La Policía seguia els Mossos per saber on duien les urnes

Setze inspectors i agents de la policia espanyola, que van actuar com a policia judicial per comissar urnes i material del referèndum d’autodeterminació en centres de Barcelona, Girona i Lleida l’1-O, ahir van seguir el guió de criticar obertament, en el judici al Tribunal Suprem, el binomi d’agents dels Mossos d’Esquadra que es trobaven prop dels locals per la seva “passivitat” i a voltes “complicitat” amb els votants, i en, segons ells, no complir el mandat del TSJC. Per contra, cap va admetre haver fet o vist un ús desproporcionat de la força contra els veïns asseguts a terra i entrellaçats de braços, fent resistència passiva, per protegir els centres de votació.

El cas més greu va ser al centre Joan Carles I de Lleida, on un inspector va relatar com va ajudar un veí que va tenir un atac cardíac a Lleida, “mentre m’insultaven”. El cap policial, però, va ometre que l’home, abans de caure desplomat a terra, va rebre un cop als testicles per part d’un policia i que la unitat policial va seguir l’actuació a l’interior del centre amb el comís d’urnes, mentre l’home era atès per uns veïns que es van identificar com a metges i en espera de l’ambulància, segons va recordar-li l’advocat Benet Salellas, de l’equip de defensa del president d’Òmnium, Jordi Cuixart. Un jutjat de Lleida investiga aquesta acció policial.

La suposada “passivitat” dels membres de la policia catalana no sustenta la tesi de les acusacions que els 17.000 agents dels Mossos es van posar del costat del govern (fa dies que no se cita el nom de cap dels dotze acusats en el judici) per declarar la independència. No obstant això, en la sessió d’ahir, els fiscals van tornar a preguntar als testimonis què feia el binomi dels Mossos i si van veure unitats de la brigada mòbil (Brimo) entrar als centres de votació. Les unitats de la policia judicial espanyola ni els esperaven. Ahir, un responsable policial va tornar a detallar que tenien la llista dels centres on actuar el 30 de setembre, mentre que el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos va indicar al Suprem que van decidir actuar sols, amb unitats de la Guàrdia Civil i de la policia espanyola, el mateix dia 1 d’octubre, quan van comprovar “la ineficaç” actuació dels Mossos per escapçar el referèndum.

Encara més: un inspector de la Policía, que cobria la zona del districte de Nou Barris de Barcelona, va explicar a la sala que van fer “seguiments” a les patrulles dels Mossos que comissaven urnes dels centres de votació per saber on anaven. Cap complot: una d’elles es va dirigir a la comissaria i l’altra, al parc de bombers, on van pujar a una furgoneta i després van anar a comissara. L’inspector, però, va retreure als agents que recollissin les urnes al vespre, quan la gent ja havia votat i que en alguns casos “els abraçaven i saludaven afectuosament”. El comissari Ferran López va declarar al tribunal que la magistrada del TSJC no posava cap límit d’horari per fer complir el seu mandat per aturar l’1-O i que van donar ordres d’anar a buscar les urnes al vespre.

Les afirmacions dels policies no es van poder contrastar amb els vídeos de les intervencions, i el penalista Andreu van den Eynde va indicar que, per exemple, a l’escola Els Horts de Barcelona hi ha onze vídeos aportats a la causa i s’hi pot comprovar com agents dels Mossos retiraven gent. “No ho vaig veure, això”, va dir un policia judicial.

Dels centres de votació de l’1-O a Girona van declarar un inspector i un agent que van actuar en tres de la ciutat: al CEIP Verd, al Dalmau Carles, on van detenir una persona i van indicar que “hi havia bombers uniformats i agafats entre els braços”, i al servei municipal d’ocupació. De l’escola Verd, el president del Suprem, Manuel Marchena, es va empipar quan Benet Salellas va preguntar a l’inspector si sabien que era l’escola de les filles del president Puigdemont. El policia va dir que ho desconeixia, com també que els policies en la actuació van causar una vintena de ferits. “Tots ells amb informe mèdic”, va reblar Salellas.