La fiscalia haurà de provar la rebel·lió amb els testimonis

En les primeres dues setmanes del judici al Tribunal Suprem contra els independentistes catalans, amb estratègies diferents, s’han evidenciat dos fets rellevants pel que fa al delicte de rebel·lió, a què s’enfronten nou dels dotze acusats. El primer és que la majoria dels nou excàrrecs del govern han admès, indirectament, que van cometre un delicte de desobediència, que no implica presó, en prioritzar el mandat ciutadà al fet de complir les resolucions del Tribunal Constitucional. I, tot i que van insistir que convocar un referèndum està despenalitzat des del 2005, van rebaixar la declaració unilateral d’independència del 27-O a una “expressió política” per tal de reduir el càstig de la suposada rebel·lió.

El segon fet constatat és que els quatre fiscals del Suprem —criticats per la seva falta de rigor i el seu to inquisitorial i de befa— no van preguntar als processats per cap acció violenta protagonitzada o animada per ells, base per sustentar la rebel·lió. Alguns juristes indiquen que els acusats tenen el dret a no dir la veritat, i per això els fiscals es van centrar en preguntar-los pels delictes de desobediència i malversació de fons. L’excepció va ser l’interrogatori del fiscal Javier Zaragoza a l’exlíder de l’ANC Jordi Sànchez, malgrat que només va preguntar-li per danys materials (set cotxes).

A partir de la setmana vinent, la fiscalia haurà de provar amb testimonis i documents aquest suposat “alçament violent”, que tothom nega. Més que la setantena d’agents espanyols ferits (gran part per ús de la porra), serà clau l’interrogatori del major Josep Lluís Trapero, que haurà d’aclarir les previsions de risc de l’1-O que va plantejar als polítics catalans i espanyols en la junta de seguretat del 28 de setembre.

“Va témer per algun enfrontament?”, va preguntar la fiscal Consuelo Madrigal a l’exconseller de Territori Josep Rull, dimecres passat, la mateixa pregunta que va fer el fiscal Jaime Moreno a l’exconseller de Presidència Jordi Turull. “Mai”, va ser la resposta dels dos diputats de JxCat.

Els advocats defensors van ser qui van fer les preguntes directes sobre els elements del delicte de rebel·lió. “Es van tallar punts neuràlgics de Catalunya? I sistemes de comunicació? Volien usar la violència per aconseguir la República?”, va ser la bateria de preguntes del penalista Mariano Bergés a l’exconsellera de Treball i Afers Socials Dolors Bassa, que les va negar totes. “Es va representar en l’altíssima probabilitat que podrien haver incidents violents l’1-O?”, és la barroca expressió del jutge Llarena que el penalista Jordi Pina va preguntar a Sànchez. “No”, va dir el diputat de JxCat en presó.

Una dada objectiva per valorar la gravetat dels fets és que el consell de ministres “no va declarar l’estat de setge pel procés soberanista a Catalunya”, durant la tardor del 2017, segons informa ara el govern del PSOE al Suprem, en una prova sol·licitada pel lletrat Xavier Melero, defensor de l’exconseller d’Interior Quim Forn.