Política

anàlisi

Contents... a mitges

Cap dels dos grans sectors ha pres mal ara. Veurem si les ferides es reobren quan la integració a la Crida avanci

La renovada fesomia amb què el PDeCAT surt del cap de setmana no deixa a ningú del tot satisfet, per bé que els dos grans sectors enfrontats han assolit els mínims objectius que s’havien traçat. Els uns mantenen un cert control del partit i l’aspiració d’enfortir-ne la identitat en el futur; els altres entren amb força a la direcció i s’asseguren la qüestió clau: el canvi de rumb vers la integració amb la Crida. Ningú per ara ha pres mal de debò, tret és clar de la sacrificada coordinadora general, Marta Pascal.

Després de mesos de gestació d’una alternativa, i que la gens casual presentació de dilluns de la Crida Nacional deixés clar que Puigdemont volia forçar-hi un procés de confluència del seu partit –fet que passava per cobrar-se el cap de Pascal–, l’embrió de l’acord es posava dijous en una reunió a la presó amb els líders espirituals reals del PDeCAT, els exconsellers Turull i Rull. Allà d’entrada es planteja el nom del crític Joan Ramon Casals, alcalde de Molins de Rei, com a líder, però com que té el rebuig de la direcció s’acaba arribant al pacte de Lledoners, que promocionava el número 2, David Bonvehí, a la presidència –un home de Pascal que alhora té el vistiplau de Puigdemont, que hi havia mantingut una gran relació quan eren diputats durant la presidència de Mas i a qui ja havia volgut situar en el lideratge fa dos anys–, situava a la vicepresidència la crítica Míriam Nogueras, ampliava l’executiva per encabir-hi tots els sectors i creava una comissió específica, que ahir es va votar per pràctica unanimitat, formada pels exconsellers a la presó i l’exili per pilotar l’acoblament cap a la Crida. És clar que aquell acord també preveia que aquesta fos de 16 persones, i agafés el comandament real a l’executiva.

Pascal, en tot cas, mai va donar el vistiplau a aquest pacte. De fet, ella no va ser a la reunió i hi va enviar algú que ni tan sols era del seu entorn –l’exmembre de la direcció de CDC Francesc Sànchez–, un gest amb què volia deixar clar que no l’autoritzava a donar per bona cap solució. La coordinadora va anar l’endemà al matí a Lledoners per parlar amb Rull, qui va ser el seu gran valedor fa dos anys, i fer una contraproposta en què mantenia el tàndem Bonvehí-Nogueras però ella quedava com a secretària general. Una opció que Rull no veia malament, però que va topar amb el veto taxatiu de Puigdemont, que havia posat del tot la creu a Pascal quan el va desautoritzar i el PDeCAT va votar a favor de la moció de censura a Rajoy, ja que l’expresident entenia que amb el PP al poder era més fàcil mantenir l’estratègia de confrontació amb l’Estat. Per si hi havia dubtes, la divisió dimecres al Parlament, on els diputats del PDeCAT eren partidaris de votar amb ERC per la suspensió a Puigdemont, acabava de donar l’estocada.

Pascal, que està dolguda perquè fa setmanes que no ha pogut parlar directament amb ell, reconeix tanmateix el seu lideratge i accepta que la confluència amb la Crida és irreversible. Amb el seu veto, entendria que el problema era ella, però abans de plegar va voler prendre el pols a l’assemblea i negociar que la seva direcció es quedés. A més, a la mateixa esmena que marca el camí del PDeCAT cap a la Crida hi introduïa un tercer punt: que sigui quina sigui la integració pactada, l’hagi de votar tota la militància.

Just aprovat això, Pascal anunciava que plegava, i renunciava també a seguir a l’executiva, fet que automàticament en feia saltar Casals, que segons el pacte de Lledoners no podia quedar-se amb més estatus que ella. I és que, igual que la direcció va assumir que havia de pactar perquè el lideratge de Puigdemont és inqüestionable per a les bases, els crítics tampoc van voler forçar la situació presentant una llista alternativa, que ja tenien a punt si no hi havia acord, per descavalcar l’antiga direcció, perquè tampoc estaven segurs de tenir prou força per imposar tots els seus criteris a les bases, com ahir va quedar demostrat. A més, fent això abocaven el partit a un risc d’escissió evident.

Pascal tindrà feina ara per convèncer els sectors més afins, sobretot un pujolisme que no ha marxat mai del tot, que no estripin el carnet i facin pinya. En tot cas, s’auguren temps de convivència difícil, perquè la direcció es partirà entre els que voldran reforçar el PDeCAT i els que el voldran dissoldre en la marca electoral de la Crida. Serà el proper gran debat. Veurem si les ferides han quedat tancades, o es reobren quan el procés avanci.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

Ajornat el judici contra Jové, Salvadó i Garriga per la campanya electoral i no per la llei d’amnistia

barcelona

Refer la llei d’enjudiciament

Madrid

Turquia, mediadora per interès

Istanbul
Brigid Laffan
Presidenta de l’European Policy Centre

“Les guerres a Ucraïna i Gaza definiran el futur d’Europa”

Barcelona
Susanna Bazán López
Cap de l’oposició a Porqueres (Junts per Porqueres)

“Hi ha una mala gestió de govern i falta transparència”

Porfqueres
política

Collboni perd la moció de confiança, però anuncia una ampliació del govern

barcelona
rússia

Sis anys de presó per a una membre de Pussy Riot

barcelona
rússia

El Kremlin continua entossudit a culpar Kíiv de l’atemptat

barcelona
polònia

Destituït i investigat per espionatge el cap de l’Eurocos

barcelona