Un optimista al ‘Mesón ’ de ‘los torreznos’

A totes les cases hi ha algun ximple, i com més grans són les cases, encara més. La casa de l’independentisme, amb més de dos milions de persones, no és cap excepció. Perquè cal ser una mica ximple per participar en una manifestació al passeig de Lluís Companys de Barcelona, tenir ganes d’anar a prendre algun refrigeri i en veure el cartell d’un bar descartar-lo com a destí, menyspreant-lo de viva veu, pel simple fet que l’establiment es diu Mesón Castellano.

Aquesta és l’experiència que va viure en una ocasió l’Àngel, un home jove i de somriure perenne que és al capdavant de l’establiment i que és fill d’un altre Àngel, un sorià que l’any 1980 va obrir el bar a cent metres del Palau de Justícia i davant per davant dels antics jutjats penals. El manifestant que aquell dia va passar de llarg del Mesón mai coneixerà el que probablement són les millors rostes fregides que es poden menjar a Barcelona –torreznos de Sòria– ni una altra de les seves sorpreses gastronòmiques: una truita de patates tan voluminosa com saborosa. Tampoc sabrà mai que en aquest bar s’hi poden aprendre de franc unes quantes lliçons de dret només parant l’orella, perquè de sempre ha estat el lloc preferit de jutges, fiscals i advocats que treballen al costat per anar a fer-hi el primer cafè, l’entrepà de migdia o el dinar.

“Ara les coses ja no són com abans”, confessa l’Àngel, que des que els jutjats van tancar i es van traslladar a la Ciutat de la Justícia de l’Hospitalet el seu establiment ha vist reduir dràsticament la clientela. Anys enrere, a les deu del matí d’un dia com ahir, clavar un colze a la barra del Castellano per demanar un cafè hauria estat una missió quasi impossible; en canvi, ahir hi sobrava espai.

Poca clientela i molt poc o gens interessada en les imatges en directe del judici al Tribunal Suprem que apareixien al televisor del bar, on hi ha sintonitzada la Sexta i el programa d’Antonio Farreras que, com a bon periodista, i a mesura que l’actualitat matinal avança centra el focus de la seva atenció més en el que està passant al Congrés dels Diputats –on la legislatura és a punt de saltar pels aires– que no a la seu del Tribunal Suprem.

Durant les dues hores que els fiscals del cas de l’1 d’octubre estan parlant, només un dels clients que entra al bar mostra un viu interès pel judici. És un home de cabell canós, amb bigoti i barbeta blanca, amb vestit fosc i corbata. És un veterà advocat penalista de Girona que aprofita un recés del judici que té a l’Audiència per fer el cafè amb llet al Castellano. Quan se li pregunta com ho veu, esbossa un argument sorprenentment optimista. Creu que hi ha partit i que les defenses tindran la seva oportunitat en l’interrogatori al guàrdia civil Daniel Baena, cap de la policia judicial, i autor dels informes sobre els quals es basa l’acusació per rebel·lió. “Això es pot desmuntar”, diu convençut.