Diàleg incipient
“Consens de mínims” en la primera reunió de la taula de diàleg entre govern, PSC i comuns
Es constata la llunyania al voltant del dret a l’autodeterminació
Els comuns volen negociar aquí un referèndum i anar després a Madrid
Poques coincidències i molta llunyania. La reunió que va celebrar ahir el govern amb els grups parlamentaris de Junts per Catalunya, ERC, el PSC i Catalunya en Comú Podem va servir per constatar les profundes diferències que mantenen pel que fa a l’exercici del dret a l’autodeterminació, clau de volta del conflicte polític amb l’Estat. Entre les coincidències: la situació d’excepcionalitat política, la necessitat de mantenir el diàleg, la voluntat de resoldre el conflicte per mitjans polítics i poca cosa més.
El d’ahir va ser un punt de partida de les mateixes forces que, de fet, van permetre el canvi de govern a l’Estat per intentar acostar posicions a Catalunya, però des d’òptiques tan distants com la defensa del dret a decidir (els independentistes), d’un pacte de claredat a la canadenca (els comuns) i d’una reforma estatutària (socialistes). “Hi ha hagut un consens de mínims en la necessitat que hi hagi un diàleg i una solució política a l’actual repte que vivim”, va explicar la consellera de la Presidència i portaveu del govern, Elsa Artadi, després de més de dues hores de reunió al Palau de la Generalitat. L’executiu reclama un debat efectiu i en igualtat de condicions, ja que una de les parts és a la presó o a l’exili i els independentistes que poden seure a la taula reben “amenaces constants sobre si acabaran també a la presó o a l’exili”. De fet, l’enviat de JxCat, Albert Batet, va anar més enllà i va observar que si es vol que el president del seu grup, Jordi Sànchez, assisteixi a la pròxima trobada, caldrà fer-la a la presó de Lledoners o bé que sigui alliberat.
La sola celebració de la reunió n’era el principal mèrit. El govern va anunciar que n’hi haurà més, en les quals espera revertir les anunciades absències de Ciutadans, principal grup de l’oposició, i els subgrups del PP i la CUP. L’executiu hauria volgut avançar més en la línia d’un front antirepressiu contra la regressió en matèria de drets i llibertats, però no va aconseguir arrencar del primer secretari del PSC, Miquel Iceta, un pronunciament unitari de preocupació en aquest sentit, ni tampoc la constatació que la “judicialització de la política no porta enlloc” o que l’article 155 “no ha resolt res”. Encara menys va obtenir el compromís que no es tornarà a aplicar.
Artadi va recordar que temps enrere els socialistes havien defensat l’autodeterminació en el programa electoral i que hi havien votat a favor al Parlament: “No sabem si ara que hi ha més independentistes aquest dret els fa més por.”
Iceta va remarcar que la solució d’una reforma estatutària, combinada amb una de constitucional, acabaria amb una votació i va requerir dos terços del Parlament per afrontar qualsevol solució. “Hi ha més possibilitats que tothom acabi venint a la nostra que no pas al revés”, va opinar Iceta, que va afegir-hi: “Estem molt lluny d’un acord, tan lluny que el principal grup de l’oposició no ha participat en la reunió.”
Convergència amb comuns
En tot cas, sí que hi va haver més punts de convergència entre els comuns, ERC i el president, Quim Torra, amb relació a un referèndum acordat i amb reconeixement internacional i a la necessitat d’aturar la judicialització de la política, segons va celebrar la cap de files podemita, Jéssica Albiach. Coincideixen que no hi va haver delicte de rebel·lió la tardor passada i que el 155 es va aplicar de manera irregular, però malgrat tot mantenen les diferències en la manera d’arribar a l’exercici de l’autodeterminació. Els comuns plantegen que el pla de treball de la taula de diàleg sigui negociar els termes d’un referèndum i posteriorment anar a Madrid per tancar un pacte de claredat. “Sortim sense respostes. El full de ruta no pot ser la via unilateral, que s’ha demostrat fracassada, ni la reforma de l’Estatut que planteja el PSC”, va equidistar Albiach.
Des d’ERC, Sergi Sabrià es va congratular dels consensos assolits, encara que siguin “petits”, i va agrair als comuns la claredat a l’hora de defensar l’exercici del dret a l’autodeterminació, però no es va estar de furgar en els “defectes obvis” que veu en el pacte que proposen, que no veu comparable al del Canadà.
També hi va haver retrets pels absents voluntaris a la cimera. Sabrià va lamentar especialment que no hi fos la CUP; Batet va fer el mateix amb “els socis del tripartit del 155” del PSC, Ciutadans i el PP; i Iceta va recordar-los que la reunió deriva d’un mandat parlamentari –una resolució aprovada a instàncies socialistes–. Curiosament, va ser Artadi i no Albiach qui va rememorar que el primer que va posar sobre la taula la necessitat d’una cimera d’aquestes característiques va ser l’exdirigent dels comuns Xavier Domènech quan es va reunir amb el president Torra a la Generalitat.
