França obre la porta a crear un referèndum d’iniciativa ciutadana

El moviment dels armilles grogues ha suposat una alenada d’aire fresc en la política francesa. Aquesta mobilització espontània sorgida fa tan sols un mes no només ha convertit la resignació en indignació envers la injustícia social, sinó que ha posat en el centre de l’agenda polítiques d’aprofundiment democràtic, com ara la creació d’un referèndum d’iniciativa ciutadana.

El primer ministre francès, Édouard Philippe, va obrir ahir la porta a debatre sobre aquesta mesura, que manté similituds amb les consultes de la democràcia participativa suïssa. “No veig com podríem estar en contra d’aquest principi”, va assegurar Philippe en una entrevista en l’edició d’ahir del diari francès Les Échos, en què va afirmar que aquest debat també l’hauran de tenir. “El referèndum pot ser un bon instrument en una democràcia, però no es pot fer servir en totes les qüestions ni en unes condicions qualssevol”, hi va afegir. Segons la llista de reivindicacions dels armilles grogues, aquesta mesura permetria que una proposició de llei sigui debatuda a l’Assemblée Nationale i, després, sotmesa a un referèndum en el cas que obtingués 700.000 signatures. De fet, aquesta serà una de les qüestions que s’abordaran en el debat estatal impulsat pel president francès, Emmanuel Macron, per calmar el malestar dels armilles grogues.

Tot i que la mobilització dels armilles grogues va començar amb el pretext de l’augment dels impostos sobre el combustible, les reivindicacions han evolucionat durant les últimes setmanes i han abraçat mesures de participació democràtica. En un acte que va tenir lloc divendres passat de manera simbòlica a la sala del Joc de Pilota a Versalles –epicentre en els inicis de la Revolució Francesa el 1789–, un grup d’impulsors dels armilles grogues va exigir l’establiment d’un referèndum d’iniciativa ciutadana i la creació d’una assemblea ciutadana.

Tanmateix, la caiguda del nombre de manifestants dels armilles grogues –dels 126.000 del 8 de desembre als 66.000 de dissabte passat– dona un respir a l’executiu centrista, que es troba ara immers a resoldre l’equació pressupostària. L’augment de 100 euros dels ingressos per als salaris més baixos, l’anul·lació de l’augment de les cotitzacions socials per als pensionistes i la resta d’anuncis fets dilluns passat per Macron tindran un cost d’uns 10.000 milions d’euros. Segons va reconèixer Philippe, això comportarà que el dèficit públic francès sigui l’any que ve del 3,2%, per sobre del 3% exigit per Brussel·les.

Per tal de compensar aquest augment de la despesa, el ministre d’Economia francès, Bruno Le Maire, va anunciar ahir que a partir d’aquest gener recaptaran un nou impost sobre els beneficis dels gegants d’internet. Una mesura social prevista anteriorment, però que s’ha vist accelerada arran de l’emergència dels armilles grogues.