El PP i Cs, preconstitucionals
El PP promet castellà com a llengua vehicular a pesar del Tribunal Constitucional
Rajoy el va aplicar com pretenia l’article de Fraga que el Congrés va rebutjar per a la Constitució, i Casado i Rivera volen anar més enllà
El programa electoral que l’ultradretà Vox va presentar abans de les eleccions andaluses proposa suspendre l’autonomia de Catalunya; il·legalitzar els partits que no defensin la unitat d’Espanya; fer de l’espanyol la llengua vehicular en l’ensenyament i de la resta, idiomes opcionals; suprimir el requisit de conèixer les llengües cooficials en l’accés a la funció pública; suprimir les policies autonòmiques; un “estat de dret unitari” amb un sol govern i un sol Parlament; tancar televisions i organismes autonòmics, i suprimir la representació exterior de les autonomies i ciutats.
En paral·lel al creixement d’aquesta formació ideològicament hereva del falangisme i al seu bon resultat electoral a Andalusia, el PP de Pablo Casado i Ciutadans d’Albert Rivera han radicalitzat posicions fins al punt de proposar mesures inconstitucionals en nom de la Constitució del 1978. Perquè, a diferència del règim franquista, la Constitució salvaguarda l’autogovern, i el Tribunal Constitucional fa el mateix amb el català com a llengua vehicular. Però no és Vox el pioner. En educació, és Cs.
Contra la immersió
Un reial decret del govern espanyol anterior a la Constitució establia l’assignatura obligatòria del català i obria la porta que fos la llengua vehicular. El model del primer govern català s’orientava cap a la separació per llengua, de manera que el decret 270/1982 permetia als centres utilitzar-ne una d’única, fos castellà o català. Al mateix temps, els partits impulsaven la llei de normalització en una difícil recerca de consens en què es van acabar imposant les tesis de les esquerres. Es va considerar que la garantia de cohesió social era una sola xarxa escolar en què el català fos la llengua principal tenint en compte que era la més feble sociolingüísticament. Els decrets d’immersió del 1992 de la Logse el van situar com a “llengua vehicular i d’aprenentatge”.
El 1994 el TC va sentenciar sobre la llei del 1983 que el català podia ser el “centre de gravetat” del sistema i que no existia un dret dels pares a escollir la llengua vehicular, mentre obria, però, la porta que el castellà també ho fos.
La llei de política lingüística del 1998, que blindava la immersió, no va ser impugnada pel govern d’Aznar, però sí l’Estatut del 2006, davant del qual el TC va reconèixer el dret a rebre l’ensenyament en català i castellà.
L’1 de març del 2006, el segon manifest impulsor de Ciutadans recuperava el model de llengües separades, defensava que els pares triessin la llengua obviant la sentència del TC i eliminava el català com a requisit per a l’accés a la funció pública, a més d’oficialitzar el bilingüisme a la Generalitat. El Suprem sentenciava el 2010 que s’havia de “reintroduir” el castellà com a vehicular, si bé deixava en mans de la Generalitat fixar el percentatge.
Amb Cs creixent, el ministre Wert del govern de Rajoy feia una llei que anava més enllà del Suprem i feia pagar a la Generalitat l’escolarització privada en castellà dels nens que ho volguessin en poblacions on no hi hagués escoles públiques amb llengua vehicular castellana. Dues sentències del TC van tombar la pensada.
Tot i derogar la llei Wert, el govern de Pedro Sánchez ha mantingut el castellà i el català com a vehiculars, si bé deixa de nou en mans de la Generalitat decidir el com. Cs ha guanyat les eleccions del 21-D amb un programa que defensa la “igualtat de condicions” de les dues llengües i introdueix l’anglès com a vehicular sense aclarir com es fa realitat. Després dels comicis andalusos, Casado ha extremat fins a les posicions de Vox el programa lingüístic del PP. Si el de Rajoy es limitava a “assegurar el dret dels pares” a l’ensenyament en castellà “respectant” les cooficials, Casado ja promet que el castellà sigui la vehicular, que el català només sigui un mèrit –i no un requisit– per accedir a plaça pública, i que la retolació de l’espai públic i les comunicacions de la Generalitat siguin bilingües.
155 inconstitucional
El pioner de la suspensió de l’autogovern és el PP. Amb el suport del PSOE i Cs, Rajoy va destituir el govern català i va dissoldre el Parlament com a mesures extremes que no preveu el redactat de l’article 155 i en una interpretació inconstitucional per a molts experts constitucionalistes. De fet, Rajoy va aplicar un 155 molt semblant al que volia l’exministre franquista i fundador del PP, Manuel Fraga Iribarne.
L’article vigent limita la intervenció de l’autonomia al fet que el govern espanyol “doni instruccions” a les autoritats autonòmiques. Enlloc avala suspendre l’autonomia, dissoldre el Parlament o destituir governs, ni hi fa referència. Tanmateix, el PP de Rajoy ho va fer inspirant-se en l’article que Fraga Iribarne va intentar sense èxit que s’introduís a la Constitució –un article que Aliança Popular (AP) volia el 1978 que digués això: “En casos greus, el govern podrà acordar la intervenció d’una regió autònoma i donar-ne compte immediat a les Corts. Les mesures poden incloure la suspensió d’un o més òrgans de govern i la designació d’un governador general amb poders extraordinaris [...]. El decret haurà d’especificar el termini de la intervenció connectant-lo amb una convocatòria electoral”–. Vaja, que Rajoy ha aplicat un “esperit” del 155 que a la transició només defensava AP i que va ser rebutjat el juliol del 1978 al Congrés per 284 vots en contra, 17 a favor i 2 abstencions.
Tenint en compte el precedent –de moment impune perquè el TC encara no s’ha pronunciat sobre la constitucionalitat de l’aplicació de Rajoy–, Pablo Casado i Albert Rivera volen anar encara més enllà de Fraga Iribarne i prometen una intervenció indefinida de l’autogovern català no només per destituir l’executiu de Torra i dissoldre el Parlament, sinó, sobretot, per poder fer el que l’espanyolisme polític i mediàtic retreu a Rajoy que no s’atrevís a fer: intervenir la televisió i l’ensenyament públics per, finalment, poder “espanyolitzar els nens catalans”, en paraules de Wert.
