El món municipal fa pinya per la llibertat dels presos
Centenars d’alcaldes d’arreu del territori i de totes les formacions polítiques en demanen l’alliberament immediat i un judici just
Colau insta Sánchez a aportar “diàleg i solucions”
Més de 500 alcaldes i alcaldesses de manera presencial, més els que hi van enviar el seu suport, es van reunir ahir al Saló de Cent de l’ajuntament de Barcelona per expressar la seva solidaritat amb els presos polítics catalans i per enviar-los escalf a les portes de l’inici del judici que hauran d’afrontar a partir de demà.
Els responsables municipals van assistir a l’assemblea guarnits amb llaços grocs reivindicatius, i alguns fins i tot amb la vara d’alcalde ben visible. Hi havia també altres personalitats i molts familiars dels presos polítics. Entre el públic més discret, s’hi va poder veure l’exalcalde barceloní Xavier Trias, predecessor d’Ada Colau, i l’aspirant a liderar la capital sorgit de les primàries, Jordi Graupera. La trobada estava organitzada pel consistori barceloní conjuntament amb l’Associació Catalana de Municipis, amb el lema Llibertat, justícia i democràcia, i després del discurs d’acollida de l’alcaldessa es va llegir un manifest amb aquest mateix títol.
Colau va voler destacar la condició de Barcelona com a “capital compromesa amb els drets humans”, i va recordar que, per aquest motiu, la Ciutat Comtal s’ha personat en la causa contra els líders socials per deixar constància que “l’única violència exercida durant el referèndum de l’1 d’octubre va ser la de les forces policials contra la població civil”. La “transversalitat” de la reunió, “tant pel que fa als colors polítics com a les posicions en la qüestió nacional”, va ser un altre dels aspectes que va voler destacar l’alcaldessa, que va reivindicar la “diversitat que ens fa forts com a país”.
Contrast de protestes
En un moment del seu discurs, Colau es va adreçar en castellà al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, al qual, fent al·lusió a la manifestació “contra el diàleg” que ahir va tenir lloc a la plaça Colón de Madrid, va voler deixar clar que “és majoria” la gent a Catalunya i a l’Estat espanyol que vol “diàleg i solucions” i una sortida “política, dialogada, negociada, democràtica i pacífica”.
La lectura del primer fragment del manifest va anar a càrrec d’Emilio Medan, d’Unitat d’Aran-PSC, alcalde de Les, que la va fer en aranès. A continuació, el van seguir els seus homòlegs a Cercs, Jesús Calderer (Demòcrates); Mieres, Enric Domènech (CUP); Montcada i Reixac, Laura Campos (Catalunya en Comú); Tortosa, Meritxell Roigé (PDeCAT), i Cambrils, Camí Mendoza (ERC).
El text del manifest, que va ser aclamat amb crits de “llibertat”, denuncia “l’aplicació desproporcionada de la legislació penal, que suposa una situació de suspensió de drets fonamentals i llibertats públiques de la nostra societat”. La declaració conjunta esmenta múltiples informes civils sobre la vulneració de drets, així com jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans, entre altres documents i testimonis, i conclou reclamant un “judici just i imparcial” i “l’alliberament immediat de les persones encausades”, així com respecte pels drets fonamentals. Els signants es comprometen també a enfortir les garanties des del món local “per a l’exercici dels drets i les llibertats de la ciutadania i el dret a decidir”.
“In-inde-independència!”
Els moments més ovacionats de la jornada els van protagonitzar, primer, David Saldoni, que va contrastar “els actes que es fan a 600 quilòmetres” amb la “transversalitat” de la trobada d’alcaldes, i la intensa intervenció de Laura Masvidal, dona de Joaquim Forn i presidenta de l’Associació Catalana pels Drets Civils, que va confessar l’esgarrifança que li provoca la petició d’un “judici just”. “Un judici que no és just no és un judici”, va dir. L’alcaldessa Colau va voler aclarir que aquell era un acte en defensa dels drets humans i la pau i “no un acte independentista”, una afirmació que segons després van rebatre unànimement els assistents al crit d’“in-inde-independència”.
