Els advocats de Catalunya donen suport a Gonzalo Boye per les amenaces rebudes i es posen a la seva disposició

El Consell de l’Advocacia Catalana, que representa els catorze Col·legis d’Advocats de Catalunya, dóna suport i empara pública al lletrat Gonzalo Boye després que ho demanessin uns 400 advocats de la mà de la plataforma #Compromesos i de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya.

L’advocat de Carles Puigdemont va denunciar patir “amenaces, injúries i calúmnies” a través de xarxes socials per haver interposat una demanda contra el jutge Pablo Llarena a Bèlgica i va demanar empara a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Madrid (ICAM), que va denegar-li “per unanimitat i sense reserves”. Tot i que el Consell i els catorze col·legis puntualitzen que no poden atorgar l’empara formal a Boye perquè es tracta d’una competència que únicament pot exercir l’òrgan on estigui col·legiat, sí que li donen suport explícit i posen la institució a la seva disposició per “garantir i assegurar la seva tasca, la seva seguretat personal i la dignitat de la professió”, segons la resposta acordada. L’Advocacia Catalana destaca que la seva funció fonamental consisteix a “garantir el dret de defensa dels advocats i advocades per tal que aquests puguin exercir la seva professió de forma responsable, lliure, sense pressions ni ingerències de cap mena”.

El Consell i els col·legis mostren suport a tots els lletrats que “rebin pressions i ingerències de qualsevol tipus i provinents de qualsevol persona o entitat que puguin perjudicar la independència, la llibertat, la dignitat i la integritat de l’exercici professional”.

L’Advocacia Catalana també aprofita per recordar que els advocats, en defensar amb independència els drets i llibertats de les persones, presten un “important servei” a la societat per l’exercici del dret de defensa i que contribueixen a la justícia i a la pau social. També puntualitzen que per garantir el dret de defensa, l’advocacia institucional no pot fer declaracions de defensa de cap de les parts d’un procediment judicial per no vulnerar els drets de les altres parts, i en conseqüència dels seus lletrats.