Sense marge de maniobra

La primera ministra Theresa May va encaixar dimecres una important derrota al Parlament de Londres que podria limitar el seu marge de maniobra de cara a la negociació amb la UE. Podria forçar-la també a acordar un Brexit suau, és a dir, que el Regne Unit es quedi dins el mercat únic i la unió duanera. Els diputats britànics van decidir incloure una esmena a la gran llei del Brexit, que s’està debatent aquests mesos a Westminster, que obliga el govern a sotmetre a votació el pacte final a què arribi amb la UE i a convertir-lo en llei.

La gran llei del Brexit és la que ha de permetre convertir tota la legislació europea en britànica a partir del 29 de març del 2019, quan es materialitzi la seva sortida del club europeu, per evitar que es produeixi cap buit legal. El govern de May volia evitar que el Parlament pogués interferir en la complicada negociació amb Brussel·les, però l’esmena acceptada dimecres l’obliga a consultar els diputats primer i a esperar que aquests converteixin la decisió en llei. Això farà que el procés de negociació amb Brussel·les sigui més lent i més complex perquè haurà de pactar a dues bandes: amb la UE i amb el Parlament.

El projecte de llei del Brexit està en la fase final del seu debat als Comuns i es votarà dimecres que ve. Si és ratificat, aleshores passarà a la Cambra dels Lords. El govern espera tenir-lo aprovat a començament de l’any que ve. L’esmena va ser presentada per Dominic Grieve, diputat tory i ex-fiscal general britànic, i va ser fruit d’una revolta interna d’onze parlamentaris conservadors que es van unir als laboristes per tirar endavant l’esmena per només quatre vots de diferència (309 a 305).

Aquesta derrota manifesta la debilitat política de May al Regne Unit des que el juny passat va perdre la majoria absoluta que tenia i va haver de pactar amb els deu parlamentaris unionistes nord-irlandesos del DUP per poder continuar governant. May havia decidit anticipar les eleccions precisament per incrementar la seva majoria i no haver de discutir amb l’oposició parlamentària el Brexit. Els laboristes volien influir en les converses amb la UE i li exigien la consulta parlamentària. Dimecres van dir que el Parlament havia recuperat el control del Brexit.

La reducció de la majoria parlamentària facilita que qualsevol mínima rebel·lió posi contra les cordes el govern. El DUP ja va obligar May a garantir que el Regne Unit adopti la regulació europea en cas de no arribar a cap acord amb la UE, o sigui, evitar un Brexit dur, per acceptar el pacte de mínims amb la UE.

La desfeta demostra també la divisió que hi ha dins el Partit Conservador. May i el seu govern estaven alertats, des de feia mesos, de la intenció de Grieve i els altres rebels. Tant May com David Davis, el ministre del Brexit, van mantenir converses amb ells per eludir la votació, però no els van aconseguir convèncer. “Aquest és l’únic cop que m’he rebel·lat contra el partit en vint anys i ho faig pel sentit del deure, per evitar el caos institucional que suposaria l’aprovació de la llei del Brexit en el seu estat actual”, es va justificar Grieve. I hi va afegir: “Soc un home de partit que el posa al davant de si mateix i que posa el país al davant del seu partit.” La revolta va provocar que May s’enfadés i fes fora Stephen Hammond, un dels rebels i vicepresident del partit.

La primera ministra ha aconseguit aquesta setmana, després d’haver fet forces concessions, passar a la segona fase de les negociacions amb la UE i començar a negociar la futura relació comercial, que és vital per al país. El seu marge de maniobra s’ha reduït encara més al Regne Unit. Ara el Parlament tindrà el poder de vetar qualsevol pacte del Brexit. I pot obligar-la a fer un Brexit suau.