Política

El Síndic diu que els ajuntaments no poden restringir la llibertat d’expressió i retirar llaços grocs indiscriminadament

Ribó recomana a les administracions que regulin la simbologia en els edificis públics per establir criteris objectius

Retreu al Defensor del Pueblo que no li hagi informat del comunicat

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha assegurat aquest dilluns a la tarda que la col·locació de simbologia política a l’espai públic no pot ser regulada pels ajuntaments, perquè suposa un exercici de llibertat d’expressió. Ribó ha respost així a diverses peticions que ha rebut en les darreres setmanes sobre la col·locació o retirada de llaços grocs, pancartes i altres elements a la via pública.

Segons el Síndic, els ajuntaments poden regular l’ús de l’espai públic i el paisatge urbà però no pas l’exercici del dret de llibertat d’expressió ni el de reunió i manifestació. Com a drets fonamentals, aquests drets els regula una llei orgànica i només es poden limitar en els casos habilitats legalment. Qualsevol limitació en l’exercici d’aquest drets s’ha d’interpretar de manera restrictiva a favor de l’exercici del dret.

Les administracions locals poden actuar per “restablir el paisatge urbà dels espais públics i dels béns de domini públic en general, en el marc de l’aplicació de les seves ordenances de civisme, convivència i/o de protecció dels paisatge urbà, però no poden prohibir expressions públiques d’idees personals i col·lectives que es duen a terme en el marc de l’exercici del dret a la llibertat d’expressió i del respecte dels drets de les persones i sense suposar l’alteració de l’ordre públic”.

I subratlla que quan la normativa reguladora de l’ús de l’espai públic i dels béns de domini públic, de civisme o de convivència limita elements de la llibertat d’expressió, aquesta “s’ha d’aplicar restrictivament, ponderant l’afectació dels béns jurídics protegits (neteja de l’espai públic i l’ordenació del paisatge urbà, per exemple) i sempre en favor de l’exercici del dret de llibertat d’expressió”.

Pel que fa a l’ocupació de l’espai públic (voreres, places, vies, parcs o platges, entre altres), correspon les administracions locals o la Generalitat (per delegació de l’estat, en el cas del patrimoni públic marítim terrestre) la seva regulació amb l’objecte de “vetllar per fer compatible la necessitat (individual o col·lectiva) de fer un ús privatiu de la via pública amb l’interès general de poder gaudir lliurement de l’espai públic”.

Edificis públics

Sobre l’ús de façanes, balcons i altres elements exteriors dels edificis públics, Ribó diu que l’administració els pot fer servir com a “altaveus per exposar diferents símbols que s’identifiquen amb el suport o el compromís per a la defensa dels drets fonamentals o dels drets de minories vulnerables, i també per difondre missatges amb càrrega ideològica àmpliament acceptats per les majories polítiques, encara que no sempre de forma unànime, sempre que això es dugui a terme en un moment i un context determinats i sempre en el marc de la garantia dels drets de les persones”.

Per això, recomana que es “reguli la utilització de les façanes i altres elements exteriors dels béns afectats a l’ús i als serveis públics, tenint en compte el que preveu l’article 65 del Decret 323/1983 a fi de poder disposar d’un marc jurídic amb criteris objectius per decidir sobre la legalitat de donar un ús o uns altres a aquests béns en funció dels casos concrets”.

Neutralitat de l’administració

Respecte els treballadors públics, el Síndic diu que el personal de l’administració “té dret a la llibertat d’expressió amb el límit de no posar en joc la neutralitat i imparcialitat de l’administració”. “No hi ha un dret general d’aquest personal a fer servir les dependències dels edificis públics per expressar les seves idees o ideologies i, per tant, l’administració en pot regular l’ús, si s’escau, i limitar-ho a certs espais, com ara taulers informatius”, assenyala l’informe.

Retret al Defensor del Pueblo

En relació amb el comunicat d’aquest dilluns del Defensor del Pueblo espanyol, Ribó recorda que la Llei orgànica 36/1985 estableix un deure de coordinació entre aquesta institució i el Síndic de Greuges que “s’hauria de manifestar amb l’intercanvi d’informació entre ambdues institucions, cosa que en aquest cas no s’ha produït”. El Síndic reitera la seva disposició a la coordinació amb el seu homòleg estatal i recorda que ha emès diversos informes sobre drets i llibertats a Catalunya que han estat debatuts al Parlament.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El nou jutge del cas Tsunami a la Jonquera cita 15 díscols

Barcelona
Cristóbal Montoro
Exministre d'Hisenda

“Convertim els fons europeus en enfrontament en lloc de celebrar-los”

madrid

El favorit de Von der Leyen

Brussel·les
LAIA CAÑIGUERAL
DELEGADA DE LA GENERALITAT A GIRONA

“Hem de tenir visió a mitjà termini, estratègica”

girona

Defensa jurídica de la immersió i salvaguarda dels docents

barcelona

Arriben 90 tones d’armes letals dels EUA a Ucraïna

kíev

Un congrés virtual ratifica com a president de la CDU el rival històric de Merkel

Berlín

Xiomara Castro expulsa 18 diputats dissidents

tegucigalpa

El PDeCAT dona llibertat d’acció als candidats a les municipals

barcelona