Política

La crisi dels rohingyes, marc de la visita del papa a Myanmar

La repressió militar força centenars de milers de membres de la minoria musulmana a refugiar-se a Bangladesh

El cap de l’exèrcit rep Francesc i avui ho farà la premi Nobel de la pau San Suu Kyi

Rebut per milers de persones, el papa Francesc va arribar ahir a Myanmar per una visita delicada que va començar amb una trobada sorpresa amb el cap de l’exèrcit, acusat de dur a terme una “neteja ètnica” contra la minoria musulmana dels rohingyes. El general Min Aung Hlaing el va rebre a última hora, en una cita que permet al poderós líder militar situar-se com a interlocutor de primer nivell abans que la dirigent civil i premi Nobel de la pau Aung San Suu Kyi es reuneixi avui amb el papa.

L’aura internacional de San Suu Kyi ha quedat tocada a causa de la seva falta d’empatia cap als rohingyes, una comunitat que ha vist com, des de finals d’agost, més de 620.000 dels seus membres han hagut de fugir a Bangladesh –país que també visitarà Francesc– per deslliurar-se de la campanya de repressió de l’exèrcit, que l’ONU qualifica de “neteja ètnica”. Les organitzacions de defensa dels drets humans acusen el general Min Aung Hlaing de ser el principal responsable d’aquesta operació. Hlain s’oposa al retorn en massa dels rohingyes, tot i un acord en aquest sentit anunciat la setmana passada entre els governs birmà i de Bangladesh. La trobada entre el papa i el general, qualificada “de cortesia” pel Vaticà, ha durat una quinzena de minuts. “Han parlat de la gran responsabilitat de les autoritats del país en aquest període de transició”, comentava amb cautela el Vaticà.

El pontífex sap que les seves declaracions sobre aquesta minoria perseguida seran vigilades amb lupa durant la visita de quatre dies que fa al país, tot i que aquests darrers mesos no ha dubtat a denunciar el tracte dispensat als que anomena “germans rohingyes”, amb el risc d’irritar la majoria budista birmana. El viatge papal dona esperances als refugiats rohingyes, que des de Bangladesh expliquen els crims perpetrats per l’exèrcit birmà: violacions, assassinats i tortures.

Població apàtrida

Abans de l’escalada de violència, a l’agost, aproximadament un milió de musulmans rohingyes vivien a Myanmar, en alguns casos durant generacions. Però a partir d’una llei dictada el 1982, van ser privats de la nacionalitat birmana i ara formen la població apàtrida més gran del món i són víctimes de nombroses discriminacions, com ara treballs forçats, extorsions, restriccions a la llibertat de moviment, regles de casaments injustes i confiscació de terres.

LA DATA

1982
una llei
priva de la nacionalitat birmana els rohingyes, que esdevenen la comunitat apàtrida més gran del món.

LA XIFRA

620.000
rohingyes
almenys han arribat a Bangladesh des de l’agost passat fugint de la persecució de l’exèrcit birmà.

LA FRASE

No hi ha discriminació religiosa a Myanmar; hi ha llibertat de culte
Min Aung Hlaing
CAP DE L’EXÈRCIT BIRMÀ


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’Estat diu ara que la data del 2024 per pagar per l’ús de les carreteres “és orientativa”

Barcelona

ERC planteja fer govern i tancar després l’estratègia

barcelona
ÜLO LAANOJA
ORGANITZADOR DE LA VIA BÀLTICA EL 1989 I DIPUTAT AL PRIMER PARLAMENT D’ESTÒNIA

“La pandèmia ha estat un regal per a Madrid”

barcelona

El dret a decidir, a la via penal

barcelona

La unilateralitat, a debat

barcelona

Ayuso instal·la el PSOE i Podem en la convulsió a dos anys de les estatals

madrid
Amèrica Llatina
Les conseqüències de la pandèmia

Colòmbia, en flames

Buenos Aires

Els escocesos emeten el seu veredicte en unes plebiscitàries crucials

Londres
política

Castells imposava el seu criteri, segons tècnics de la Diputació