“Intentarem celebrar més referèndums sense violència”
El president d’Òmnium defineix les mobilitzacions del 20-S i l’1-O com “un gran exemple de desobediència civil”
El fiscal només exposa una desena de piulades per incriminar Cuixart
L’actuació de la policia l’1-O va causar molt dolor i molta frustració, que durarà anys. A Catalunya, però, no fem l’‘A por ellos’
Soc fill d’una murciana, i a Catalunya no ens confrontaran pas amb altres pobles espanyols, com volen els poders de l’Estat
Mitja dotzena de piulades fetes per Òmnium Cultural i pel seu president la tardor del 2017 són les úniques proves de càrrec que va exhibir ahir el fiscal Jaime Moreno per sostenir l’acusació de rebel·lió i la petició de disset anys de presó contra Jordi Cuixart, en presó provisional des de fa 498 dies. Cuixart no va eludir cap de les preguntes del fiscal, que va donar voltes i voltes sobre els mateixos fets cercant un tumult o que Cuixart admetés un alt risc de violència ciutadana. “La violència no està en l’ADN de la societat catalana. Intentarem celebrar tots els referèndums sigui com sigui i sense violència”, va etzibar-li el líder social.
El president de la sala, Manuel Marchena, va deixar que Cuixart fes una àmplia exposició del que significa la desobediència civil i la defensa de drets fonamentals, amb exemples històrics i fins i tot va explicar el cas d’una comunitat holandesa que va fer una missa de 900 hores perquè el govern no expulsés una família, fet que va aconseguir i també que el govern canviés lleis injustes, que van beneficiar 500 famílies. “L’objectiu d’Òmnium és enfortir la democràcia”, va declarar Cuixart, que va admetre que l’entitat cultural convoca mobilitzacions per assolir “una societat més justa i cohesionada” i per “interpel·lar els polítics espanyols i catalans” a donar respostes. A partir de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) del 2010 que escapça l’Estatut, l’entitat també es va marcar el repte de defensar el dret a decidir, a més de la llegua i la cultura catalanes, va exposar.
Pel que fa als escorcolls del 20 de setembre al Departament de Vicepresidència i a altres seus de la Generalitat, Cuixart va explicar que van ser protestes “espontànies” i que l’ANC i Òmnium van acceptar assumir-ne la coordinació a la seu d’Economia, tot i que la manifestació va ser subscrita per altres entitats, sindicats i l’alcaldessa de Barcelona, com va recordar. “Era un atac a les institucions catalanes, en una situació d’una suspensió financera i 750 alcaldes investigats”, va sostenir, i va comparar les mobilitzacions amb les que es realitzen contra els desnonaments. “No vam privar la feina a la comitiva judicial, vam expressar el dret de manifestació”, va insistir.
Cap diner a l’1-O
El fiscal Moreno, com els seus col·legues, no es va oblidar de preguntar-li pels set cotxes danyats i Cuixart va explicar-li que no va ser una acció premeditada, i que se’n van adonar a les dotze de la nit, quan van desconvocar la manifestació. Amb tot, va lamentar els danys materials.
“Si no haguessin fet el referèndum no es podria implementar la independència?”, va preguntar-li el representant del ministeri públic a Cuixart. I Cuixart, amb les idees ben clares, va contestar-li que davant la suspensió del referèndum d’autodeterminació pel TC, la ciutadania va optar per la desobediència civil. “No qüestionem tot l’ordenament jurídic, sinó aquella resolució que consideràvem injusta”, va matisar. Cuixart també va deixar clar que Òmnium no va finançar el referèndum, i –va precisar– com diu la mateixa Guàrdia Civil després de tres escorcolls a l’entitat.
Cuixart van fer piulades a “defensar”, no pas “ocupar” les escoles l’1-O. “L’objectiu no era provocar la violència policial, que va causar molt dolor, sinó mostrar als poders públics que el 80% de la ciutadania vol el dret a decidir”, va declarar. L’advocada de Cuixart, Marina Roig, va tancar l’interrogatori mostrant altres piulades i vídeos en què Cuixart insisteix a seguir en la no-violència dient “cul a terra” i “mans enlaire”.
“Ho he fet bé, president?”, pregunta Cuixart a Torra
Estar dins la sala d’enjudiciament al Suprem permet copsar les gesticulacions dels set magistrats, dels defensors i de les acusacions, que no pot recollir la retransmissió en directe. Per exemple, ahir el fiscal Jaime Moreno s’aguantava el cap amb una mà a la galta durant gairebé tot l’interrogatori a Jordi Cuixart, i el lletrat de la ultradreta de Vox aixecava la cella cada cop que el líder d’Òmnium defensava la desobediència civil.
Les pauses del judici també ofereixen moments inoblidables. “Ho he fet bé, president?”, li preguntava Cuixart a Quim Torra, mentre es fonia en una abraçada amb ell. La sala no ha censurats les salutacions afectuoses entre els nou presos polítics i els seus familiars, i amb els polítics. Ahir el president de la Generalitat va tornar a primera fila del públic de la vista, acompanyat de la consellera de Salut, Alba Vergés, i la d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón. En les retransmissions s’ha vist com el magistrat Manuel Marchena renya el públic que riu. Dins la sala, també hi ha una funcionària que vigila tothom que no toqui el mòbil i renya els qui fan comentaris. La consellera Vergés la va patir en no poder evitar exclamar-se davant preguntes absurdes.
