i una de les primeres resolucions que haurà de prendre és si accepta les mesures cautelars sol·licitades per la fiscalia, com la imposició de fiances al govern independentista; el tancament de les webs que impulsen la votació referendària (garanties.cat i la del voluntariat), així com es dirigeixen oficis als directors de tots els mitjans de comunicació públics i privats per tal que “no insereixen cap publicitat institucional o propaganda del referèndum”.

En la segona querella, la sala d’admissions del TSJC –composta també pel president Jesús Maria Barrientos, i els magistrats Carlos Ramos i Mercedes Armas–, ha resolt que la nova querella contra la president del Parlament, Carme Forcadell (la tercera) i contra els quatre membres de JxSí i de CSQP de la mesa (Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet) sigui assumida per la magistrada Maria Eugènia Alegret, que des de l’octubre del 2016 investiga Forcadell per desobediència al TC. La magistrada va acumular-hi una segona querella, el març passat, contra Forcadell i els quatre membres de la mesa (hi era Lluís Corominas, ara substituït per Guinó) per permetre alterar l’ordre del dia del ple i que els grups votessin iniciatives per impulsar el referèndum, com ha passat ara en la tercera querella, en permetre les votacions de les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica.

A més, la fiscalia sol·licita al TSJC que s’oficiïn notificacions als alcaldes de tots els ajuntaments de Catalunya per tal que “donin les instruccions precises per impedir que es facilitin qualsevol tipus de recursos personals, materials, o locals, per al referèndum”. Una mesura també expressa el TC, en la seva resolució de suspensió de la llei i convocatòria del referèndum, amb advertiment de responsabilitats, “fins i tot penals”, que ahir mateix ja va enviar als 947 alcaldes catalans el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo. Tanmateix, centenar d’alcaldes ja han signat decrets per donar suport logístic a l’1-O.

El TSJC, a petició del TC, també va començar ahir a notificar la resolució del tribunal, que ha de donar a un centenar de persones i càrrecs públics. Va detallar que ja l’han entregat al major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, a tres comissaris del cos policial; al cap de Publicacions del Parlament, al secretari general i al lletrat major del Parlament.