Política

Violència espiritualitzada

L’abstracció del concepte de violència en distints delictes per part del legislador provoca incertesa i arbitri judicial, com en el cas de la rebel·lió

Avui declaren els dos responsables de la Guàrdia Civil en els escorcolls d’Economia

El Tribunal Suprem reprèn avui el judici contra els independentistes catalans amb la declaració, com a testimonis, dels dos responsables de la Guàrdia Civil en els escorcolls al Departament d’Economia, el 20 de setembre del 2017. En els interrogatoris al cap del dispositiu judicial i al cap de seguretat tornarà el debat entre els límits del dret a la manifestació davant del compliment d’un mandat judicial, els escorcolls de quatre despatxos, que, tot i els retards, es van fer.

En les sis setmanes de judici, cap expert ha detectat les greus accions violentes o crides dels acusats a fer-les o a permetre-les que requereix el delicte de rebel·lió. Les “muralles humanes” contra escorcolls i als centres de votació de l’1-O, “les cares d’odi”, alguna escopinada, i una nova amenaça de mort, relatades per agents del cos armat no són suficients, asseguren els juristes. Així, com pot mantenir l’acusació de rebel·lió la fiscalia? El penalista i professor de dret penal a la Universitat de Barcelona (UB) Joaquim Bages Santacana exposa que el legislador quan va redactar el nou delicte de rebel·lió, en el Codi Penal del 1995, no va definir quins tipus de violència ni els mitjans de comissió que són necessaris per atacar el bé jurídic que es protegeix, que en aquest cas són els drets fonamentals que recull la Constitució, i per això la fiscalia i alguns jutges en fan una interpretació massa proteccionista.

Bages afirma que “la llei ha de definir la conducta prohibida amb la major previsió possible” perquè es garanteixi el principi de seguretat jurídica. Si el ciutadà no sap què és il·legal això li crea indefensió, i alhora resta eficàcia preventiva. Si el legislador penal és imprecís, els jutges i els tribunals cobreixen aquest buit amb la interpretació de la llei. Becaria en el segle XVIII ja alertava que cal posar límits a les facultats interpretatives de la llei. En el cas del delicte de rebel·lió, l’instructor del Suprem, Pablo Llarena, la sala de recursos i l’actual sala d’enjudiciament han creat aquesta interpretació del delicte, massa extensiva per alguns experts.

Els perills d’interpretació s’incrementen, segons Bages, perquè cada cop hi ha una major “espiritualització o volatilització” del concepte violència en distints delictes del Codi Penal. Ho desenvolupa en l’article Límites al desvanecimiento del tipo penal. Aproximación al concepto de violencia en la parte especial del Código Penal. “Actualment hi ha una devaluació del nostre ordenament fins a nivells d’incertesa premoderns com a conseqüència d’un ús desmesurat del casuisme i l’abstracció en la redacció d’alguns tipus penals”, hi escriu. I hi afegeix: “És cert que el terme violència no es pot objectivar de manera totalment descriptiva en incloure un important contingut normatiu social. Però això no pot comportar l’admissió d’un concepte tan indefinit segons el qual la violència equival a qualsevol acte que violenti la voluntat del subjecte passiu; és a dir, a qualsevol conducta que restringeixi la seva capacitat d’obrar.” En aquest cas, el penalista es refereix al delicte de coaccions, en el qual sosté que s’ha “normativitzat” com a violent el tall de subministrament elèctric o el canvi d’un pany en un pis. També exposa un cas més polèmic, com és l’ús de narcòtics per cometre un delicte: en els robatoris s’accepta que el seu ús és violència, mentre que en les agressions sexuals, per sotmetre a la víctima, no.

Física o psicològica

L’espiritualització del concepte violència evoluciona –continua– quan en els delictes, a més de la violència física, s’inclou la violència psicològica. Per Bages, el delicte de rebel·lió inclou la violència psicològica, que traduït al llenguatge penal serien les amenaces. Pel penalista, la violència necessària en el delicte de rebel·lió és que hagi de provocar en el govern la proclamació de l’estat de setge, que és la resposta més contundent que té. I en les amenaces, s’ha d’incloure un real i creïble ús de la violència.

