Política

La socialdemocràcia sueca manté el poder i arracona una ultradreta emergent

Löfven continuarà al capdavant d’una coalició minoritària amb els verds

L’abstenció de l’esquerra permet posar fi a quatre mesos de bloqueig polític

La socialdemòcracia mantindrà finalment el poder en un dels seus últims bastions europeus, Suècia, malgrat haver-hi obtingut el seu pitjor resultat a les eleccions del setembre passat i haver-hi vist créixer com l’escuma la dreta radical de Demòcrates de Suècia (SD), sota el lideratge de l’ambiciós Jimmy Äkesson.

Després de quatre mesos de dures negociacions i de dos intents fracassats per formar govern, Stefan Löfven va aconseguir la reelecció al capdavant d’una coalició que no té la majoria parlamentària entre la socialdemocràcia i els verds. L’Esquerra –aliat extern en l’anterior mandat– va abstenir-se, com estava pactat. I els conservadors d’Ulf Kristersson, la segona força, van complir el seu compromís de no deixar-se ajudar de cap manera per la dreta xenòfoba d’Äkesson per intentar capgirar el resultat.

Ha estat una jugada de pòquer complexa, en què qualsevol concessió de Kristersson als ultres hauria donat el poder a les dretes. Suècia, però, no és com la resta d’Escandinàvia. A Noruega, la conservadora Erna Solberg sí que governa amb el suport de l’ultradretà Partit del Progrés, en una coalició que completen els liberals i els democristians. A Finlàndia, els anomenats Veritables Finlandesos van ser aliats del govern durant l’anterior legislatura. I, a Dinamarca, el també xenòfob Partit del Progrés és aliat extern de la coalició centrista i liberal.

La Suècia de Löfven resisteix l’embranzida ultra, tot i l’afebliment palesat en les generals del mes de setembre, en què els socialdemòcrates van ser de nou el partit més votat, però ara amb un 28%.

Negociació complexa

La formació de govern ha estat la més llarga en la història d’aquest país, no només pel compromís compartit de deixar fora de joc els ultres, sinó també perquè els dos grans –i erosionats– partits, socialdemòcrates i conservadors, descartaven una coalició entre tots dos. Löfven haurà de governar amb el suport precari d’un terç dels escons. Tindrà la cooperació puntual dels centristes i liberals, que s’han compromès a donar suport al pressupost per responsabilitat i conscients que no fer-ho seria donar una nova oportunitat a la dreta xenòfoba.

Des de l’altre cantó, l’esquerra ha deixat clar que l’abstenció d’ahir no és un xec en blanc. Als excomunistes els ha costat molts debats interns possibilitar la reedició de la coalició entre socialdemòcrates i verds.

Ara per ara, però, s’ha impedit un relleu en el poder a favor de la dreta, que hauria convertit els ultres en àrbitres polítics del país que més refugiats per càpita ha acollit de tota la Unió Europea (UE).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El ple per expulsar Garcia Albiol de l’alcaldia serà el 8 de novembre

Barcelona

Aragonès demana “desbloquejar” la llei de l’audiovisual abans de resoldre la tramitació dels pressupostos de l’Estat

Barcelona

Garamendi (CEOE) defensa Calviño i critica la reacció d’Unides Podem

Madrid

La Moncloa prova de rebaixar la tensió amb Podem

Madrid

La fiscalia rebutja demanar al seu homòleg europeu que investigui Madí pels fons de recuperació

Barcelona

Armengol avisa la Generalitat que si no negocia el finançament Catalunya hi sortirà perdent

Barcelona

Els membres d’ERC imputats al Tribunal de Comptes presenten un recurs contra el rebuig a l’aval de l’ICF

Barcelona

Aragonès és “poc optimista” amb un TC que manté la “majoria conservadora”

Barcelona

Casado diu que l’acord per renovar òrgans constitucionals “compleix l’exigència del PP d’avançar en la despolitització”

Madrid