Política

opinió

Alba Vergés / Toni Comín

El deure de defensar la veritat

El testimoni del senyor Millo qüestiona el rigor del sistema públic català de salut. Tenim el deure d’exigir respecte
No és difícil veure si algú ha mentit en seu judicial. L’informe dels ferits de l’1-O es va fer amb el mateix rigor que en altres episodis

Aquestes van ser les declaracions del Sr. Millo davant del Tribunal Suprem, el dia 5 de març:

Fiscal: “¿Ud. pidió información oficialmente a la Generalitat sobre cuántos heridos había, o lesionados, atendidos médicamente se habían producido [durant l’1-O]?” (sic)

Millo: “Sí, yo por la mañana le pedí a mi gabinete que hablara con el Departamento de Salud de la Generalitat para pedir información sobre cuáles eran las personas que habían podido ser lesionadas, podían estar heridas, podían estar hospitalizadas. Para tener información de lo que estaba sucediendo, la afectación a personas que se habían encontrado en esta situación. Y no recibimos respuesta.

Fiscal: “¿Nunca les informaron?

Millo: “A mí personalmente, no.

Fiscal: “¿Después, en los días siguientes?

Millo: “No, no, tampoco.

Fiscal: “¿Todavía no se ha producido ninguna contestación?

Millo: “No.

El dia 17 d’octubre del 2017, des del compte oficial de Twitter del Departament de Salut, a instàncies del conseller, es va publicar la piulada següent: “@EnricMillo, per quina via ha demanat a @salutcat la llista de les persones ateses arran de les càrregues policials de l’1-O? Quan i com?” Aquell mateix dia, l’aleshores delegat del govern espanyol havia dit, en una entrevista a Catalunya Ràdio: “No he visitat els ferits de l’1-O perquè el Departament de Salut no me n’ha donat la llista. L’he demanat.” Aquesta declaració a través de la ràdio era la primera informació de què disposava el gabinet de la conselleria sobre l’interès del Sr. Millo en la llista de lesionats i, després de comprovar que no constava cap petició oficial per cap de les vies possibles, el departament va optar per requerir-ho al delegat a través de les xarxes socials, per tal de proporcionar la màxima transparència a la gestió d’aquella sol·licitud. Requeriment que, aquest sí, no va obtenir resposta.

El dia 20 d’octubre, es va publicar (en tres llengües: català, castellà i anglès) en el web oficial del Departament de Salut l’Informe sobre els incidents dels dies 1 al 4 d’octubre del 2017, amb la nota de premsa corresponent. Un estudi molt complet, amb informació detallada –excepte aquella que la llei de protecció de dades impedeix fer pública– i amb múltiples variables: nombre de persones ateses per regions sanitàries, classificació per diagnòstics, per gravetat, per grups d’edat, etc. Dades a destacar: 888 persones van ser ateses per contusions i/o policontusions; 51, per ferides; 31, per traumatisme cranioencefàlic-contusió, i 25, per fractura, entre d’altres.

El resum de l’informe era aquest:

“Durant la jornada electoral del dia 1 d’octubre, es van atendre i diagnosticar, com a conseqüència de les càrregues policials dels cossos policials de l’Estat, 991 persones per part de professionals del SEM, CAP, PAC i CUAP i centres hospitalaris. De les quals, 214 van ser ateses pel SEM i 777, en centres sanitaris: en 38 centres hospitalaris, 40 CAP i PAC i 14 CUAP. Entre els dies 2 i 4 d’octubre, van ser ateses 75 persones més en centres sanitaris. Per tant, el nombre total de persones ateses, entre els dies 1 i 4 d’octubre, va ser de 1.066 persones.”

Fins aquí els fets. No és difícil comprovar, amb aquestes dades sobre la taula, si algú ha mentit o no en seu judicial.

Malgrat la publicació d’aquest informe, l’Estat espanyol va continuar fabricant fake news. Alts dirigents del PP –tal com després va fer el ministre d’Afers Estrangers del govern del PSOE, Josep Borrell– sempre van posar en dubte la veracitat del nombre de persones ateses a causa de la intervenció violenta i clarament desproporcionada de la Policía Nacional i la Guàrdia Civil durant el referèndum. L’informe de l’1-O es va fer amb el mateix sistema d’informació que s’utilitza sempre que hi ha episodis amb nombrosos ferits –per exemple, en el cas dels atemptats de Barcelona i Cambrils i que, en aquella ocasió, ningú va qüestionar.

Potser no s’adonen que, desqualificant i menyspreant l’informe, a qui estan ofenent és a les desenes de metges i metgesses, infermeres i/o tècnics que aquell dia van assistir centenars de ciutadans que van ser colpejats, arrossegats o violentats.

Estan qüestionant el rigor dels diagnòstics en què es basa l’informe? Insinuen que els professionals sanitaris es van inventar les atencions i els informes mèdics? I també falten al respecte, per descomptat, a les 1.066 persones que, víctimes de l’actuació policial, van haver d’acudir al nostre sistema públic de salut. D’altra banda, quan confonen el nombre de ciutadans atesos amb el nombre d’hospitalitzats, exhibeixen una profunda ignorància sobre el funcionament d’un sistema sanitari públic.

Alguns, moguts per motius polítics espuris i sense cap respecte per l’ètica que hauria de regir el servei públic, es donen el dret a mentir. Amb molt poca fortuna, això sí –la mentida a vegades té les cames molt curtes–. Nosaltres, per respecte a la responsabilitat que ens ha tocat exercir, ens donem el deure de defensar la veritat sempre que tinguem ocasió de fer-ho. I d’exigir respecte pel nostre sistema de salut.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Andrei Makaritxev
Investigador associat del CIDOB i professor de la Universitat de Tartu

“Putin vol que la guerra formi part de la vida quotidiana”

barcelonA
Kristian Herbolzheimer
Director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

“No hi ha cap país al món que pugui donar lliçons a un altre”

barcelona

Brasil, el gegant que reclama atenció

Buenos Aires

El sud global ja és aquí

Girona
Joan Timonet
Cap de l’oposició a Sant Joan les Fonts (Sant Joan Plural)

“Fem nosa a l’equip de govern, ens sentim menystinguts”

Sant Joan les Fonts
guerra a gaza

La UE acorda sancionar a Hamàs i a colons israelians extremistes

barcelona
guerra a europa

Els 27 aproven 5.000 milions d’euros per enviar armes a Ucraïna

barcelona
política

Poble Lliure demana la dimissió de la direcció de l’ANC

barcelona
guerra a gaza

Biden i Netanyahu parlen per primer cop en més d’un mes

barcelona