Política

Un cap policial sosté que l’ús de la força va ser “mesurat”

Un comissari de Barcelona denuncia “passivitat” dels Mossos durant l’1-O, tot i admetre que ja havien decidit actuar sense ells

La CUP i l’advocada de Roger Español el desmenteixen sobre agressions

En la vuitena setmana del judici contra els independentistes catalans al Tribunal Suprem, el responsable de la brigada provincial d’informació de Barcelona de la policia espanyola va aportar ahir un altre concepte per sostenir el relat de violència de les acusacions: “ambient prerevolucionari”. Així va definir la situació a Catalunya la tardor del 2017 el comissari, amb el número d’identificació 18.564, en la seva declaració com a testimoni. També va qualificar de “passiva” l’actuació dels Mossos per aturar la votació de l’1-O, malgrat que va admetre que dies abans, d’amagat de la policia catalana, els màxims responsables de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil van dissenyar plans per actuar als centres pel seu compte, com va ser.

El comissari va assegurar que abans del referèndum es van produir “uns 80 incidents, dels quals 37 van ser atacs contra seus i alcaldes del PSC per no voler deixar locals per a la votació”. El cap policial també va declarar que en el setge policial a la seu de la CUP, el 20 de setembre del 2017, els seus agents van haver d’aguantar “agressions” de simpatitzants i membres del partit, mentre esperaven l’ordre judicial per poder-hi entrar i comissar cartells del referèndum, permís que mai van obtenir. Per aquests fets, el comissari, com a responsable del dispositiu és investigat per un jutjat de Barcelona pel delicte de coaccions greus. La CUP va desmentir ràpidament el comissari a les xarxes socials, aportant vídeos de persones cantant i assegudes al terra aquell 20-S, i recordant que no hi ha cap acusat per aquests fets.

En l’actuació del cos de la Policía Nacional durant l’1-O, el comissari va manifestar que els agents van actuar amb “mesura” en l’ús de la força, tot i admetre algun puntual excés, però sense recordar el nombre d’agents investigats als jutjats. Per justificar l’ús de les pilotes de goma (prohibides a Catalunya des del 2014), en sortir de l’escola Ramon Llull de Barcelona, el cap de la brigada d’informació va assegurar que lamentava que una persona, referint-se a Roger Español, hagués perdut la visió d’un ull per una bala de goma, però va afegir que l’home alhora està acusat al jutjat per “cinc agressions a agents”. Aquesta afirmació va provocar que l’advocada d’Español, la penalista Anaïs Franquesa, realitzés el segon desmentiment del cap policial, en assegurar que “no hi ha cap informe amb cinc agressions” i que “no se li ha preguntat mai per elles”. Español és alhora víctima i acusat d’atemptat a l’autoritat per haver tirat una tanca al pas dels agents, cosa que va fer, segons va indicar al jutge, per barrar-los el pas, no per fer-los mal.

A preguntes del penalista Xavier Melero, el comissari va admetre que també van veure com els ciutadans ocupaven centres de votació durant la nit abans de l’1-O però que no van actuar-hi, tot i que l’ordre de la magistrada del TSJC els ho indicava, com als Mossos. També va indicar que no van rebre cap ordre dels superiors de donar suport als Mossos, com fixava la instrucció del secretari d’estat de Seguretat. Tampoc va rebre l’ordre de col·laborar amb els Mossos el cap d’un dispositiu de la Guàrdia Civil que va entrar en un institut de Sant Andreu de la Barca i va comissar-hi tres urnes. Els Mossos no sabien el pla de la policia espanyola, i però això van identificar uns 200 dels seus cotxes camuflats, va ser la deducció que Melero va deixar sobre la taula del tribunal per desmuntar el suposat espionatge de la policia catalana.

229
vehicles camuflats
duien agents de la policia espanyola durant l’1-O. Els Mossos en van identificar uns 200.
72
agents ferits
durant la jornada del referèndum a Catalunya. En els atestats de la policia espanyola eren 58.
12
centres de votació.
Del total on els Mossos els demanaven suport (233), les unitats del CNP van anar a aquests.

Vuit hores de vídeos policials i el dubte de manipulació

Els vídeos són claus per als dotze processats. Ahir l’inspector de la policia espanyola que va visionar vuit hores d’enregistrament de les càmeres que alguns agents duien a sobre durant l’1-O no va saber aclarir si aquest és tot el material que hi ha o la policia científica, en el seu buidatge, va fer una selecció i edició. La manipulació pot ser motiu per demanar l’expulsió dels vídeos com a prova. I el penalista Benet Salellas va preguntar a l’inspector per què no hi ha cap imatge de centres de Tarragona i de Lleida, i no va saber-ne el motiu. De la desena de testimonis d’ahir, dos agents de la Guàrdia Civil van relatar un incident amb una parella de mossos, dels quals van dir que els van insultar. Un d’aquests agents, però, va aclarir que en passar pel seu davant el seu company va dir-li “poden ser piolins”, i en sentir-ho es van ofendre. El comís d’uns cartells a Badalona amb la presència de Jordi Cuixart, a qui els agents de la Guàrdia Urbana no van voler ni identificar, va ser una altra fotesa que el Suprem va haver d’escoltar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’Estat diu ara que la data del 2024 per pagar per l’ús de les carreteres “és orientativa”

Barcelona

ERC planteja fer govern i tancar després l’estratègia

barcelona
ÜLO LAANOJA
ORGANITZADOR DE LA VIA BÀLTICA EL 1989 I DIPUTAT AL PRIMER PARLAMENT D’ESTÒNIA

“La pandèmia ha estat un regal per a Madrid”

barcelona

El dret a decidir, a la via penal

barcelona

La unilateralitat, a debat

barcelona

Ayuso instal·la el PSOE i Podem en la convulsió a dos anys de les estatals

madrid
Amèrica Llatina
Les conseqüències de la pandèmia

Colòmbia, en flames

Buenos Aires

Els escocesos emeten el seu veredicte en unes plebiscitàries crucials

Londres
política

Castells imposava el seu criteri, segons tècnics de la Diputació