Política

Testimonis escapçats

Rajoy nega el referèndum i no parla de la violència que exigeix la rebel·lió sinó d’“assetjaments”

Atenia Urkullu però no de mediador

Santamaría topa amb la defensa quan vol afermar la violència i “no sap” si la DUI es va publicar

Melero a Sáenz: “Va titllar el CNI de deslleial per no trobar les urnes?”
El Montoro de “ni un euro públic” va anar a l’1-O s’obre ja a ser defraudat

El govern espanyol del PP que va judicialitzar el plet català i que preveia acudir a testificar durant el judici del procés estant al govern va acudir ahir en la seva condició de partit d’oposició per la cadira dels testimonis, l’única que obliga a dir la veritat. Tant Mariano Rajoy com la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría hi acudien amb el pes d’un dilema: afermar la tesi de la rebel·lió violenta al preu d’admetre davant la ultradreta de Vox que hi va haver un referèndum que no van saber evitar i una DUI que reconeixen, o menystenir l’1-O i ajudar sense voler els acusats. Mentre que Rajoy no va parlar de la violència que exigeix la rebel·lió sinó d’“assetjaments” i es va mostrar compassiu amb les imatges de càrregues policials de l’1-O que va dir que lamentava, Santamaría sí que va voler afermar el delicte denunciant “xocs violents tots els dies” del 20-S a l’1-O i un “assetjament massiu, sistèmic i generalitzat” a alcaldes sense avalar-ho amb noms –el PP tenia alcalde a Pontons i prou– ni dades oficials. Tots dos van coincidir que el referèndum no va existir “perquè així ho va dir la Junta Electoral Central”.

Rajoy era la segona vegada que declarava com a testimoni després de fer-ho el 26 de juliol del 2017 a l’Audiencia Nacional pel cas Gürtel. I és un precedent significatiu perquè igual que ahir estava obligat a dir la veritat i el tribunal, en la sentència condemnatòria al PP del 24 de maig del 2018, va “posar en desqualificar la veracitat de Rajoy dient que “es posa en qüestió la seva credibilitat” i no era “prou versemblant”.

Fiscals que es responen

Si bé Santamaría va fer seu el llenguatge dels fiscals parlant de “muralles humanes” i “aldarulls violents diaris” davant el fiscal Javier Zaragoza que sovint tenia la inèrcia de contestar per ella el que ell volia escoltar, Rajoy va admetre la “situació d’excepcionalitat” que va dur-lo a aplicar el 155. Santamaría es va citar a ella com a exemple del que no era el dia a dia català. “Jo sé el que és viure un escarni i el viscut a Catalunya no ho era, eren assetjaments violents”, va dir abans de donar la raó al fiscal Fidel Cadena sobre els “xocs violents diaris”. Es dona la circumstància que Santamaría es va enredar amb els agents ferits, que ahir va rebaixar a 93 quan el seu llistat oficial sempre era de 400. “On són els 307 policies menys?”, li va exigir el lletrat Andreu van den Eynde. “Vam anar depurant dades...”, va eludir Santamaría.

Sobre l’operació Copèrnic a Catalunya en què el seu govern va gastar 87 milions, l’ara consellera d’Estat es va limitar a dir: “He llegit sobre ella”.

Estrena de Vox

Les raons de la seva gestió les van haver d’explicar també a Vox, que debutava ahir després de dues setmanes ignorats al saló de plens del Tribunal Suprem i que utilitza el judici per seduir els votants populars titllant el PP de “derechita covarde” per no haver aplicat l’article 155 des del primer moment i també l’article 116 de la Constitució –l’estat d’alarma, d’excepció i de setge– en lloc de l’operació Diàleg de Santamaría. En molts instants dels interrogatoris, però, el president i la cap dels espies del CNI es van presentar com dos seguidors de l’1-O des de la televisió a La Moncloa sense tenir res a veure amb l’operació ni amb l’ordre de carregar contra els votants i la contraordre de deixar de fer-ho. Rajoy fins i tot va reconèixer que va desconvocar sine die la reunió del consell de seguretat nacional, una calma que contrasta amb la rebel·lió violenta en marxa que promou la fiscalia. El relat deixa tot el pes repressor a l’exministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido.

El 155 per la convivència

Rajoy i Santamaría van justificar que el 116 ataca drets individuals i ells van preferir “aplicar el 155 per preservar la convivència”. “El 155 era el més eficaç i el que menys mal feia”, va reblar Rajoy.

Si davant les càrregues Santamaría va voler dir que “les imatges no són agradables a la vista”, Rajoy va fer un pas més que la seva ex-mà dreta després que l’advocada Marina Roig obtingués el vistiplau del jutge Marchena a la projecció d’un vídeo de 50 segons a Sant Carles de la Ràpita l’1-O. “Lamento les imatges. No m’agraden aquestes ni d’altres”, va dir Rajoy.

Davant les preguntes de les defenses sobre el rol que hauria jugat el lehendakari Íñigo Urkullu com a mediador entre La Moncloa i Carles Puigdemont, Rajoy va ser fidel a Rajoy i va deixar un moment de confusió: el va “atendre”. Quan l’advocat Jordi Pina li va recordar que estava sota jurament, aleshores Rajoy ja va vacil·lar, la seva memòria va flaquejar i no va saber contestar si l’havia atès personalment o per telèfon. L’únic segur és que ell no l’escoltava com a “mediador” i ni com una veu que el pogués convèncer d’evitar el 155, un rol que avui aclarirà Urkullu quan arribi el seu torn de declarar com a testimoni. Entre els mediadors, a Santi Vila ni el va citar.

