El dia dels cotxes danyats

Jordi Sànchez al fiscal Javier Zaragoza: “[...] No per repetir quatre vegades que els danys eren greus tenen més gravetat de la que tenen; són danys a vehicles que jo vaig condemnar i que lamento, eren imprevisibles.” Amb aquestes paraules l’expresident de l’ANC responia dijous a l’interrogatori del fiscal que posava el focus en els danys a set vehicles de la Guàrdia Civil durant la concentració davant de la conselleria d’Economia el 20 de setembre del 2017.

Són una de les proves principals que demostrarien, segons la fiscalia i l’advocacia de l’Estat, que aquell dia es va exercir violència, raó per la qual Zaragoza insistia i repreguntava fins que, en un moment de l’interrogatori, va apuntar, de forma irònica, que potser els danys havien estat causats per la policia mateixa, un comentari que va indignar tant Sànchez que va etzibar-li: “Soc independentista, però no idiota.”

Durant aquest any i mig des que es van produir els fets, han estat moltes les fotografies que han circulat per les xarxes amb les imatges de periodistes; jo vaig ser una d’elles, que van utilitzar el sostre dels vehicles com la millor plataforma per anar observants uns fets que, a les deu del matí, ja tot feia preveure que serien notícia tant pel nombre de persones concentrades aleshores, entre les quals hi havia diputats i senadors, com per les informacions que arribaven d’escorcolls judicials i detencions d’alts càrrecs de la Generalitat.

Accedir a la rambla de Catalunya des de la Gran Via a les deu del matí ja era una tasca complicada. Ciutadans de totes les edats i condicions s’hi atansaven per expressar un profund malestar pel que consideraven que era l’enèsim intent d’impedir urnes l’1 d’octubre. Just al davant de la conselleria i mig tapats per la concentració hi havia dos cotxes, on ja s’havien instal·lat els fotògrafs de premsa més matiners per prendre les primeres imatges de la protesta. Sense pensar-ho dues vegades, i amb altres companys, ens hi vam enfilar per observar l’abast d’aquell mar de gent que ja col·lapsava l’entorn. Des d’allà vam començar a enviar les primeres informacions, escoltem els càntics de la gent, observem quins diputats s’han sumat a la protesta i com aquesta es va engrandint i engrandint fins a perdre’n de vista els límits. La presència dels vehicles allà ens facilitava la feina i no ens fèiem preguntes. D’altra banda, la zona aviat es col·lapsa i baixar dels vehicles implica perdre de vista els fets. A més a més, arribaven notícies que alguns dels detinguts farien cap a la conselleria per ser presents en l’escorcoll dels despatxos. No podíem perdre pistonada. Alguns periodistes anàvem pujant i baixant per permetre a la resta tenir una imatge del que estava succeint. Per moments el sostre podia estar aguantant una desena de periodistes.

Però els cotxes no fan únicament de plataforma per als periodistes. També es van convertir en l’ase dels cops de molts manifestants que, després d’un primer moment de sorpresa, deixaven empremta del seu malestar en la carrosseria. Alguns s’hi acosten incrèduls, altres miren a través dels vidres, alguns hi enganxen adhesius a favor del referèndum i pocs fan servir claus per deixar marques a la carrosseria. Els més enervats intenten sacsejar amunt i avall els vehicles mentre que els periodistes els ho anem impedint a crits. “Estem treballant!” Al migdia, una parella de l’equip de mediació dels Mossos d’Esquadra s’acosta a un dels cotxes i demana que baixin del sostre. La sol·licitud no arriba a tots per igual i els periodistes continuem, alguns drets i altres asseguts, al sostre des d’on es comença a veure com voluntaris de l’assemblea abillats amb armilles verdes comencen a marcar un passadís davant del departament. Al migdia, altres periodistes agafaven el relleu dalt del sostre mentre continuaven les bretolades. La placa de la matrícula d’un dels cotxes s’exhibeix com a trofeu i els voluntaris de l’ANC comencen a renyar els manifestants. Els adhesius, les ratllades, els cops i les sacsejades es van succeint també a la tarda fins que tot ho interromp la notícia, tal com vam saber dies més tard, que hi havia armes dins d’un dels cotxes. Als concentrats a la zona se’ns va dir que el mal estat dels cotxes era perillós i es va formar un cordó al voltant sobretot d’un vehicle que es cobreix amb plàstics. Els cotxes van quedar inutilitzats fins a les 12 de la nit, quan Sànchez i Cuixart van ser dirigits a pujar dalt d’un dels vehicles, una decisió que llavors semblava la més ràpida i eficient, per fer arribar el missatge de la desconvocatòria. Des de llavors els cotxes continuen sent els protagonistes d’una jornada de protesta multitudinària, excepcional, imprevisible que manté a la presó des de fa més d’un any dos activistes.