Alguns agents admeten haver trencat 30 portes en dos centres l’1-O
Va passar en una escola de Barcelona i una altra de Sabadell, segons exposa Salellas al Suprem
Dos policies també diuen que l’alcaldessa de l’Hospitalet els va “increpar”
El penalista Benet Salellas, de l’equip de defensa del president d’Òmnium, Jordi Cuixart, va exposar ahir en el judici contra els independentistes catalans al Tribunal Suprem que, a més d’actuacions violentes contra els ciutadans, algunes unitats policials també van provocar greus destrosses en centres de votació de l’1-O, factura que el Ministeri de l’Interior no abonarà mai amb l’argument que els cossos policials actuaven sota un mandat judicial del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per aturar el referèndum.
Un inspector de la policia espanyola i responsable de les unitats de policia judicial encarregades de recollir el material va admetre a Salellas que les unitats d’actuació policial van esberlar unes trenta portes en una escola de Sabadell, malgrat que veien com un grup de veïns s’enduien el material de votació pel patí. També van trencar una trentena de portes a l’escola Pau Romeva de Barcelona, en la qual van acabar provocant ferides a una quinzena de persones.
A més, un segon inspector i un agent de la policia espanyola van reconèixer que l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, la socialista Núria Marín, els va “increpar” per haver usat “tanta violència” en entrar a l’IES Vilumara, i trencar la porta d’aquest edifici modernista. L’inspector va negar que no actuessin en més centres de votació de l’Hospitalet davant l’esbroncada de l’alcaldessa i ho va atribuir al fet que no tenien unitats per entrar als locals protegits. A l’institut, a un agent li va quedar el peu enganxat a la porta, la qual cosa li va fer mal però finalment no va necessitar assistència mèdica, va dir.
Un tercer inspector, amb el número d’identificació 88.279, va declarar al tribunal que a les portes del Departament d’Ensenyament van trobar la llavors consellera Clara Ponsatí, que es va lligar pels braços amb altres concentrats i va dir-los: “Aquesta és la meva casa, no me’n vaig.” L’escorta de Ponsatí també hi era i anava armada, segons van destacar testimonis policials espanyols en altres sessions.
En la sessió també van declarar dos agents dels Mossos de Granollers, a petició de Vox i com a retret perquè l’1 d’octubre eren a la comissaria per atendre emergències i no en el dispositiu contra la votació.
LA XIFRA
El Seat Ibiza de Presidència i els espies policials
Els quatre inspectors i cinc agents de la policia espanyola enviats a Catalunya per aturar el referèndum d’autodeterminació van insistir a denunciar, en el judici, que “l’actitud” dels agents dels Mossos que eren davant dels centres de votació era “passiva”, com han reiterat els seus superiors. En un cas van relatar que van haver-los de demanar que moguessin un cotxe policial travessat al carrer i que els impedia l’accés al centre de votació, sense cap incident.
A més de la passivitat, s’acusa els Mossos d’espiar els moviments dels cossos policials espanyols, cosa totalment negada pel comissari Ferran López. Ahir fins a quatre agents dedicats a l’“observació” de centres i de mossos, van indicar que van veure dues persones de paisà parlant per un petit micròfon i van deduir que eren agents dels Mossos en veure que el Seat Ibiza que conduïen era de Presidència, segons van comprovar. No és cap secret, i el llavors conseller d’Interior, Quim Forn, va explicar al Suprem que per cobrir l’1-O es van destinar molts recursos, com ara fins a 41 vehicles d’altres departaments i de lloguer. “Sap que hi havia altres cossos policials actuant l’1-O? I que la vigilància i la contravigilància no eren exclusives seves?”, va etzibar l’advocat Xavier Melero a un dels agents.
