La fiscalia denuncia sis alcaldes dels 70 investigats per l’1-O

La investigació oberta el 2017 a alcaldes de tot Catalunya, una setantena, per la seva possible participació en el referèndum de l’1-O ha quedat limitada “a sis o set”, segons dades facilitades ahir pel fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres. Des del 2014 que el fiscal superior no compareixia a la cambra catalana i ahir ho va fer per donar compte de la memòria d’activitat del 2017 i intentant, a més a més, passar de puntetes del que va comportar des del punt de vista judicial tot el procés independentista pel que fa al nombre de diligències i instruccions obertes pels fets d’octubre. Com a novetat, ahir el fiscal va oferir aquesta nova data que no recull la memòria del 2017 que ja es va donar a conèixer fa cinc mesos.

Ahir, però, els grups independentistes li van retreure el paper de la fiscalia al llarg del procés. “Braç repressor” i “col·laboradors de la causa general contra l’independentisme” van ser alguns dels retrets que li va fer el diputat de JxCat i membre de la mesa Eusebi Campdepadrós. El parlamentari també va preguntar al fiscal sobre la querella al president Torra, però Bañeres no va contestar en tractar-se d’un cas obert. El republicà Jordi Orobitg va acusar-lo de crear “inseguretat jurídica” entre els alcaldes i va anar més enllà assenyalant que alguns procediments “no s’han ajustat a llei”. Per part de la CUP, el diputat Vidal Aragonès li criticava la manca d’actuacions de la fiscalia per investigar les denúncies presentades per ciutadans per la violència exercida per la policia durant l’1-O.

Bañeres va tirar pilotes fora i es va referir tan poc com va poder als fets de l’1-O. Només va admetre que hi va haver un debat entre els fiscals de Catalunya a l’hora d’establir un límit en la participació dels alcaldes en el referèndum. Concretament, es va debatre si l’actuació podia ser constitutiva de delicte en tant que es col·laborava en una activitat declarada il·legal o bé la participació obeïa a la llibertat ideològica de l’individu. Finalment, es va decidir que només es portarien davant al jutge els casos en què es constatés “la participació activa” de l’alcalde, va explicar. És el cas de l’alcalde d’Agramunt i diputat d’ERC, Bernat Solé.