El pacte generacional, tampoc

El trencament de l'acord de govern entre CiU i el PSC s'afegeix a la llarga llista de pactes fracassats a Figueres i suposa un episodi més en la llarga llista de maldecaps que ha hagut d'afrontar el PSC des de la derrota electoral del 2007

El pacte «del relleu generacional» a Figueres entre CiU i el PSC ha acabat també com el rosari de l'aurora, augmentant la llarga llista d'acords polítics fracassats i certificant que a la ciutat, entre altres mancances, hi ha la d'una majoria municipal forta però, sobretot, estable. El pacte esmicolat aquesta setmana va néixer més per la voluntat dels seus principals avaladors, Santi Vila (CiU) i Pere Casellas (PSC), que no pas per una base social o per uns fonaments d'uns acords programàtics –si fa o no fa tots els partits plantegen el mateix–. Ja en el mandat passat, Vila, des dels bancs de l'oposició, va treure més d'un cop les castanyes del foc al govern en minoria del PSC, liderat per Joan Armangué. Aquest fet podia induir que tard o d'hora la sociovergència tornaria al govern de la ciutat. Ja hi va ser fugaçment en el primer mandat de Joan Armangué –1995-99–, quan CiU, el setembre del 1996, es va incorporar al govern que formaven el PSC i ERC. Aquell pacte es va esmicolar abans de dos anys com a conseqüència del desacord amb el projecte de reforma de la Rambla. Aquella vegada va ser CiU qui va sortir del govern, i aquesta decisió, com ha passat ara amb el PSC, va causar una fractura en el grup municipal que va provocar l'obertura d'un expedient i la posterior sortida de CDC dels regidors Martí Palahí i Josep Fernández, partidaris de continuar en el govern. Ara ha estat Pere Pujolà qui ha deixat el PSC, cansat del tarannà que ha portat el grup socialista sota el lideratge de Pere Casellas. El cert és que l'actual cap visible dels socialistes ha hagut d'estar en tensió tot el mandat. Primer, perquè quedava fora del consistori, ja que el PSC va obtenir cinc regidors i ell era el número sis. La dimissió de Joan Armangué li va permetre entrar. Després va haver de fer front a les moltes reticències que generava entre l'electorat i els pesos pesants socialistes el pacte amb el guanyador de les eleccions. Un cop acceptat el pacte, durant mesos va sentir l'alè al clatell d'exregidors i exdirigents de l'entorn de Joan Armangué. Casellas i l'exalcalde van protagonitzar unes dures picabaralles públiques de les quals va sortir victoriós l'actual primer secretari, encara que amb ferides que no han cicatritzat. Amb el govern municipal CiU-PSC-ICV en marxa, Casellas ha hagut de fer maniobres per renovar el partit i, al mateix temps, blindar el seu lideratge, cosa que no sempre ha aconseguit. En el grup municipal hi havia el bloc format per Casellas, Ciro Llueca i Nuri Navarro per un costat; i Pere Pujolà i Isabel Pineda, per l'altre. Casellas era el primer tinent alcalde, sense cap regidoria específica, i des d'aquest càrrec ha dedicat moltes energies a evitar que CiU capitalitzés tota l'acció de govern i a ser present en totes les xarxes tecnològiques per projectar la seva imatge, coincidint amb la presentació com a candidat –fa un any deia que no ho seria perquè no tenia bona imatge pública–. Actualment el PSC té obert el procés de primàries i ell és l'únic candidat.

El grup socialista va convertir l'àrea de Cultura en el seu aparador, possibilitat pel recorregut que va oferir la Capitalitat Cultural. I ha estat aquest esdeveniment el que ha acabat provocant la trencadissa municipal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.