La fundació reial renuncia a mantenir els premis a Girona
Els darrers anys havia crescut molt l’oposició ciutadana a la visita del rei Felip VI a la ciutat
El patronat de l’entitat monàrquica trasllada la propera entrega, el novembre del 2019, a Barcelona
El patronat de la Fundació Princesa de Girona (FPdGi), reunit ahir a Madrid, va decidir deixar de celebrar l’entrega dels seus premis anuals a la ciutat de Girona. La fundació va emetre ahir un comunicat anunciant que la propera entrega dels premis –els corresponents al 2019, que seran els de la desena edició– ja no es farà a Girona, sinó que es trasllada a Barcelona i que se celebrarà a final de novembre –fins la passada edició, la d’aquest 2018, s’han fet durant la primavera–. La FPdGi no revela, però, en quin recinte de Barcelona volen celebrar l’esdeveniment.
L’edició del 2019 dels premis inclou el lliurament dels guardons de la mà del rei, la trobada anomenada Rescatadors de Talent (de promoció de l’ocupació juvenil) i un acte amb els premiats per la FPdGi al llarg d’aquesta dècada –alguns dels quals, però, han renunciat al premi pel paper que Felip VI va jugar el 3 d’octubre del 2017 amb el seu discurs contra la celebració del referèndum de l’1 d’octubre a Catalunya–. L’activitat que la fundació preveu tenir a Girona per a l’any vinent es limita a la celebració d’una reunió del patronat al juny.
Oposició social a l’alça
L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas (PDeCAT), va renunciar ahir a valorar la decisió de la FPdGi perquè, diu, no se li ha comunicat oficialment. Qui sí que ho va fer va ser el regidor de la CUP-Crida per Girona, Lluc Salellas, a través de Twitter: “10 anys després hem guanyat, la Fundació Princesa de Girona desisteix de venir a una ciutat que se sent, es viu i exerceix de republicana. Bon vent!” Per la seva banda, la portaveu del PSC a la ciutat de Girona, Sílvia Paneque, va considerar ahir que la ciutat “ha perdut un esdeveniment que tenia efectes positius indubtables” i en culpa al “comportament infantil del seu govern”.
Amb aquest trasllat del seu acte més destacat, la fundació es doblega al rebuig que socialment generava la visita del monarca a Girona, cada vegada d’una manera més frontal i desacomplexada. Una oposició que els primers anys va ser sobretot veïnal i dels partits independentistes, però a la qual els darrers anys –i especialment a partir de l’octubre del 2017– s’hi van sumar institucions i empreses. Com la Cambra de Comerç de Girona, que en el seu moment va col·laborar en la creació de la fundació però que finalment va decidir sortir-ne, o l’Ajuntament de Girona, que arran dels fets d’octubre va decidir trencar relacions institucionals amb la casa reial.
El primer gran entrebanc institucional que va trobar-se la FPdGi a Girona va ser la negativa del consistori a cedir-los l’Auditori –on sempre s’havia fet l’acte– per fer l’entrega de premis al juny del 2018. L’excusa que se’ls va donar és que l’equipament estava en obres.
Per mantenir els premis FPdGi a Girona, la fundació va buscar un altre espai, però no van trobar-ne cap a la ciutat. Finalment van fer-los en dos recintes de titularitat privada, però en municipis de l’entorn. Per als premis, a l’espai de banquets Mas Marroch, situat al municipi de Vilablareix. Per al Rescatadors de Talent, a l’hotel Camiral, de Caldes de Malavella. La fundació va mantenir en secret el lloc on es farien els esdeveniments fins tot just quinze dies abans de la seva celebració. Ni tan sols es va informar en cap moment les autoritats locals de la visita dels monarques, ni se’ls va convidar a assistir-hi, tal com marca el protocol. Malgrat aquesta fugida de la ciutat de Girona, la presència del rei i la reina va tornar a provocar protestes als accessos principals fins als recintes. Convocatòries que es van desenvolupar sempre de manera pacífica tot i el fort desplegament policial que envolta la comitiva reial.
LA XIFRA
Una campanya fallida per promoure la monarquia
Al 2009, el president de Caixabank, Isidre Fainé, va convocar personalitats del món econòmic i financer gironí a fi de proposar-los la creació d’una fundació presidida per Felip de Borbó, que, com a hereu de la corona espanyola, ostentava el títol de príncep de Girona. Una fundació que havia de tenir teòricament per objectiu la promoció de la ciutat i, de retruc, de tota la demarcació. Aquest noble propòsit va trobar el suport de diverses institucions que es van sumar a la iniciativa. Era, però, una operació que tenia també un objectiu ocult: la promoció de la casa reial a Girona i a tot Catalunya. El propòsit de promoure les comarques gironines va assolir-se en part, en un principi, segons el president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé. No van tenir el mateix èxit, però, a millorar la percepció dels gironins sobre la institució monàrquica. Des del primer any va haver-hi manifestacions a l’entorn de l’Auditori contra la visita de Felip, i els premis de la FPdGi, als quals només es podia accedir per invitació, eren vistos com un esdeveniment elitista i excloent. Però va ser amb el procés sobiranista, i d’una manera molt especial arran del discurs del rei després del referèndum de l’1-O, que es va trencar tota perspectiva d’èxit de la campanya promocional monàrquica. Premiats, empreses i institucions que havien donat suport a la fundació els van girar l’esquena en percebre que Felip VI ja no era un actiu per a la promoció local, sinó un problema per a la bona imatge de les comarques gironines.
