Omella confirma que va fer de “pont” entre Rajoy i Puigdemont durant la tardor del 2017
“Vaig fer el meu esforç per ajudar perquè a mi el que em preocupava sobretot era la convivència i la no confrontació”, ha afirmat
L’arquebisbe de Barcelona i cardenal, Joan Josep Omella, ha confirmat aquest dijous que va fer de “pont” i de “correu” entre Mariano Rajoy i Carles Puigdemont durant la tardor del 2017. En declaracions a TV3, ha apuntat que ell s’ocupava de “portar la preocupació d’un i de l’altre” per ajudar una mica en el diàleg entre els dos governs, i ha lamentat que finalment no sortís bé. “Vaig fer el meu esforç per ajudar, perquè a mi el que em preocupava sobretot és la convivència i la no confrontació, anar tots junts a una solució. Això és el que vaig intentar fer d’un costat i de l’altre”, ha argumentat. En preguntar-li si ho va fer per iniciativa pròpia, s’ha quedat en silenci uns segons i ha acabat responent que “d’alguna manera sí”.
“Vaig prestar la meva persona i vaig dir: ’si puc col·laborar jo encantat d’ajudar aquesta societat que tant estimo’”, ha explicat Omella, que ha subratllat que ell només buscava “la comunió, el pont d’unió i la no confrontació” entre les dues parts. El seu “pont”, ha dit, va ser “petit”, més que el del lehendakari, Íñigo Urdullu, que està en contacte amb la política i té “més elements per acompanyar” en aquest tipus de situacions.
El cardenal ha reivindicat que Catalunya és una societat “emprenedora, preparada i amb unes possibilitats de futur impressionant”. “No es pot trencar això. Hem d’anar conjuntament”, ha defensat. Ha posat d’exemple l’esforç conjunt per aconseguir les Olimpíades de Barcelona, i ha apostat per fer una “coordinació” de tots els projectes malgrat les diferències. Al seu parer, això seria “impressionant, una bomba atòmica”, perquè “la comunió ajuda a resoldre tots els problemes”.
En demanar-li per què el seu pont es va trencar, ha fet una comparació amb el cas de dos germans que es barallen i els seus pares fan de mediadors. “Donen consells, però després ells fan el que volen, tenen el seu criteri. Jo respecto”, ha indicat.
Omella ha explicat que ell no ha fet còpia de les comunicacions, perquè és “discret” i prefereix guardar-ho en la seva memòria. Ha afegit que potser un dia, si té una vida llarga, acaba escrivint les seves memòries, però sense publicar-les, perquè no vol passar a la història com un home important ni tampoc posar en mal lloc algunes persones que ha conegut i tractat.
