El president del TJUE apunta que una qüestió prejudicial del Suprem per l’euroordre seria “admissible”
Koen Lenaerts explica que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea hauria d’admetre la petició si aquesta planteja dubtes sobre la interpretació de la legislació comunitària
El jurista admet que no hi ha precedents d’aquesta eventual petició, perquè fins ara totes les que els han arribat per euroordres emanaven de l’Estat que les executava i no de l’emissor
El president del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Koen Lenaerts, ha afirmat aquest dijous que “en principi” el Tribunal Suprem (TS) espanyol podria acudir a Luxemburg per la decisió d’Alemanya sobre l’euroordre contra Carles Puigdemont.
Segons ha explicat en roda de premsa des de Brussel·les, una hipotètica petició espanyola en aquest sentit seria “admissible” si es refereix “a un cas d’interpretació sobre la legislació europea”, en aquest cas l’ordre de detenció europea (ODE), ja que el tribunal europeu “té l’obligació d’examinar tots els casos” que hi arriben de forma “vàlida”.
Lenaerts ha matisat que “si el Suprem té fonaments o no” per anar al TJUE és una cosa que ha de decidir la justícia espanyola i que ell no pot “ni tan sols pronunciar-se” sobre aquest aspecte. “Tenim l’obligació d’interpretar la legislació europea, però no podem pronunciar-nos sobre llei espanyola, belga, alemanya o holandesa”, ha indicat.
Davant de més preguntes sobre el cas de Puigdemont i les intencions del jutge Pablo Llarena de portar la justícia alemanya a Luxemburg, Lenaerts ha admès que “fins ara” totes les qüestions prejudicials que han arribat al TJUE en relació a euroordres emanen sempre de l’autoritat judicial de l’Estat que l’ha executat i no del que l’ha emès, en aquest cas Espanya. Tot i que no hi ha precedents, Lenaerts ha admès que el fet que no hagi passat fins ara no vol dir que no pugui ser. “No podem preveure tots els afers que vindran”, ha dit.
Preguntat pel paper que pot jugar el tribunal quan una euroordre inclou delictes que no són a la llista per la qual una extradició és automàtica, com és la rebel·lió, el president del TJUE ha remarcat que l’exigència de doble incriminació es basa en el dret comparat i que a la UE hi ha una “manca d’harmonització del dret penal”. Això permet als Estats tenir marge dins d’un “ventall” de fets o actes criminals, ha explicat. “No dic que el tribunal (TJUE) no pugui ser útil, però en principi és apreciació de dret nacional”, ha especificat. “No tenim encara jurisprudència i la dificultat és que no s’ha harmonitzat a nivell europeu”, ha afegit.
Lenaerts ha insistit que “no pertany” al TJUE interpretar el dret nacional i que si bé no hi ha casos anteriors com el que podria plantejar Llarena, “la imaginació de l’home sobrepassa la realitat”.
El TJUE té seu a Luxemburg i interpreta la legislació de la UE per garantir que s’apliqui de la mateixa manera en tots els estats membres i resolgui els litigis entre els governs nacionals i les institucions europees. El tribunal disposa de 75 jutges i 11 advocats generals dels 28 estats membres de la Unió Europea.
