“La cultura és la millor arma contra la injustícia i l’opressió”

Nosaltres podem ser de religió musulmana, cristiana, jueva, budistes o ateus, però som palestins. Des de feia molts segles Jerusalem era la capital històrica de Palestina, ha actuat com a cruïlla de religions i cultures, fins que ara se la vol apropiar unilateralment un govern jueu, i per fer-ho fa servir un argument bíblic que diu que és la ciutat santa dels vertaders israelians.

No, no és l’explotació de la religió per aconseguir un fi determinat, perquè totes les religions monoteistes diuen que s’ha d’obeir Déu. Tots voldrien fer un país només per als musulmans, un país per als cristians o un país per als jueus. La pregunta és, què en faríem dels agnòstics o dels ateus? El problema és que avui a Israel s’intenta confondre la religió amb la nacionalitat i es fa servir aquest argument per justificar un determinat apartheid. Avui els palestins que viuen a Jerusalem Est, siguin cristians, musulmans o de qualsevol altra creença, han perdut l’estatus de veïns de la ciutat, i, encara que paguen les mateixes taxes i impostos que els jueus, se’ls considera turistes de pas, residents temporals de Jordània, són tractats amb injustícia, no tenen els mateixos drets.

Fins a principis del segle XX a Palestina hi havia més bona relació entre els jueus i els musulmans que entre els jueus i els cristians. Aquests darrers els van acusar de matar Crist i la història ens ensenya que els jueus han patit més en el món cristià –prohoms, persecucions, Holocaust– que en el món musulmà, però també que quan els primers sionistes van decidir tornar a Palestina es van valdre dels textos sagrats –la terra promesa per Jahvè– i van fer creure que els pobles que hi havien viscut històricament els havien ocupat el territori.

I tant que no. Els primers habitants de Palestina van ser els jebuseus, després van venir els jueus, però també va estar colonitzada pels creuats cristians i pels otomans i governada pels cristians anglesos. Els palestins, que hi érem des de l’origen i mai vam marxar, ens vam trobar que ens van prendre les terres i estem sotmesos a l’ocupació i la discriminació. Quan es diu que Israel és l’única democràcia occidental de la zona, jo dic: “Doneu-nos aquesta democràcia a nosaltres.”

No volen recordar que inicialment, el terror, el van utilitzar organitzacions sionistes com ara Igrun i Stern, de les quals van formar part dos futurs primers ministres, Menahem Begin i Yitzhak Shamir. L’any 1964 es va crear l’OLP i alguns grups es van decantar per la resistència armada però aquesta no és la situació que es viu avui en dia, avui la majoria del poble palestí és partidari de la resistència pacífica i això no s’explica al món. Les repetides condemnes de l’ONU en contra d’Israel haurien de fer reflexionar.

Jo crec en la pau i la no-violència, en l’esperança, la llei i la justícia, que són els valors que fan funcionar la humanitat. Mai he après a odiar, però els meus pares em van ensenyar a lluitar contra l’opressió i la injustícia. No soc polític, però veient la situació que viu el poble palestí, l’any 1994, al camp de refugiats d’Aida, a Betlem, un grup d’amics vam engegar l’associació artística i cultural Al-Rowwad i vam desenvolupar un projecte batejat com a Resistència Bella, que s’enfronta directament a la injustícia, a l’opressió. Les nostres armes són la cultura, les belles arts i l’apoderament de les persones.

La nostra arma és el teatre, una art que aplega totes les altres: la música, la fotografia, la literatura, la cançó, i amb la qual treballem a les guarderies, a les escoles, amb els col·lectius de dones –nosaltres creiem que seran elles les que canviaran el món–, i hem fet un espectacle de dansa, música i paraula que ja han acollit a Suècia, Anglaterra, els Estats Units –encara ningú ens ha convidat a Catalunya o a Espanya. Per nosaltres aquesta és una gira molt important perquè explica moltes coses. El nostre missatge és que defensem la llibertat, la igualtat, la fraternitat, i com a palestins, siguem musulmans, cristians, ateus, hinduistes o budistes, el nostre compromís és amb la humanitat i busquem que es compleixin preceptes tan senzills com la justícia i la igualtat, i això depèn de la independència.

Treballem per millorar les condicions de vida de la Palestina ocupada però, amb l’arribada del Sr. Trump, el seu suport absolut a Israel i a determinats caps d’estat àrabs ens assenyala que el futur és complicat.