Política

L'altra cara del judici

AL CARRER

El col·lectiu Silenci protesta cada dia a tocar del Tribunal Suprem

Els membres del col·lectiu Silenci, Rebel·leu-vos, nascut a Tarragona per cridar l’atenció sobre jutges, fiscals i advocats arran de la repressió de què és objecte Catalunya, han dut la seva protesta al Tribunal Suprem, a Madrid, cada dia de judici, de deu del matí a sis de la tarda. Ahir, durant les declaracions de Jordi Turull i Raül Romeva, la concentració es va fer al carrer Gènova i no al passeig Recoletos com la setmana passada. Aquesta concentració diària es troba amb les que van fent cada dia col·lectius diversos, com ara els partits i les entitats independentistes.

LES FRASES

Érem Junts pel Sí, pel sí a la independència, no ‘Junts perquè Sí’, i no vam tenir cap impugnació de la fiscalia
Els ciutadans de Catalunya no són ovelles ni són gent militaritzada. La gent, independentista o no, d’esquerres o de dretes, té criteri
El moviment independentista a Catalunya va de baix cap a dalt. Els partits intentem donar-hi sortida política
Jordi Turull
Exconseller de Presidència
Si algú creu que el dret a l’autodeterminació és una quimera o alguna cosa anecdòtica, una dada: des del 1900 s’han fet 106 referèndums d’autodeterminació, 54 dels quals des del 1991. I, dels quals, 26 s’han fet sense el consentiment de l’estat matriu
Els que amenacen els valors europeus estan entre les acusacions [amb referència a Vox]
Jo, fins al 2010, com molta altra gent, no vaig ser independentista, era federalista. La sentència de l’Estatut va ser el que va trencar el règim del 78
Raül Romeva
Exconseller d’Afers Exteriors
No és el moment de retrets. Quan sigui el moment, ja podrà desfogar-se [adreçant-se a Turull]
manuel marchena
President del Tribunal Suprem

LA CARA I LA CREU

Sense cap prova de la violència i la malversació
En la fase d’instrucció, una sospita ja serveix per poder investigar algú per uns fets. En un judici, però, no es pot condemnar ningú sense proves, és a dir, per una sospita. La fiscalia de l’Estat sosté que els presos polítics catalans han de ser condemnats per rebel·lió, una tipologia que porta associada la violència. I també els acusa de malversació de fons. Ahir, com ja va passar dijous, la fiscalia, en el seu interrogatori, no va aportar cap prova de cap dels dos delictes, més enllà d’insistir en la notícia dels “set cotxes devastats” davant la conselleria d’Economia. Només va ser capaç de presentar una factura proforma.
Declaren el dia que fa un any que són a la presó
Jordi Turull i Raül Romeva van declarar davant del Tribunal Suprem el dia que complien 365 dies a la presó, sumant els dos períodes en què hi han estat tancats. Tots dos ho van denunciar a la sala i els altres encausats que ahir van arribar a aquesta vergonyosa xifra, a les xarxes socials. Si Romeva es va declarar pres polític, Turull va deixar clar que s’estaven jutjant idees al·legant que ell és a la presó “per una interlocutòria, una providència, del Tribunal Constitucional (TC), no per una resolució raonada, mentre que l’Estat ha incomplert almenys 25 sentències del TC”. Allò que la llei és igual per a tothom...
LA PARABÒLICA

Clarament derrotats pels casos de Llanes i Lanzarote i la precampanya del 28-A

JOAN RUEDA

El judici als membres del govern només es pot veure en directe a la televisió d’El Punt Avui, sempre; a TV3, ahir, i a la desconnexió per a Catalunya del canal 24 Horas de TVE. Ahir, però, declaraven dos dels principals acusats. Tot i això, les cadenes espanyoles no van fer cas del judici. Al matí, els programes informatius de Tele 5 i Antena 3 van dedicar el seu temps a la detenció dels presumptes assassins del regidor d’IU a Llanes i a les novetats sobre el cas de Romina, una jove desapareguda a Lanzarote l’1 de gener. L’única referència al judici, a Antena 3, va ser per assegurar que “se l’entenia perfectament” tot i haver demanat declarar en català. A La Sexta, tant al matí com a la tarda, l’interès majoritari va ser per a la precampanya i el pretès trasllat de les restes de Franco.

LA LLENGUA

Els presos polítics tornen a demanar poder declarar en català, una llengua oficial

JOAN RUEDA

Els dos presos polítics que van declarar ahir al Tribunal Suprem, l’exconseller de la Presidència Jordi Turull i l’exconseller d’Afers Exteriors Raül Romeva, van reiterar la seva demanda de poder-ho fer en la seva llengua materna, el català, amb traducció simultània. Turull va explicar que la petició no era per qüestions “sentimentals” com s’hi havia referit Manuel Marchena, sinó per garantir els seus drets, amb l’argument, com ja havien assenyalat Oriol Junqueras i Joaquim Forn, i com va fer constar també Romeva, que en català, també llengua oficial, s’expressarien millor. Durant la declaració, Turull va traduir frases en català al fiscal, Jaime Moreno, que li va respondre que ja havia practicat en el judici del 9-N, en què va ser un dels interrogadors de l’exconseller Francesc Homs.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Nega que l’origen de la investigació fos anar contra el procés: “No anàvem buscant sediciosos”

madrid

Els premis nacionals Suso de Toro i Manuel Rivas s’autoinculpen en solidaritat amb els ‘jordis’ als jutjats de Madrid

Madrid

El Govern permetrà que els treballadors s’expressin amb llaços grocs dins les dependències de la Generalitat

Cs no denunciarà el llaç groc del Pati dels Tarongers però sí el de la Delegació del Govern a Londres

Barcelona

El tinent coronel Baena nega que sigui ’Tácito’ a Twitter i admet que només seguia aquest perfil

L’Eurocambra aprova la nova directiva sobre els drets d’autor a Internet

Estrasburg

Reguant i Baños demanen anul·lar la sanció per negar-se a respondre Vox al Suprem al·legant “objecció de consciència”

Donen 24 hores per retirar llaços i estelada de l’Ajuntament de Lleida

International Trial Watch denuncia la durada excessiva d’algunes sessions del judici de l’1-O

Barcelona