La rebel·lió es qualifica amb els delictes anomenats d’activitat, no de resultat, ja que, si s’hagués d’esperar a ser consumat, els seus autors no podrien ser mai jutjats. Alhora és un delicte de perill abstracte, ja que recull actes tendents a capgirar l’ordenament constitucional i democràtic. També és pluripersonal; és a dir, no pot ser protagonitzat per una única persona.

El cul a terra

L’advocat manifesta que “per evitar una major distorsió del concepte violència física aquesta només hauria de comprendre actes actius, mai de resistència passiva”. És l’acció que van protagonitzar molts catalans el 20-S i l’1-O, i que per alguns agents que van declarar en el judici podrien haver comés el delicte de desobediència i fins i tot el d’atemptat a l’autoritat. “No són atemptat a l’autoritat aquelles conductes a través de les quals s’obstrueix la labor policial”, declara Bages, tot i que indica: “Els agents no han de ser vexats ni amenaçats.”

En el testimoni de la primera vintena d’agents, la setmana passada, semblava que el Suprem estigués jutjant la mobilització civil. Per això, les defenses insisteixen que aquest judici va de drets més que de fets. Tampoc obliden que el jutge Marchena va ser el ponent que va tombar l’absolució i va imposar una condemna de tres anys de presó a vuit joves en la protesta al Parlament, en castigar uns escratxes a diputats com un delicte contra les institucions de l’Estat.

Per Bages, en el delicte de rebel·lió “no és suficient l’aprovació d’unes lleis inconstitucionals”, ja que aquestes han estat neutralitzades pel TC, “ni tampoc amb el suport de grans manifestacions”. Considera que els partidaris d’“exagerar els riscos de desprotecció del bé jurídic”, evidencien el desconeixement d’altres recursos no penals (com el155), i que “en un estat de dret com l’espanyol els comportaments per abolir la Constitució són reduïts, fins i tot amb militars”.

Un fiscal resumeix així l’actual situació: “Convocar un referèndum no és delicte i el que s’està jutjant al Suprem és el camí per dur-lo a terme.”

La sedició abans del 20-S

Una de les incongruències posades sobre la taula dels set magistrats del Suprem per les defenses és que la Guàrdia Civil, sota les ordres del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, investigava el govern pels delictes de malversació, desobediència, prevaricació i també pel de sedició, des del març del 2017; és a dir, abans de la gran manifestació del 20 de setembre a Economia i en d’altres escorcolls. La fiscalia sosté que les mobilitzacions del 20-S van formar el delicte de sedició, per això en la causa contra la cúpula dels Mossos d’Esquadra a l’Audiencia Nacional acusa de sedició i no de rebel·lió la intendent Teresa Laplana.

Ho podrà explicar demà al tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, cap de la investigació judicial, com també de les que tenia des del 2016 la fiscalia de l’Audiencia Nacional (el contracte a IBM de la Hisenda catalana) i la fiscalia de Catalunya, acció il·legal si ja estava judicialitzat. Baena és autor d’atestats salpebrats amb opinions, i segur que li preguntaran si s’amagava sota el nom de Tàcito a les xarxes socials per burlar-se del govern català.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Berga diu que té la passió per Olot que cal per ser alcalde

Olot

Rivera pressiona el PSOE per suspendre demà els diputats en presó provisional: “si no serà un clamor popular”

Alcalá de Henares

Dimiteix la líder conservadora al Parlament britànic en desacord amb May

Londres

Colau i Maragall protagonitzaran un cara a cara aquest divendres

Barcelona

Dos acadèmics afirmen al judici de l’1-O que als fets de la tardor de 2017 va predominar la no violència

Barcelona

El PSC vol mantenir la biblioteca d’Olot a l’emplaçament actual

Olot

Arxiven la causa a 39 persones per la vaga del 8N en Tarragona

Tarragona

La fiscalia interroga Andreu Mas-Colell per tràfic d’influències quan Junqueras era conseller

barcelona

Olot en Comú fa una aposta clara per l’economia social

Olot