La UE busca a fora el dic a la immigració
Tusk defensa blindar les fronteres exteriors de la Unió, ajudar els països de trànsit i crear camps de refugiats al nord d’Àfrica
Els 28 líders europeus celebren avui una cimera clau sense consens sobre el sistema d’asil
La immigració domina de llarg l’agenda d’una de les grans cimeres europees de l’any que comença avui. Fa mesos que a Brussel·les s’anuncia la importància d’aquesta trobada d’alt nivell, ja que els líders han anat deixant les carpetes més complexes per a finals de curs: migració, reforma de l’eurozona, negociacions amb els Balcans i pressupostos plurianuals.
Però l’espurna de l’Aquarius i el nou govern a Itàlia han fet esclatar un cop més les baralles per la gestió dels demandants d’asil i immigrants fins a tal punt que es va haver de fer una precimera reduïda diumenge passat per avançar les negociacions sobre mesures de contenció a una nova crisi política interna. Com ja va fer al 2016 amb l’acord UE-Turquia per frenar l’arribada de refugiats, la Unió Europea torna a mirar fora de les seves fronteres. Ara cap al sud.
El president del Consell Europeu, Donald Tusk, va demanar ahir als líders dels 28 impulsar un “control total de les fronteres exteriors” del bloc europeu per evitar mostrar “debilitats” i incrementar la cooperació amb els països de trànsit. Tusk va reclamar “una eina pressupostària flexible, gestionada pels responsables en migracions” per “frenar els fluxos” migratoris.
També va proposar reforçar la cooperació, especialment amb Líbia i amb els seus guardacostes, perquè “tinguin els recursos necessaris per controlar totalment les aigües territorials líbies”. Així, les capitals europees se centren ara a teixir acords financers amb el nord d’Àfrica i el blindatge de les seves fronteres. Sobre la taula d’avui, precisament, hi ha el repartiment dels fons europeus entre Turquia i el nord d’Àfrica per aturar l’arribada d’immigrants i refugiats. Itàlia està bloquejant el segon paquet d’ajudes de l’acord amb Ankara i exigeix més diners per als països africans veïns, segons expliquen fonts diplomàtiques europees. Els espanyols fan pinya amb els italians en la recerca de suport econòmic.
El president espanyol, Pedro Sánchez, ja donava per fet ahir que arribaran més diners de Brussel·les, però no per a l’Estat espanyol, sinó per als veïns del sud. Sánchez va anunciar que hi haurà “més recursos econòmics” europeus per reforçar la cooperació amb països com el Marroc o el Senegal en matèria migratòria.
En la seva carta d’invitació als caps d’estat i de govern de la UE que es reuniran avui i demà a Brussel·les, Tusk va confirmar la proposta per establir camps d’immigrants i refugiats fora de les fronteres europees, al nord de l’Àfrica. Fonts diplomàtiques europees han assegurat que aquesta idea va ser suggerida per l’Alt Comissionat de l’ONU per als Refugiats (ACNUR).
Sánchez i drets humans
Ara bé, les anomenades “plataformes de desembarcament regional”, que tindrien com a objectiu “posar fi al negoci de les màfies” i “aturar els fluxos” migratoris i les morts al Mediterrani encara estan en una fase molt inicial de conceptualització, però que cada cop avança més per la seva versió exterior.
Així, tot i proposar inicialment que aquests centres se situessin dins la UE, Sánchez veu ara “una bona opció” que estiguin fora mentre compleixin els drets humans.
D’altra banda, Tusk reclama que també es treballi en “solucions sistèmiques” a les operacions de rescat i salvament, així com al desembarcament de refugiats i immigrants. “L’Estat espanyol no es pot convertir en un Don Quixot”, asseguren fonts diplomàtiques europees en relació a la situació del Lifeline i l’Aquarius. Itàlia també reivindica el seu esforç exigint als seus socis que “l’obligació de salvament” no pot convertir-se “en obligació de processar les demandes d’asil per compte de tothom”.
La dimensió externa de la política migratòria s’ha menjat el debat sobre el repartiment entre estats dels refugiats que ja hi ha en territori europeu a falta d’un consens sobre com reformar el sistema d’asil europeu. Des de Brussel·les, reconeixen que des del 2015 és “una font de divisions sense resultats tangibles”. “Les costes italianes són costes europees, el criteri del primer país d’arribada s’ha de revisar, no podem portar tothom a Itàlia i a Espanya”, va defensar ahir al Parlament italià el primer ministre, Giuseppe Conte. Després d’aportar una proposta pròpia a la recent minicimera d’immigració en què feia una crida a “superar el tractat de Dublín”, avui s’estrena a la capital europea, ara ja amb tots els seus homòlegs de la UE entre els quals no hi ha intenció d’arribar a cap acord al respecte.
Segons fonts europees, el que sí s’estaria negociant, però que no interessa a Roma, són acords bilaterals fronterers amb Alemanya i Àustria per evitar els moviments de demandants d’asil entre aquests països.
LES FRASES
El ‘Lifeline’ atraca per fi a Malta
RedaccióEl vaixell humanitari Lifeline, a la deriva des de fa sis dies amb 233 immigrants a bord, va atracar finalment ahir a Malta després que Itàlia s’hagués negat a acollir-lo. L’embarcació, amb bandera holandesa, va informar que molts dels refugiats que hi viatjaven estaven “marejats”. Els immigrants seran repartits entre diversos estats de la UE (la mateixa Malta, Itàlia, França, Estat espanyol, Portugal, Luxemburg, Bèlgica, Irlanda i Holanda) i la nau serà segrestada per poder obrir una investigació contra el capità per “violació de les lleis internacionals”. Alemanya també podria acollir refugiats si la nau queda immobilitzada del tot. El ministre italià de l’Interior, Matteo Salvini, va celebrar el desenllaç del cas Lifeline com un altre èxit seu.
