Nou intent de Sánchez al límit per regular el lloguer
Amplia a cinc anys els contractes, no limita el preu com vol Podem i permet bonificar l’IBI a pisos socials
El decret, a les portes de la campanya, quedarà pendent del Congrés, que es dissol dimarts
El govern de Pedro Sánchez, a les portes de la campanya electoral i després d’un primer intent fallit al gener i que tampoc prosperés l’aprovació dels pressupostos generals, va presentar ahir un reial decret llei amb mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer aprovat en la sessió del Consell de Ministres. El nou text del decret amplia de tres a cinc anys la pròrroga obligatòria dels contractes quan el propietari sigui una persona física, mentre que arribarà als set anys quan es tracti d’una persona jurídica.
Sembla que, a diferència del primer decret, aquest podria tenir el suport d’Units Podem. La vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, va agrair el suport parlamentari que tenen de la formació de Pablo Iglesias, malgrat que el text no inclou una limitació de la pujada anual dels preus dels lloguers com volien. La fórmula que s’utilitzarà consistirà a aplicar un índex estatal de referència dels preus del lloguer quan estigui fet, d’aquí a vuit mesos, que limitarà la pujada al que marqui l’índex de preus de consum (IPC). Segons recollia l’agència Efe, fonts del Ministeri de Foment consideren que la inclusió d’una limitació dels preus en el decret seria inconstitucional perquè vulneraria el dret de propietat i s’hauria de reformar la llei d’arrendaments urbans (LAU). Els propietaris, a més, hauran d’avisar amb quatre mesos de la no renovació del contracte, mentre que per als inquilins el termini serà de dos mesos.
El decret, que està previst que es publiqui avui al BOE i que ja sigui vigent per als contractes nous, estarà pendent de si el PSOE es manté a La Moncloa i del vistiplau que hi donin la resta de formacions al Congrés, que dimarts es dissol per la convocatòria electoral i, per tant, serà la diputació permanent del Congrés la que validarà la mesura. En el primer intent, l’executiu socialista va topar amb l’oposició de Cs i Podem, així com d’ERC i el PDeCAT, que aquesta vegada hi podrien donar suport. Calvo va assegurar que seria “molt important” tenir aquests suports, ja que el problema de l’habitatge és “greu”, en especial entre el col·lectiu jove.
El portaveu del PDeCAT, Carles Campuzano, va fer una lectura positiva del decret i en va destacar que reculli l’aposta per la creació de l’índex de referència de preus, semblant al que fa la Generalitat, i que s’hi incorporin incentius fiscals, però va lamentar que les famílies que tenen uns pocs pisos com a inversió s’equiparin amb els grans tenidors. Podem el considera “insuficient”, tot i admetre que han “portat el PSOE fins al límit que pot acceptar”, en paraules de la portaveu, Irene Montero. Per la seva banda, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va lamentar la falta de “valentia” del PSOE i que “hagi cedit a les pressions de fons immobiliaris i sectors especulatius”, ja que no inclou la regulació del preu del lloguer. “Tots els que som alcaldes sabem que en la regulació dels preus abusius del lloguer ens juguem la vida a les ciutats”, hi va afegir.
El decret permetrà fer bonificacions de l’impost sobre béns immobles (IBI) des dels ajuntaments fins a un màxim del 95% per als habitatges socials. També facilitarà imposar gravàmens a immobles buits i eliminar l’impost de transmissions en els lloguers per a habitatges habituals.
Desnonaments
El decret introdueix novetats en el procediment de desnonament i amplia de dos a tres els mesos de suspensió del desnonament quan la situació del llogater sigui de vulnerabilitat. També fixa l’obligatorietat per als jutjats de notificar el dia i l’hora en què es farà el desnonament de manera sistemàtica als serveis socials.
El permís de paternitat s’ampliarà a setze setmanes
El darrer Consell de Ministres de la legislatura espanyola abans de les eleccions va aprovar un altre decret, que ja figurava en els pressupostos que no van prosperar, per ampliar el permís de paternitat a setze setmanes, amb l’objectiu que l’any 2021 el permís de les mares i el dels pares siguin iguals. Segons va detallar la vicepresidenta del govern, es farà de manera gradual: aquest any ja passarà de cinc a vuit setmanes –dues, immediatament després de néixer la criatura, i la resta, quan vulguin abans que compleixi un any– i l’any que ve s’ampliarà a les dotze setmanes –quatre des del moment de néixer–, fins a arribar a les setze l’any 2021, quan tots dos n’hauran d’agafar sis de seguides just després del naixement. S’arribarà, d’aquesta manera, a la mitjana que tenen la resta de països de la Unió Europea, ja que Espanya “va amb retard”, va dir Calvo.
La iniciativa forma part del decret de mesures per afavorir la igualtat entre homes i dones, i inclou l’obligació de les empreses de més de 50 treballadors que en un termini de tres anys elaborin i apliquin un pla d’igualtat efectiva, un termini que en les empreses de 100 a 150 treballadors s’escurça a dos anys. A més, hauran de fer un registre de taules salarials accessible als sindicats per garantir els mateixos sous entre homes i dones.
