Centenars de milers de persones sumen el seu clam al de la vaga general

El passeig de Gràcia es va tornar a omplir ahir entre la Gran Via de les Corts Catalanes i els Jardinets amb una multitud que va voler complementar amb la seva veu al carrer la convocatòria de vaga general. Unes 200.000 persones, segons els organitzadors, i unes 40.000, segons la Guàrdia Urbana, van desplegar de nou estelades, llaços grocs i consignes a favor de l’alliberament immediat dels presos polítics i contra els diversos àmbits d’actuació de l’Estat espanyol respecte a Catalunya, des del polític fins al social i laboral. Amb el lema L’autodeterminació no és un delicte, i encapçalada per una pancarta on resava “21-F. Vaga general. Sense drets no hi ha llibertats”, la marxa, que força abans de l’hora convocada, les sis de la tarda, ja congregava manifestants arribats de tota la ciutat malgrat les limitacions de transport de la jornada, s’afegia a la d’altres municipis catalans i era la segona en importància a Barcelona després de la protesta del matí a la plaça de la Universitat.

Va ser pràcticament una concentració ja que els reunits amb prou feines podien avançar. Anava encapçalada de diversos líders polítics i sindicals, entre els quals hi havia Carles Sastre i Ramon Font, secretaris generals, respectivament, de la Intersindical-CSC, convocant de la vaga, i el sindicat d’ensenyants Ustec. L’ambient va ser tranquil i cívic, amb persones de totes les edats, entre les quals es formaven rotllanes on es podien escoltar força comentaris i valoracions, entre la sornegueria i la indignació, sobre el judici que està tenint lloc aquests dies al Tribunal Suprem.

S’hi van sentir els crits i les proclames reivindicatives habituals en aquestes manifestacions, com ara “Llibertat presos polítics!”, “Els carrers seran sempre nostres!” i també moltes contra la judicatura espanyola, com ara “No és un judici, és una farsa.” Grups d’estudiants van demanar la dimissió del conseller d’Interior, Miquel Buch, a qui feien responsable de les càrregues dels Mossos, als quals també van retreure l’actuació amb clams com ara “No us mereixeu la senyera que porteu.”

Al final de la manifestació, ja a la Gran Via, hi va haver diversos parlaments, iniciats per David Fernàndez, que va blasmar contra els “inquisidors de la fiscalia” i la “constant retallada de drets generada pel nacionalisme d’estat que defensa la unitat d’Espanya com si fos un principi democràtic”. Fernàndez va recordar que la vaga general s’insereix en la “millor tradició resistent i activista del país” per obtenir millores per als ciutadans i va posar com a exemple la vaga dels tramvies, la de la Canadenca, de la qual ahir se celebrava el centenari, i la feminista del 8 de març passat, que va instar a repetir aquest any. Per la seva banda, la historiadora Anna Sallés va carregar contra la màxima figura de la monarquia, “el Borbó”, a qui va voler replicar que “la democràcia està al davant de les lleis” i a qui va retreure haver volgut “castigar de manera exemplar l’apoderament popular contra els poders fàctics”.

El periodista Martí Anglada va recordar la convocatòria d’una nova protesta a Madrid el 16 de març que ve, i van cloure l’acte les paraules de l’escriptora Estel Solé, que van precedir les del portaveu de la Ustec, Ramon Font, que va defensar l’escola catalana com a garant de la cohesió social, i les d’Àngels Massip, de la Intersindical, que va denunciar la “destrucció” constant de drets laborals des de l’Estat.