S’acaba el rebot... o no?

Després del gir prudent en les últimes comunicacions dels bancs centrals, tant la Reserva Federal nord-americana com el BCE han posat de manifest que els dubtes sobre el creixement han augmentat notablement. I ja no és tan clar que s’apugin dues vegades els tipus als Estats Units, mentre que a Europa aquesta possibilitat és encara més llunyana (i això que encara no hem ni començat). Així, els missatges de totes dues institucions subratllen que vigilaran de prop els riscos econòmics, és a dir, que donaran veu al mercat, que ha anat reflectint amb caigudes el temor a la desacceleració econòmica des del darrer trimestre de 2018.

El PMI (en les sigles en anglès, Purchasing Manager Index o índex de gestió de compres) és un indicador macroeconòmic que reflecteix les expectatives de creixement sobre els diversos sectors de l’economia (per sobre de 50, expansió i per sota de 50, contracció). Aquest indicador mostra una especial debilitat des del gener, fet que posa de manifest la desacceleració del creixement a la zona euro. Així, l’índex CESI de sorpreses macro a la zona euro se situa ja per sota de 80 negatiu (contra el 3,36 d’agost del 2018), fet que ha desencadenat un degoteig en les revisions a la baixa del PIB esperat pel consens pel 2019 (fins a l’1,45% enfront de l’1,8% estimat, respectivament). La menor activitat també seguirà condicionant la ràtio de revisions de beneficis per acció esperats de l’Euro STOXX 50 a la baixa (que ja s’ha reduït un 3,8% en els darrers 3 mesos).

Des de l’any 2000 podem distingir fins a 8 cicles alcistes/baixistes en el PMI de la zona euro (de terra a cim amb pèrdua/superació de 50) amb una duració mitjana de 34/19 mesos respectivament i una evolució de l’Euro STOXX 50 de +32,8%/-26,4%. El PMI va arribar al seu darrer màxim el gener passat (59,6 Manufactures, 58,0 Serveis) després d’un període alcista especialment llarg (62 mesos) i, des de llavors, ha retrocedit progressivament fins als nivells actuals (50,5 i 50,8 de gener). L’Euro STOXX 50 recull, en aquest període, una caiguda d’un -13,5% i posa en preu els nivells actuals de PMI. Tot i que es pot esperar certa continuïtat al rebot iniciat a finals de desembre de l’any passat amb un recorregut que encara podria ser del +3%/+4%, a més llarg termini l’alentiment del comerç mundial i les tensions polítiques (Brexit, populismes) apunten que els indicadors avançats d’activitat continuaran deteriorant-se fins a nivells de PMI manufacturer de 46,5 punts durant el primer semestre del 2019, que es correspondria amb una caiguda addicional Euro STOXX 50 d’un 10% a 6 mesos.

Atenent a la correlació entre PMI i l’evolució relativa dels sectors de l’Euro STOXX, aquesta se situa en nivells històricament elevats. Els més beneficiats (en relatiu) durant els cicles baixistes del PMI han estat històricament energia, elèctriques, farma, telecomunicacions i, en menor mesura, béns de consum. Es tracta, en la majoria dels casos, de sectors defensius, que són els que afavorim i que aprofitaríem per rotar amb el rebot actual i en els quals destaquen valors com ara Repsol o Total, Iberdrola, Essilor o Bayer, Telefónica i Mas Movil o Inditex. Per contra, els sectors més afectats serien els de caire més cíclic, com ara recursos bàsics, autos, turisme i línies aèries, mentre que construcció i indústria –on destaquem valors com ara ACS o Ferrovial– es veurien afectats en menor mesura.