Represa del diàleg institucional
Una reunió de la Junta de Seguretat i la gestió de les vagues anunciades al Prat, peticions urgents de Torra a Cunillera
L’increment d’atacs feixistes, nou punt a tractar
Sense acord en autodeterminació
La reunió protocol·lària entre el president Quim Torra i la delegada del govern Teresa Cunillera ahir a la tarda al Palau de la Generalitat, celebrada a petició de la dirigent socialista, va trencar la falta de diàleg entre totes dues institucions que va imperar durant l’etapa Puigdemont-Millo i va permetre començar a tractar els temes més urgents que a hores d’ara preocupen el govern de la Generalitat.
Es va constatar que la seguretat ciutadana, les vagues anunciades a l’aeroport del Prat i l’arribada d’immigrants són les principals actuacions en què tots dos governs poden arribar a trobar acords i solucions conjuntes, ja que, si bé tots dos dirigents ahir van arribar a parlar de l’exercici del dret a l’autodeterminació, va quedar clar que en aquest tema no hi ha, ni hi haurà, acord. Un cop més Cunillera es va remetre als postulats del PSOE i va recordar que aquest dret no està recollit en la Constitució espanyola i “estem aquí per complir i fer complir les lleis”, recalcava. La resposta, expressada als mitjans de comunicació per la consellera de Presidència i portaveu, Elsa Artadi, es va remetre a les lleis internacionals que sí que recullen l’autodeterminació dels pobles, i que, segons la portaveu, aquest dret hauria de ser traspassat a les lleis espanyoles. “En cas contrari s’està negant tant com l’existència del dret internacional”, va afegir. Així doncs, continua la situació molt enrocada per poder donar sortida a un compromís de les forces polítiques que governen Catalunya, i més quan es refereixen a fer possible el mandat de l’1-O i la construcció d’una futura república, si, com s’ha repetit, ni hi haurà desobediència ni es repetiran algunes de les actuacions que van portar a la presó i a l’exili els dirigents de l’anterior govern.
I entre els temes més factibles que es van tractar ahir hi ha la petició urgent de convocar com més aviat millor la Junta de Seguretat, que fa un any que no es reuneix. Els motius de la urgència són “el nivell d’alerta per terrorisme”, que continua en el 4, el “creixent augment d’atacs feixistes” i “l’incompliment” de molts dels acords que es van prendre en l’última reunió de la Junta de Seguretat amb el llavors ministre Zoido al capdavant.
L’arribada d’immigrants
Així ho va avançar ahir la consellera Artadi després de la reunió entre Torra i Cunillera. No és el tema de la seguretat, però, l’únic que preocupa l’executiu català. Regular i gestionar l’arribada d’immigrants que han creuat l’estret de Gibraltar, alguns dels quals venen amb l’ordre d’expulsió sota el braç, també preocupa els departaments de la Generalitat. En aquest sentit, Cunillera va valorar els acords que van permetre a principi de juliol portar el vaixell d’Open Arms a Barcelona amb seixanta immigrants i donar-los acollida. Amb tot, Artadi apuntava especialment a l’arribada gairebé diària d’immigrants procedents del sud i que comença a preocupar a totes les institucions, inclòs l’Ajuntament de Barcelona, que reclama més recursos per fer-hi front.
Finalment, i com a tercer punt que es va incloure en els temes a tractar de forma urgent, hi ha la situació de l’aeroport del Prat i l’afectació que hi haurà si, com es preveu, s’acaben realitzant les vagues anunciades per les companyies aèries i les empreses que ofereixen serveis de terra. En aquest punt, Artadi va aprofitar per demanar un cop més la descentralització de l’aeroport del Prat, per tal que la gestió passi a les mans de la Generalitat i “s’obtingui una major eficiència”.
Cunillera va assistir a la reunió amb Torra amb la voluntat expressada de “recuperar i persistir en el diàleg” com la millor fórmula també per expressar “les diferències”. En aquest sentit es va mostrar partidària que els consellers assisteixin a les reunions multilaterals que se celebren amb els ministres de l’executiu de Sánchez per poder exposar problemàtiques i trobar suports entre els dirigents d’altres comunitats. Artadi, tanmateix, va reiterar que l’acord del govern català és prioritzar les reunions a dos, la comissió bilateral que es reunirà la setmana que ve, i enviar secretaris i directors de departament a les multilaterals.
LES FRASES
Catalunya, líder al Constitucional
Quatre de cada deu sentències dictades pel Tribunal Constitucional l’any 2017 sobre comunitats autònomes són en resposta a normes catalanes (16 de les 39 totals), un 41% del total. Aquesta és la dada que es desprèn de la memòria del tribunal del 2017 i deixa veure la importància que ha suposat per a aquest tribunal el procés català. De fet, en la memòria, el tribunal aporta una altra dada significativa: des del 2014 són prop de 24 les resolucions –entre sentències, actuacions i incidents d’execució– sobre la crisi política a Catalunya. En la memòria, el TC presumeix de la seva actuació per frenar lleis aprovades al Parlament –com la del referèndum o la de transitorietat– i de fer-ho amb “celeritat, mesura i proporcionalitat”. A més, apunta que ho ha fet “sense fissures” per defensar la “supremacia de la Constitució i la unitat indissoluble de la nació espanyola”. En total, són 24 les resolucions emeses sobre normes i acords del procés.
