La fiscalia descarta que el TSJC investigui Aragonès
Afirma que no hi ha indicis per imputar un delicte de desobediència al llavors secretari d’Economia per no haver aturat l’1-O
Hi afegeix que sí que cal investigar Jové per malversació, revelació de secrets i prevaricació
La fiscalia superior de Catalunya no veu prou indicis perquè el Tribunal Superior de Justícia (TSJC) investigui el vicepresident del govern, Pere Aragonès (ERC), per un delicte de desobediència al Tribunal Constitucional (TC) en no haver aturat el referèndum quan era secretari d’Economia, tal com proposava el magistrat de Barcelona que investiga l’organització de l’1-O, en ser un polític aforat. En l’escrit comunicat ahir, la fiscalia, per contra, sí que veu suficients indicis perquè el TSJC investigui Josep Maria Jové, exsecretari general de Vicepresidència i Economia, i actual diputat d’ERC, pels delictes de desobediència, malversació de fons públics, revelació de secrets i prevaricació administrativa pel seu “paper decisiu i organitzatiu” en el referèndum.
Pel que fa a Lluís Salvadó –detingut el 20 de setembre passat i a qui el magistrat primer derivava al Suprem amb Jové per un delicte de rebel·lió, que va ser refusat– la fiscalia no en diu res. El magistrat descartava que fos autor d’un delicte de desobediència i no estava clar el de malversació. Ara és previst que l’advocada de Salvadó demani l’arxivament de la seva causa al titular del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, que el manté sota sospita des del març del 2017. El magistrat Juan Antonio Ramírez, però, pot continuar investigant si troba indicis contra Aragonès i Salvadó, segons fonts judicials.
En l’escrit, el tinent fiscal Pedro Ariche diu que l’exposició d’indicis que el jutge Ramírez assenyala contra Aragonès és “excessivament parca” i només detalla que, amb altres càrrecs del govern, no va fer cas de l’advertiment que el 13 de setembre del 2017 va rebre del TC de no executar res vers els preparatius del referèndum, en suspendre el decret que l’aprovava. Pel fiscal, el setembre del 2017, Aragonès i Salvadó eren “subordinats” de Jové , i afirma que no es pot comparar el seu paper actiu vers “la mera passivitat” del llavors secretari d’Economia “en no impedir l’actuació d’altres departaments sobre els quals no té la direcció”. Per tot això, la fiscalia proposa a la magistrada Maria Eugènia Alegret, a qui ha recaigut la causa, que desestimi la imputació per desobediència de l’actual vicepresident del govern.
Per contra, les accions de qui llavors era mà dreta del vicepresident Oriol Junqueras són qüestionades pel fiscal, especialment pel contingut de les trucades telefòniques intervingudes a Josep Maria Jové, en les quals dona ordres sobre els preparatius de l’1-O. Junqueras mai va amagar que assumia la preparació del referèndum quan des de Governació es va crear cert recel. També cita altres indicis, com ara el document Enfocats i les anotacions en dues agendes Moleskine, comissades a casa seva, a les Franqueses del Vallès, el 20 de setembre passat.
“Dels indicis referits es determina l’elevada inobservança de Jové del mandat del TC, a més de la disposició, des de la seva particular responsabilitat en l’executiu, dels recursos públics que fossin necessaris per sufragar la consulta”, sosté el fiscal per argumentar que cal investigar Jové per desobediència i malversació de fons, que calcula en 2,2 milions.
El fiscal Ariche també demana al TSJC que investigui Jové per revelació de secrets, en haver confeccionat un cens de població amb l’Idescat perquè fos usat en el referèndum. I, tot i la suspensió del TC, el fiscal sosté que Jové, “en connivència amb altres funcionaris i càrrecs de la Generalitat”, va fer una crida a la ciutadania perquè busqués on havia d’anar a votar, i que després es va disposar del cens universal. Fins i tot el fiscal afegeix un nou delicte contra Jové no indicat pel jutge: la prevaricació administrativa “per les seves disposicions dictades”, com ara la carta enviada des del seu departament als alcaldes perquè cedissin locals per a l’1-O.
LES FRASES
“No cal saber la quantitat malversada, només l’abús”
El tinent fiscal,Pedro Ariche, anterior cap de la fiscalia de delictes econòmics de Barcelona, aclareix amb força detall, en l’escrit al TSJC, quins requisits són necessaris perquè hi hagi malversació de fons públics, segons les últimes reformes legislatives. En el cas de l’1-O, la hipòtesi oberta era que, si res no s’havia pagat, podria no haver-hi hagut malversació.
El magistrat que investiga l’1-O, el titular del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, precisa que el delicte de malversació no només recull que perquè es consumi s’han d’haver gastar unes partides de fons públic de manera il·lícita, sinó que també existeix si s’ha creat un deute pendent de pagar per l’administració, com es precisa que ha passat en certes partides, com ara els 980.000 euros a Unipost per a les cartes als titulars de les meses.
El fiscal Ariche va més enllà i assegura que en la reforma de la llei orgànica 1/2015 es desvincula la malversació de la configuració estrictament patrimonial i es configura com “un tipus d’abús”, un “abús del poder d’administració”. És a dir, precisa que la malversació ja no exigeix una quantificació concreta del que s’ha gastat –tot i que es té en compte per agreujar la pena–, sinó que només cal que s’acrediti que es van usar uns fons contraris al que estava fixat legalment. “No només es valora la distracció dels fons, sinó la gestió deslleial amb perjudici del patrimoni públic”, i per Ariche pot existir en el cas de l’1-O.
