Exdiputats, una exministra i familiars
Els dotze consellers que formen part del ple del Tribunal de Comptes són escollits pels mateixos partits polítics que, teòricament, han de fiscalitzar: sis d’ells a elecció del Congrés dels Diputats i sis més del Senat, i en tots dos casos requerint una majoria de tres cinquenes parts. I és que, tot i que rebi el nom de tribunal, el que la Constitució del 1978 reconeix com “el suprem òrgan fiscalitzador” de la gestió econòmica de l’Estat i de tot l’àmbit públic no és pas un òrgan judicial, sinó un ens depenent del poder legislatiu. El mandat dels consellers és per a un període de nou anys, i els dotze actuals van ser escollits el 2012, en plena majoria absoluta del PP, que en va escollir vuit. Els quatre restants els va escollir el PSOE, tot i pactar-ne un amb IU.
Tot i que des del Tribunal de Comptes s’assegura que els requeriments professionals que estableix la llei per formar-ne part garanteixen la seva “absoluta independència”, la realitat és que entre els dotze membres actuals s’hi compten tres exdiputats, una exministra, tres exalts càrrecs vinculats a governs estatals i fins i tot el germà gran de l’expresident espanyol José María Aznar,Manuel Aznar. Amb un elevadíssim sou (més de 114.000 euros a l’any), la pertinença al Tribunal de Comptes sol ser domini de polítics i juristes d’avançada edat, entre els quals l’únic català és Lluís Armet, que va ser senador pel PSOE i conseller de la Generalitat en el govern de Tarradellas.
El cas més proper al procediment obert pel 9-N és el de Margarita Mariscal de Gante, que va ser ministra de Justícia amb el mateix Aznar de president entre els anys 1996 i 2000; en la legislatura següent, repetiria com a diputada pels populars i va ser vicepresidenta primera del Congrés dels Diputats. Mariscal de Gante és ara la consellera del Tribunal de Comptes encarregada de la secció segona d’enjudiciament, on es va dirigir la denúncia de Societat Civil Catalana per presumpta malversació comptable en l’organització 9-N, i que podria acabar obligant els exmembres del govern d’Artur Mas, Irene Rigau i Francesc Homs a retornar l’import gastat en la consulta, uns 5,3 milions. L’exministra i exdiputada del PP va ser qui va decidir admetre a tràmit aquest estiu la denúncia i rebutjar, per tant, el recurs presentat pel govern de la Generalitat. A petició seva, el tribunal va designar una instructora, María de los Llanos Castellanos, que és qui dilluns va fixar la fiança milionària per a Mas. Mariscal de Gante és filla de Jaime Mariscal de Gante, que va ser jutge del franquista Tribunal d’Ordre Públic (TOP), dirigit a reprimir delictes polítics.
També es va posicionar a favor de l’obertura del procediment sobre el 9-N el fiscal del Tribunal de Comptes, Miguel Ángel Morato Torres. El seu nom no el va proposar un partit, sinó la fiscal general de l’Estat el 2015, Consuelo Madrigal, escollida al seu torn pel govern de Rajoy l’any anterior. Morato Torres (el primer destí del qual com a fiscal va ser, curiosament, l’Audiència de Barcelona) ja va generar polèmica poc després de la seva arribada en retirar una acusació contra el govern del PP de Vitòria (Àlaba).
Qui sí que va formar part del Congrés va ser l’actual president del Tribunal de Comptes, Ramón Álvarez de Miranda García, que va ser diputat sota les sigles de la desapareguda UCD entre els anys 1979 i 1982. Sota la seva gestió (està en el seu segon mandat) el tribunal ha viscut un dels principals escàndols de la seva història, en ser acusats diversos dels seus consellers d’haver afavorit la contractació de familiars. El cas que va fer saltar les alarmes va ser el del germà del president de la secció de fiscalització, Javier Medina, a qui el Tribunal Suprem va considerar provat que se li havia fet a mida una plaça. El Suprem va fins i tot condemnar el Tribunal de Comptes a pagar 38.000 euros per les costes del judici.
