Política

Compàs d’espera pel govern

Rajoy bloca el nou executiu tancant-se a publicar-ne el nomenament i s’exposa a les conseqüències judicials

Torra pregunta a la Comissió Jurídica Assessora com hi pot recórrer, tot i que no ho podria fer abans del 4 de juny

Compàs d’espera per formar govern. L’executiu espanyol no pensa publicar en el DOGC el decret de nomenament dels consellers signat dissabte pel president Quim Torra i, per tant, en continuarà impedint la presa de possessió, en principi prevista per ahir, segons va reiterar la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, que va anunciar –fins i tot abans que el PNB li votés a favor el pressupost i dilapidés el principal roc a la faixa que li quedava a l’independentisme– que mantindrà el blocatge mentre no es designi “un govern efectiu i amb totes les garanties”. Traduït, en el qual no hi hagi presos ni exiliats. Santamaría ho va justificar perquè estudia la “viabilitat” del decret arran de la decisió del Suprem la vigília de no deixar sortir Jordi Turull i Josep Rull a prendre possessió, un acte jurídic que tanmateix no està reglat enlloc. Segons la vicepresidenta, Torra té “a les seves mans” la possibilitat de canviar els nomenaments i de treure el 155, que amb el vet continua vigent.

És clar que no va donar arguments legals –La Moncloa continuava ahir sense respondre a la carta tramesa dimarts pel secretari del govern en què preguntava les raons jurídiques per les quals no publica el decret–, per la qual cosa va admetre que Torra “pot recórrer contra el que li sembli oportú”, en al·lusió a la possibilitat que hi presenti batalla judicial.

I el president probablement la presentarà, però abans el que va fer ahir va ser encarregar un dictamen a la Comissió Jurídica Assessora, l’òrgan consultiu del govern format per quinze juristes de prestigi, per “trobar la via de publicació del decret” en el DOGC. El president, en concret, vol veure quines possibilitats hi ha per permetre la publicació i la presa de possessió d’un govern, però també demana que s’estudiïn les mesures legals que pot emprendre contra l’executiu de Rajoy per aturar el que considera un “acte degut que no hauria de patir cap interferència”. Fonts properes confirmaven que, fins que no rebi el dictamen, Torra no prendrà cap decisió, així que la formació de govern queda per ara ajornada sine die.

Segons la normativa, la CJA té fins a dos mesos per emetre dictàmens, però si el seu president –l’actual és Albert Lamarca– decideix donar-li tràmit d’urgència, el termini es reduiria a un màxim d’un mes. En tot cas, fonts de JxCat van dir que l’informe podria estar llest molt abans, en qüestió de dies, i van admetre que hi tindrà molt a dir un altre termini: la llei del 2007 que recull textualment que “la publicació de documents en el DOGC s’ha de fer en el termini màxim de deu dies hàbils des de la recepció de l’ordre d’inserció”. Tot i que altres veus posen en dubte que això també sigui d’aplicació per als decrets presidencials, a JxCat s’agafen a aquesta redacció per dir que fins passats els deu dies –s’acabarien el dilluns 4 de juny– no es podria presentar cap recurs judicial contra el govern estatal. I una possibilitat seria que Torra esperés a esgotar-los abans de tornar a moure peça.

Això sí, el portaveu adjunt, Eduard Pujol, va evitar ahir davant la premsa fixar-se temps perquè no vol “tornar a les presses”. “El govern de Catalunya el tria el president Torra i no Mariano Rajoy”, va afirmar, taxatiu, després d’una reunió del grup en què van participar tant Torra com Puigdemont, via videoconferència, i que va decidir mantenir la defensa del “criteri de restitució” dels consellers. “Tenen els drets polítics intactes i encara no ha sortit ningú que expliqui per què carai no se’ls respecta”, va destacar Pujol, que va denunciar les “il·legalitats” de l’Estat de convertir el DOGC “en una eina ideològica”.

Entretant, el portaveu del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, no amagava que el blocatge de la publicació “és una decisió política” i que “si això té conseqüències jurídiques ho haurà de decidir un tribunal”. Fernández va admetre que correspon a Torra nomenar govern, això sí, “en la mesura que s’ajusti als preceptes del 155 aprovats pel Senat”, i va denunciar que els consellers s’han de poder sotmetre a les sessions de control, com també va fer Cs, tot i que va evitar valorar si veu legal el vet a la publicació.

El grup d’ERC va evitar ahir valorar la situació, però des de Madrid el diputat Joan Tardà es va mostrar partidari a TV3 de “quadrar el cercle” per denunciar “l’anomalia” que representa que no es reconegui el triomf de l’independentisme el 21-D. Ara bé, Tardà també va advertir que la denúncia de la vulneració dels drets dels consellers “s’ha de fer compatible amb la necessitat imperiosa” de tenir govern, perquè hi ha “un bé superior”. El diputat va puntualitzar que el programa electoral d’ERC recollia el compromís de “restituir les institucions” i no càrrecs concrets, perquè “les institucions estan per damunt de les persones”.

 

LES FRASES

Si el president de la Generalitat vol tornar a la normalitat de les institucions sap què ha de fer, complir l’acord del Senat
Soraya S. de Santamaría
vicepresidentA del govern
El govern de Catalunya no el pot proclamar Mariano Rajoy, és una obligació del president Torra. No se’n sortiran
Eduard Pujol
portaveu adjunt de jxcat

Cs denuncia el jurament de Torra

Els diputats de Cs al Parlament van presentar ahir un recurs contenciós administratiu contra la presa de possessió de Quim Torra com a president, segons ells “il·legal”, en què en demanen la nul·litat i l’aplicació de mesures cautelars perquè no continuï exercint, perquè es donen “circumstàncies d’especial urgència”. El grup, tot i que admet que no hi ha cap llei que el reguli, al·lega que l’acte protocol·lari de dijous passat “no s’ajusta a dret” perquè va ometre “dos elements imprescindibles” com la llei i el rei, i també “l’acceptació expressa i sense embuts de la submissió a la Constitució i a la resta de l’ordenament jurídic”. Cs, en canvi, troba que la “voluntat manifestada” per Torra “estava viciada” perquè va fer servir l’expressió “fidelitat a la voluntat del poble de Catalunya, representat pel Parlament”. Una expressió que el mateix TSJC ja va avalar fa dos anys quan la va fer servir el president Puigdemont. El recurs també entra en consideracions polítiques i denuncia que Torra “ha fet manifestació d’una voluntat fraudulenta dissonant amb el càrrec”, però “en plena sintonia” amb un programa polític concret, fet que impedeix un “nomenament eficaç”. De fet, li retreu fins i tot “l’ús malintencionat” de les seves facultats a l’hora de triar els consellers.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Parlamentaris suïssos, pel final de la repressió

barcelona
Memòria històrica

Es col·locaran 119 llambordes ‘stolpersteine’ fins a finals d’any

JxCat veu avenços amb ERC i parla d’un acord proper

barcelona

Suport als represaliats en un acte a Figueres el dia 22

FIGUERES

Fre al debat sobre patents

Brussel·les

L’SNP avança cap a l’anhelada majoria fixada per Sturgeon

Londres

Insten a tenir més suports a l’Estat i la UE per a la secessió

barcelona

El fiscal demana nou anys de presó per a l’expresident Pujol

barcelona

Imputen quatre expolicies per haver violat els drets constitucionals de Floyd

washington