Puja un 19% el nombre de furts i robatoris violents a Barcelona
Interior desatén els precs de Colau i no destinarà més agents a la ciutat, però els redistribuirà en zones sensibles com Ciutat Vella
L’índex de victimització a la capital és el més alt des del 2010
En un context en què el debat polític a Barcelona gravita al voltant de qüestions com ara l’incivisme i la delinqüència, l’alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, i responsables del Departament d’Interior, la judicatura i diversos cossos policials, van participar ahir en una reunió de la Junta Local de Seguretat, que, en aquestes circumstàncies, no donava gaires escletxes per a discursos autocomplaents ni cofoistes. Ans al contrari. D’entrada, perquè les xifres són les que són. I revelen que entre gener i agost d’aquest any s’han registrat al conjunt de la capital catalana fins a 146.447 fets delictius, dada que representa un increment del 19% respecte al mateix període del 2017. A la resta de Catalunya, el repunt ha estat més contingut, d’un 11,7%, però també destacable. Per acabar de perfilar aquest quadre general, el nombre de detencions practicades a Barcelona en els primers vuit mesos d’enguany s’ha enfilat fins a les 13.190, un 9,5% més que en l’exercici anterior.
Desglossant les dades, s’observa que els furts continuen sent més que un maldecap, ja que els 86.834 que s’han comptabilitzat fins a l’estiu –més de 300 al dia– representen el 59% de l’activitat delictiva de la ciutat. I en aquest apartat, casualitat o no, l’augment també ha estat del 19%. Les sostraccions de valor limitat en botigues i restaurants, així com els carteristes que operen al metro als ulls de mig món, són algunes de les modalitats de furts més habituals. I, davant d’això, en la Junta de Seguretat d’ahir es va insistir en la necessitat de donar una resposta penal més expeditiva als delinqüents que les perpetren, els quals, a més, acostumen a ser reincidents.
El nombre de robatoris amb violència i intimidació a l’espai públic ha crescut, també, en un 19%: s’ha passat dels 3.694 als 4.396 en només un any. Un dels col·lectius a qui s’atribueix aquesta tendència són els grups, perfectament organitzats, que es dediquen a robar rellotges, preferentment a turistes. La desarticulació d’aquestes xarxes, circumstància que porta implícit un treball d’investigació, és la recepta que es donen els cossos policials per intentar contenir la sagnia. També preocupa, i molt, que hi ha més robatoris amb força, especialment en domicilis, on s’ha passat dels 3.540 als 4.370 (+23,4%).
La dita ja diu, però, que sempre plou sobre mullat i, en aquest cas, l’enquesta de victimització que elabora periòdicament l’Ajuntament de Barcelona també confirma aquest clima d’empitjorament de la seguretat pública. Potser per això, l’executiu de Colau no ha volgut presentar públicament un document que el que diu és que, l’any passat, el 25,6% dels veïns de la ciutat van ser víctimes d’algun tipus de delicte o furt. Des del 2010, no s’assolia un valor tan alt.
Focus sobre Ciutat Vella
No és cap secret, i en la trobada d’ahir va quedar acreditat, que un dels punts més problemàtics de la ciutat ara mateix és Ciutat Vella. El retrat de la situació està més que narrat, amb problemàtiques molt diverses, com la dels narcopisos, que han posat en peu de guerra els veïns. En aquesta tessitura, l’alcaldessa Colau va ser explícita ahir quan va assegurar que no volen “cap zona fosca” en aquest districte i, per això, va reclamar de nou que Interior incrementi la dotació de mossos a la capital. La resposta, igual que en la Junta Local celebrada abans de l’estiu, va ser un “no”. El secretari general del departament, Brauli Duart, ho va justificar al·legant un problema essencialment logístic: ara mateix, la Generalitat no només no té més agents per enviar a la ciutat, sinó que n’hi falten 1.500 per enfortir el seu contingent total, que està format per uns 16.500 efectius.
Davant d’això, la situació ideada serà flexibilitzar els dispositius en funció de les necessitats sobre el terreny. És a dir, si es detecta que en un moment donat calen més agents a Ciutat Vella i en un altre punt de Barcelona les necessitats estan més que cobertes, es mobilitzaran cap al centre. Duart va definir aquest esquema de funcionament, que ja s’implantarà l’1 de novembre, com a “dinàmic”, i va admetre que la seva voluntat explícita és que s’acabin veient més agents uniformats al carrer.
LA XIFRA
L’oposició aprofita les dades per censurar els comuns
Tan bon punt va acabar la Junta de Seguretat d’ahir i van començar a circular les dades sobre l’evolució a l’alça dels delictes a la ciutat, els partits de l’oposició a l’Ajuntament de Barcelona van reaccionar dirigint les seves crítiques cap a l’executiu de BComú. “L’augment del nombre de fets delictius en un 19% és una dada d’escàndol, i aquest fracàs es deu a la falta de lideratge de l’alcaldessa i el seu govern”, va criticar Jordi Martí, del PDeCAT, que va aprofitar per reclamar el nomenament d’un regidor que tuteli les competències en la matèria en lloc d’Ada Colau, que és qui formalment les té. Per la seva banda, Jaume Collboni, del PSC, va censurar: “Per no saber, no sabem ni quin és el nombre real d’agents dels Mossos que patrullen pels carrers de Barcelona.” A priori, haurien de ser 4.000, però en són menys –poc més de 2.000–, ja que Interior es resisteix a donar cap número. Això ho va aprofitar Alberto Fernández Díaz (PP) per corresponsabilitzar el president Quim Torra de la situació, “ja que ha estat més pendent de l’estelada que de desplegar els agents que necessita la ciutat”.