Melero acorrala Sáenz

El moment més dur per a Santamaría va ser quan la seva veu es va estimbar contra l’advocat Xavier Melero, lletrat de Joaquim Forn. Paradoxalment, l’advocat identificat com el defensor més tècnic de tots –i un fundador de Ciutadans– va doblegar políticament Santamaría amb un interrogatori irònic i punxant que va despullar les fonts d’informació de la que hauria de ser la persona millor informada d’Espanya, perquè retenia alhora el Ministeri de Presidència i els espies del CNI que li reportaven tot a ella sota la direcció de Félix Sanz Roldán.

Melero va arrencar a Sáenz de Santamaría que la font primigènia d’una vicepresidenta no són els informes –i menys encara els confidencials del CNI–, sinó el que ella escolta que està en l’ambient. “Aquesta és la seva font de coneixement? El que es parla habitualment?”, li va etzibar Melero a qui rebia el sobrenom de vicetodo en l’època de Rajoy. Però la realitat, segons el seu testimoni, és que ella sempre coneixia tot per terceres persones, entre ells i en un lloc preeminent l’exdelegat Enric Millo.

“Testimoni renuent”

Quan l’exvicepresidenta defugia les preguntes com si l’escenari fos una sessió de control al Congrés o una roda de premsa a La Moncloa, l’advocat Melero es va permetre recordar a Marchena i al tribunal que el Codi Penal té un article que s’adiu a la figura del “testimoni renuent” que ell veia davant seu. Però no va ser aquesta la ironia que més va descol·locar Sáenz de Santamaría, obligada a explicar si l’1-O el seu govern va enviar 6.000 policies d’arreu de l’Estat a “donar suport als Mossos o a substituir-los per deslleials i per pèrdua de confiança”. Era només el pròleg de si sabia per què els espies del CNI no van trobar cap urna. “Els va titllar de deslleials, als agents del CNI, com va fer amb els Mossos?”, li va etzibar Melero. “No”, es va veure obligada a contestar Santamaría. “No hi ha més preguntes”, va cloure Melero l’interrogatori. Els acusats es buscaven els uns als altres amb els ulls alçats de sorpresa davant la golejada que veien.

A l’escapçament del testimoni s’hi van sumar els advocats defensors Jordi Pina, Andreu van den Eynde, Francesc Homs, Marina Roig i Olga Arderiu a la caça i captura de les contradiccions del relat de Santamaría. Fruit del xoc, va arribar la pregunta d’Arderiu, lletrada de Forcadell, sobre si sabia si la DUI s’havia publicat o no al Diari Oficial (DOGC). “Vostè ha dit que tot el que no es publica no té efecte jurídic. Tenia coneixement que la DUI no es va publicar al DOGC?”, li plantejava Arderiu. Sáenz de Santamaría va fugir d’estudi adduint que ella sabia “el que deia Puigdemont”, però el d’ahir era un judici penal i Marchena no va tolerar l’escapatòria: “Ho sabia o no ho sabia?” “No ho sé”, va acabar dient la mà dreta de Rajoy com a colofó a la seva declaració davant els somriures i els murmuris del públic, entre ells el conseller de l’Interior, Miquel Buch. Abans, Homs li va fer confessar que el 155 “es va acatar” i que el 2015, quan el PP de Rajoy tenia majoria absoluta, va reformar el Codi Penal el 2015 i no va reintroduir la penalització amb presó de la convocatòria de referèndums que José María Aznar va aprovar el 2003 i que José Luis Rodríguez Zapatero va abolir el 2005.

Avivar la malversació

Sobre la malversació, ni Rajoy ni el seu ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, van ser tan rotunds com ho eren al Congrés i al Senat i van tolerar haver estat enganyats quan ells tutelaven les finances. “Una anàlisi comptable i pressupostària sempre pot resultar defraudada”, va dir Montoro quan sempre havia dit que “ni un euro públic” va anar a l’1-O.

Davant l’intent de la fiscalia i de Vox de veure un entramat guiat per un comitè estratègic, l’expresident Artur Mas va ser molt gràfic negant un comitè estratègic: “No, era un àmbit de debat on mai hi havia ordre del dia ni els mateixos assistents ni una acta. Més informal impossible”, va refutar Mas.

LES FRASES

Lamento les imatges [de violència a Sant Carles de la Ràpita]. No m’agraden aquestes ni altres
Mariano Rajoy
expresident espanyol
Jo sé el que és viure un escarni i el viscut a Catalunya no ho era, eren assetjaments violents
Soraya S. de Santamaría
exvicepresidenta espanyola
Una anàlisi comptable i pressupostària sempre pot resultar defraudada
Cristóbal Montoro
exministre d’hisenda
No hi havia comitè estratègic, era l’àmbit de debat sense ordre del dia ni els mateixos assistents ni acta. Més informal impossible
Artur Mas
expresident de la generalitat


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Ayuso promet executar “la baixada d’impostos més gran de la història de la Comunitat de Madrid”

Madrid

La CUP descarta portar la negativa de la Mesa a tramitar la llei d’amnistia al TC

Madrid

Bel veu “poc comprensible” que s’estigui “dilatant” la formació de govern entre ERC i JxCat

Madrid

Rufián emplaça JxCat a “metabolitzar” els resultats electorals

Madrid

Illa, sobre la pressió d’ERC: “Per la via dels ultimàtums no s’arriba enlloc”

Barcelona

Els Verds volen succeir Merkel

Berlín

Entre retrets i a pas de puça

barcelona

L’Audiència manté el judici contra 28 càrrecs per l’1-O

barcelona

Alarma a Brussel·les per 150.000 soldats russos a la frontera est d’Ucraïna

Brussel·les