El Suprem denega recusar els magistrats de l’1-O

La sala especial del Tribunal Suprem –que s’encarrega de les recusacions de magistrats– va fer pública ahir la interlocutòria per la qual va denegar les recusacions de les defenses de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull, Lluís Puig, Meritxell Borràs i Clara Ponsatí. Les recusacions tenien per objectiu excloure del tribunal de l’1-O cinc magistrats al·legant que van ser els mateixos que van acceptar la querella contra els membres del govern català.

En la interlocutòria, de 21 pàgines, la sala afirma que les acusacions de politització del procés “només busquen entelar l’honorabilitat de la justícia espanyola” i assegura que la causa se centra en suposats delictes, “no sobre objectius polítics”. Segons la sala especial, “el fet que algú busqui un objectiu polític com és la secessió de Catalunya no exclou que pugui cometre delictes greus per assolir aquesta finalitat”, afirmen els magistrats, que asseguren que la causa versa sobre aquests delictes, i “no sobre objectius polítics”. A més, segons la sala especial, el fet que els magistrats participessin en les deliberacions sobre l’admissió a tràmit de la querella “no implica, per si mateix, contaminació”. També justifica que el cas es trobi al Suprem, i no al TSJC, per la naturalesa dels fets que es jutgen, que van més enllà, diu, del territori català. “Trencar els llaços amb l’Estat al qual es pertany mai pot ser caracteritzat com quelcom que s’esgota a l’àmbit català”, sosté. És l’argumentació de la decisió que ja va comunicar el 5 de setembre, quan va tancar la porta a les recusacions contra Manuel Marchena (president de la sala segona), Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Luciano Varela i Antonio del Moral. Són jutges que segons les defenses s’han d’apartar del cas per manca d’imparcialitat, perquè són els mateixos que van admetre a tràmit la querella de la fiscalia per rebel·lió, i perquè tenen contactes personals i professionals amb el jutge Llarena. Per contra, la sala especial considera que tots ells estan habilitats per jutjar el cas. “No consta que els magistrats recusats fessin altra cosa que rebre la querella, constatar que reunia les condicions requerides i passar la causa a l’instructor”, afirma l’escrit, i “no es pot dir que hagin entrat a examinar els fets de la causa ni hagin fet valoracions jurídiques ni hagin pres decisions que puguin afectar la marxa del procés”. D’altra banda, la interlocutòria només es refereix a la recusació dels membres del govern que es troben en presó preventiva, ja que considera “inadmissibles” les recusacions presentades per les defenses de Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Lluís Maria Puig perquè es troben en “rebel·lia”.

D’altra banda, el PP va acusar ahir el govern de Pedro Sánchez d’haver emprès “la campanya de pressió més vergonyant” contra la justícia per afavorir els presos del procés i pagar així els seus “deutes” pel suport dels independentistes a la moció de censura, arran de les declaracions de la delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera, i la ministra Carmen Calvo. Ciutadans també va carregar contra Sánchez. Arrimadas va demanar-li que deixi de “prometre premis als qui han sumit Catalunya en una crisi institucional”.