La causa contra Tamara i Adri s’envia a jutjats de Catalunya
L’Audiencia Nacional, que el juny passat va resoldre que no els investigava per terrorisme, accepta ara remetre el cas dels CDR a jutjats on van passar els fets
L’Audiencia Nacional, finalment i a petició de la fiscalia, ha decidit d’enviar a a jutjats ordinaris de Catalunya la causa oberta contra els activistes Tamara Carrasco, confinada a Viladecans, i Adrià Carrasco (Adri), exiliat a Bèlgica, per haver participat en mobilitzacions amb els CDR (Comitès de Defensa de la República) en la vaga general del 8-N de 2017 i la Setmana Santa passada. En la resolució, però, el magistrat Diego de Egea deixa la porta oberta perquè “s’esbrini” si els CDR poden ser considerats “organització terrorista”.
El juny passat, l’Audiencia Nacional ja havia desestimat investigar Tamara per terrorisme, com insistia la fiscalia quan va ser detinguda l’abril passat, i només limitava la investigació a desordres públics, delicte no competent d’aquest tribunal a Madrid, però no acceptava enviar-la a un jutjat normal, com exigia la seva defensa. “Estic molt contenta per la resolució. Tinc un sentiment doble de felicitat i alhora de ràbia per tot el que ens han fet. D’estar confinada, de no poder veure la mare”, comentava Tamara ahir a El Punt Avui. La veïna de Viladecans també va lamentar que el magistrat no digui res de la mesura cautelar que li va imposar al juny de sortir del seu municipi només per anar a treballar.
Habitualment, el jutjat que assumeix una causa és on han passat els fets susceptibles de ser delicte. En el cas de Tamara i l’Adri, el magistrat del jutjat central número 6 ordena que s’enviï la seva causa als deganats de Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida per al seu repartiment. És a dir, en la causa no es detallen accions concretes dels activistes, només la seva pertinença als CDR, per haver participat en l’aixecada de barreres en un peatge i per un àudio de Tamara en què proposa accions. “La prova més evident que no hi ha res és que no saben a quin jutjat enviar la causa”, va declarar l’advocat de Tamara, Benet Salellas. Tot i aquest primer pas, el penalista va lamentar que amb aquesta causa “ja s’ha aconseguit l’objectiu de la Guàrdia Civil de construir un relat a Madrid que és que l’independentisme català és violent”.
LA FRASE
Deneguen la videoconferència a policies de l’1-O
El magistrat de Barcelona que investiga les càrregues policials en centres de votació del referèndum ha denegat que agents de la policia espanyola imputats pels delictes de lesions i contra la integritat de les persones declarin per videoconferència.
El titular del jutjat d’instrucció 7 de Barcelona, Francisco Miralles, ha imputat una vintena d’agents de la policia espanyola, dels quals els primers que declararan ho faran dimarts vinent per la seva acció a les escoles Mediterrània, Pau Claris i Pia. L’agent que havia demanat declarar per videoconferència està destinat a una comissaria de Vigo i ha de ser interrogat el 22 de novembre per la seva actuació a l’escola Ramon Llull, on Roger Espanyol va perdre la visió d’un ull per l’impacte d’una bala de goma, prohibida a Catalunya.
El magistrat tampoc accepta suspendre declaracions d’altres cinc agents investigats, demanada per la seva defensa, que ho defensava exposant que no entenen les diligències policials escrites en català i demanen la seva traducció al castellà. El jutge n’ordena la traducció al castellà, però no la suspensió.
