Tretze organitzacions volen enviar observadors al judici
La plataforma International Trial Watch vol cinc seients en la vista de l’1-O per vigilar possibles vulneracions
El Tribunal Suprem calla i ho desvia al cap de premsa
Pérez Royo, Urías i Erri de Luca s’hi interessen
El judici de l’1-O desperta l’interès internacional. En espera del vistiplau del Tribunal Suprem a la seva presència, tretze organitzacions de defensa dels drets humans s’han integrat a la plataforma International Trial Watch-Catalan Referendum Case per enviar observadors a la sala del tribunal i elaborar informes de possibles vulneracions. La xarxa vol tenir cinc seients per a experts interessats –com ara el constitucionalista Javier Pérez Royo i l’exlletrat del TC Joaquín Urías– d’un grup coordinat pel professor de dret penal Iñaki Rivera i la catedràtica de dret constitucional de la UAB Mercè Barceló.
Tot i que els judicis són a priori públics, la plataforma International Trial Watch-Catalan Referendum Case vol garantir que els seus associats tinguin cinc cadires fixes com a observadors reconeguts per fer informes setmanals i mensuals, a més d’altres vinguts d’Amnistia Internacional. “A Turquia s’accepta, i a Itàlia, França i Suïssa no hi ha problema i ni el tribunal ni la fiscalia són bel·ligerants”, relata Robert Sabata, advocat de l’Associació d’Advocats Europeus Demòcrates.
Entre les organitzacions internacionals que ja han dit que volen assistir al judici, hi ha l’American Bar Association, amb 410.000 membres i seu a Chicago; la Federació Internacional dels Drets Humans (París), que aplega 184 organitzacions estatals, i la xarxa Euromed Rights (Copenhaguen), amb més de 80 organitzacions estatals de drets en 30 països. També hi ha Front Line Defenders, amb seu a Dublín i amb el premi de les Nacions Unides 2018, i Fair Trials, que des de Londres s’especialitza en el seguiment de judicis. Completen la llista l’Associació d’Advocats Europeus Demòcrates (AED), l’Associació Europea d’Advocats per la Democràcia i els Drets Humans (ELDH), Antigone (Itàlia), el Comitè de Juristes pels Drets Humans (Holanda), el Centre d’Estudis Legals i Socials (Argentina) i la Confederació Magribina pels Drets Humans (Comdh).
Clam per vigilar ‘in situ’
Si bé la fiscal María José Segarra creu que la “transparència” està garantida pel fet que es tracta d’un judici “televisat i en directe”, la plataforma que aglutina observadors ho rebat. “És a la sala, i no per streaming, on es pot apreciar si hi ha vulneracions o no: des de com hi arriben els acusats, quines són les reaccions, les mirades... Tot això és impossible apreciar-ho si no ets a la sala; no podem dependre del que considerin que és important els realitzadors del senyal televisiu”, va raonar Anaïs Franquesa, directora de litigi d’Irídia. El Suprem, per ara, no es pronuncia i desvia el prec al cap de premsa.
Si a l’Estat hi ha noms com Pérez Royo, Urías, el catedràtic de Jaén Guillermo Portilla –impulsor del manifest La banalització dels delictes de rebel·lió i sedició–, Iñaki Esparza (Bilbao), Jorge Correcher (València) i Alejandro Forero i Mónica Aranda (Barcelona) que volen ser observadors, en l’escena internacional hi ha John Philpot (expert en processos davant tribunals penals internacionals), Luisa Morgantini (exvicepresidenta del Parlament Europeu) i l’escriptor napolità i activista Erri de Luca. “Els informes sobre si hi ha cap vulneració no haurien de ser d’interès de les defenses, sinó de tota la ciutadania”, alerta Franquesa.
