El finançament de l'Àrea Metropolitana podria condicionar l'aprovació de la llei
Tot i el consens en la necessitat de crear el nou organisme, CiU vol concreció en termes econòmics i competencials
La comissió d'Assumptes Institucionals del Parlament va escoltar ahir totes les compareixences en relació amb el projecte de llei de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Durant les seves intervencions els representants de CiU, tant de l'àmbit municipalista com del parlamentari, van coincidir a reclamar una major concreció sobre com es finançarà la futura entitat.
El primer a exigir més detalls va ser el president de l'Associació Catalana de Municipis, Salvador Esteve, qui va considerar necessari comptar amb una «llei marc» que hauria de regular les competències de les entitats municipals i les relacions entre elles, així com una llei de finançament local. «No podem crear aquest ens sense determinar amb més concreció el seu finançament», va sentenciar.
Per la seva part, tant el portaveu de CiU a les entitats metropolitanes, Antoni Vives, com el portaveu del grup a la comissió, Lluís Corominas, van posar en dubte que les referències econòmiques que es fan al projecte de llei siguin suficients: «Es necessiten números i viabilitat econòmica de futur. Ho reclamem i serà condició ‘sine qua non' perquè aquesta llei tiri endavant», va advertir Corominas. Vives va afegir que actualment «les entitats metropolitanes no són viables» i va reclamar un nou model que prevegi que l'Estat aporti més finançament.
Davant aquestes reclamacions, PSC i ERC van coincidir a respondre que la llei no és «el marc adequat» per fixar el sistema de finançament. La portaveu d'ERC a la comissió, Anna Simó, va admetre que cal una reflexió sobre el finançament de l'Àrea Metropolitana i els ens locals en general. Però va afegir-hi que «la llei no és el lloc per debatre aquesta qüestió», opinió a la qual es va sumar la representant socialista, Rocío Martínez.
També per a l'alcalde del Prat de Llobregat i representant d'ICV-EUiA, Lluís Tejedor, el finançament ha de ser abordat a part, i ben aviat. «Cada any que passa i no ho abordem Catalunya perd pistonada», va advertir.
Des del PP, el representant municipalista Ramon Riera va demanar també una legislació financera alhora que va insistir en la gestió de residus que correspon a la futura entitat. «Tothom parla del transport, que també és important saber com es finança, però la ventafocs de tot això són els residus», va dir.
Vallirana reclama el seu dret a entrar a la nova entitat
C.RL'alcalde de Vallirana, Josep Alemany (CiU), va lamentar ahir que la nova llei de l'Àrea Metropolitana exclogui aquesta població del mapa de la futura entitat metropolitana. Alemany va rebre el suport de l'alcalde de Martorell, Salvador Esteve, que és també president de l'Associació de Municipis de Catalunya. També el portaveu de CiU a la comissió, Lluís Corominas, va demanar que en el moment constituent de l'entitat es plantegi obrir el nou organisme «als municipis amb continuïtat urbana», de la mateixa manera que va defensar que els 36 que ara la conformen puguin ratificar en plens municipals la seva voluntat de ser-hi.
Alemany va recordar que altres localitats com Pallejà, que és en mans de CiU, sí que són dins de l'Àrea Metropolitana, i va denunciar: «El fet de no poder entrar en aquest òrgan que agruparà les entitats metropolitanes de transport i de medi ambient agreujarà la discriminació respecte al nostre municipi.»
El 1999, Vallirana, població del Baix Llobregat, situada entre els municipis de Begues i Cervelló, va demanar, juntament amb Corbera i Cervelló, la seva incorporació a la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana. Els dos altres municipis hi van ser acceptats, però Vallirana, no. Per això, des de l'Ajuntament es va aprovar comparèixer en el tràmit d'informació pública de l'avantprojecte de llei, sol·licitant al Departament de Governació la inclusió de Vallirana en l'àmbit de la llei de la nova àrea.
Massa aviat per a uns i massa tard per als altres
C.RA més del finançament, un altre dels principals temes que ahir es van debatre al Parlament sobre la futura Àrea Metropolitana va ser les competències del futur òrgan i com encaixarà aquest en el mapa de l'organització territorial, tant en l'actualitat, amb els consells comarcals, com en el futur, amb les vegueries. El president de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM), Salvador Esteve, va criticar d'entrada la tramitació urgent del projecte de llei, que, va dir, podria generar «inseguretat jurídica» als municipis. Esteve va indicar que l'estratègia legislativa que està seguint el govern per aprovar el text «no propicia un debat serè i reposat». El també alcalde de Martorell (Baix Llobregat) va afirmar que abans de debatre la creació d'una àrea metropolitana s'haurien de consensuar altres lleis «essencials» de l'àmbit local. Esteve va afegir en aquest sentit que cal aclarir les competències de l'Àrea Metropolitana en relació amb les comarques que la componen i la futura vegueria de Barcelona abans de crear la nova entitat.
La mateixa opinió va expressar el portaveu de CiU a la comissió, Lluís Corominas, que va expressar el seu temor a «deixar portes obertes» a competències que puguin entrar en conflicte amb les futures funcions dels consells de vegueries.
El president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), Manuel Bustos, va assegurar en canvi que el nou ens metropolità no envaeix competències d'altres institucions. «En tot cas, el que fa és compartir i coordinar la gestió dels serveis als ciutadans», va afirmar. Durant la seva intervenció, el president del grup municipal d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona i portaveu del partit a les entitats metropolitanes, Jordi Portabella, va considerar «imprescindible que hi hagi una llei que reguli les àrees metropolitanes de Barcelona». Portabella va afegir que el projecte de llei de l'Àrea Metropolitana és «necessària i adequada». Contrari a l'opinió d'Esteve, el representant republicà considera que la llei «arriba una mica tard perquè les grans ciutats fa temps que estan coordinades entre elles», va concloure.
