El Tribunal de Comptes culmina la repressió al 9-N
Artur Mas i nou persones més implicades en l’organització de la consulta hauran de pagar fins a 4,9 milions d’euros per haver posat les urnes
Els condemnats anuncien un recurs a la resolució
El Tribunal de Comptes va clavar ahir el cop de gràcia als gestors i impulsors de la consulta participativa del 9 de novembre del 2014 condemnant Artur Mas i nou persones més a pagar de la seva butxaca fins a 4.946.788,6 euros, que és el cost estimat que l’administració pública va invertir en la celebració d’aquella jornada històrica en la qual van prendre part 2.250.000 persones.
La sentència 16/2018, signada per Margarita Mariscal de Gante, dona la raó a la pretensió expressada per l’entitat Societat Civil Catalana, Abogados por la Constitución, al ministeri fiscal i a l’advocacia de l’Estat, que reclamaven la condemna en considerar que s’havien destinat fons públics a una activitat il·legal. La resolució accepta pràcticament totes les qüestions de la part demandant, tomba totes les al·legacions dels demandats, als quals suggereix que reclamin a la Generalitat el reemborsament d’una part de la quantitat.
En concret, suggereix que es demani a l’administració que els paguin els diners dels 7.000 ordinadors que es van comprar i que en un primer moment es van fer servir per gestionar la votació el dia de la consulta i que després es van destinar a usos educatius.
Juntament amb Artur Mas, la resolució condemna a abonar el cost de la consulta als exconsellers Irene Rigau, Joana Ortega i Francesc Homs, i als següents alts càrrecs de l’administració catalana: Lluís Bertran, Josefina Valls, Ignasi Genovès, Jordi Vilajoana, Jaume Domingo i Teresa Prohias.
La magistrada De Gante tomba una de les qüestions amb què es va fer forta la defensa dels consellers i de la resta de demandats, que consideraven que no se’ls pot reclamar cap quantitat perquè en el seu dia la justícia penal no els va condemnar pel delicte de malversació de fons públics. Segons la redactora de la sentència, el Tribunal de Comptes sí que pot entrar en aquesta qüestió perquè per un costat no se’ls va absoldre de malversació perquè ningú els va acusar d’aquest delicte i, en segon lloc, els fets pels quals es reclamen els diners van existir.
Ordinadors a debat
D’entre aquests fets, el que ha generat més debat i controvèrsia és l’adquisició de 7.000 ordinadors per la cita del 9-N. Els acusats sempre han mantingut que la seva adquisició va ser per finalitats educatives, mentre que la resolució del Tribunal de Comptes sosté que aquest argument no ha quedat provat perquè, entre altres coses, no va existir en aquell temps una demanda de la comunitat educativa d’una renovació a fons del material informàtic dels centres.
La factura que el Tribunal de Comptes estén als deu acusats és la suma de la compra dels ordinadors, de la posada en marxa d’un web de participació i del centre de premsa del 9-N, de l’edició de tot el material electoral, la promoció de la cita amb les campanyes de publicitat i de correu comercial.
La resolució d’ahir no posa fi al procediment, ja que Artur Mas i els seus tres consellers condemnats van anunciar ahir que presentaran un recurs en considerar “aberrant” la sentència. D’aquesta manera, el cas acabarà resolent-se al Tribunal Suprem, que haurà de resoldre els recursos.
En un comunicat signat per tots quatre s’afirma amb rotunditat: “No acceptem en cap cas la sentència i reiterem que de cap de les maneres hi ha hagut cap despesa irregular que comporti una responsabilitat comptable que justifiqui la pena imposada.”
Filla de jutge franquista, servidora del PP d’Aznar
Els que coneixen bé la jutgessa del Tribunal de Comptes Margarita Mariscal de Gante la defineixen com a “profundament conservadora”. La seva ideologia li ha permès fer carrera en l’esfera pública, ja sigui en l’àmbit de l’administració de justícia o en el de la política. A través del Partit Popular, Mariscal de Gante va ser membre del Consell General del Poder Judicial, en el qual va ingressar el 1990, i també vinculada al partit conservador va fer política activa entre els anys 1996 i 2004, primer com a ministra de Justícia del govern de José María Aznar i després com a diputada al Congrés, on va arribar a ser vicepresidenta primera de la cambra.
El perfil conservador li ve de família, ja que el seu pare, Jaime Mariscal de Gante, va ser un destacat membre de la justícia franquista, ja que va servir al Tribunal d’Ordre Públic, el temible TOP, que jutjava la dissidència política al dictador.
Un dels germans Mariscal de Gante, Manuel, és policia i avui dia té un expedient obert per haver convidat a un acte el conegut torturador de la policia franquista Antonio González, Billy el Niño.
