LLUÍS PUJOL
Alcalde de Masarac
“Volem un poble per a viure-hi a gust”
Els joves busquen altres sortides a l’economia agrícola
Calen més ajudes perquè els municipis petits puguin tirar endavant els projectes que necessiten
De professió viticultor, amb 58 anys i suficient energia i il·lusió per tornar-se a presentar en la propera legislatura i, a mig mandat, donar el relleu i tota la seva ajuda a algú més jove
Des del 2007, és alcalde d’un municipi de 289 habitants repartits en tres nuclis dispersos –Masarac, Vilarnadal i el Priorat (uns 15 veïns)–, cosa que comporta un increment de serveis i despeses i la necessitat de filar molt prim perquè els números surtin.
Quina és la principal economia del poble?
Agrícola. Tenim vinyes i oliveres a Masarac i cultiu de cereals a Vilarnadal, que és zona de rec. També hi ha alguna gran explotació vacuna, porcina i d’aviram.
Activitats prou atractives per a la gent jove?
No, per desgràcia perdem població; som un poble de gent gran. I s’entén. Aquest sector exigeix molta feina i, actualment, no proporciona gaires ingressos, així que la majoria dels joves busquen una altra activitat professional i aquests nostres pobles van envellint, envellint, envellint...
Però la DO Empordà i els cellers de l’entorn donen vida.
Sí, això sí. Hi ha molt bona entesa. Ens compren el raïm; aquí tothom té vinya. I també ofereixen feina, hi ha joves del poble que hi treballen i dos o tres més, amb propietats més grans, que es fan el seu propi vi.
Poca població vol dir manca de serveis?
Justament, no tenim cap botiga, ni de queviures, ni fleca, ni farmàcia, ni bar... Ens hem de desplaçar als pobles veïns o a Figueres. Tampoc és que ho trobem a faltar molt. Qui viu al municipi valora sobretot la tranquil·litat. De dispensari sí que n’hi ha, a Masarac i a Vilarnadal.
Els pobles petits reben prou ajuda?
No per a la que necessitem. Ara, hi ha menys subvencions. Però sabem estirar molt els diners i gastar-los correctament. Aquests anys, hem arranjat carrers, hem fet camins de circumval·lació i una zona verda amb aparcaments, hem preparat les franges de protecció antiincendis, ja que som sota muntanya, hem contribuït en la reparació del teulat de l’església de Santa Maria de l’Om, també intentarem fer-ho amb la de Vilarnadal...
Ja hi ha mossèn?
Compartit amb set o vuit pobles més, ve un cop al mes a dir missa, però per les festes de la gent gran el tenim sempre. A part d’això, estem d’acord que les esglésies són un patrimoni que no s’ha de deixar caure. I ja que parlem de gent gran, organitzem tallers de memòria i de gimnàstica un cop a la setmana, en els centres socials dels dos nuclis. No podem fer grans obres, però sí procurar tenir un poble endreçat on les persones visquin a gust. Aquesta és la nostra prioritat.
Cal posar contribucions especials?
No, i la gent també ho agraeix. Les obres les paguem sols o amb l’ajut de la Diputació. La majoria dels jubilats cobren pensions d’agricultor autònom, que no són altes, i s’ha de tenir en compte. Fa com a mínim 12 anys que no s’apugen els impostos. Una altra cosa és l’aigua i les escombraries.
Com surten els números?
Fent segons les nostres possibilitats i sense tirar de crèdits. Tenim un agutzil per als dos nuclis a mitja jornada i si cal ajudar-lo, l’ajudem. No ens podem permetre ni necessitem una brigada de tres o quatre treballadors.
Ni un pavelló, ni una piscina coberta.
Per descomptat. Ni ens passa pel cap. Tampoc no farem carrils bici. El poble no presta per a aquestes coses.
Es tornarà a presentar?
Sí, tinc prou il·lusió per continuar, si el poble així ho vol. Però una vegada més i prou, perquè cal donar pas als companys més joves, que estan prou preparats. L’ideal seria fer el traspàs a mig mandat i tindrien tot el seu suport.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
