Política

EL RADAR

A l’altar dels indignats

Macron planteja tancar l’ENA, viver de dirigents, per calmar la ira social

L’incendi de la catedral de Notre-Dame va obligar Macron a ajornar l’anunci de les mesures destinades a acontentar els armilles grogues, el moviment d’indignats sorgit a finals de l’any passat, que, amb les seves mobilitzacions arreu de l’Estat francès, ha posat el president entre les cordes. Segons la filtració de la intervenció anul·lada a última hora, Macron tenia previst plantejar una reducció de l’IRPF a les classes mitjanes i una revaloració de les pensions més baixes, però guardava també a la recambra una altra proposta que ha causat certa sorpresa: suprimir l’Escola Nacional d’Administració –més coneguda per les seves sigles, ENA–, el viver on s’ha format la classe dirigent francesa a partir de la Segona Guerra Mundial.

Creada per De Gaulle el 1945, per l’ENA han passat la major part de presidents de la V República, incloent-hi el mateix Macron, graduat el 2004, i la meitat dels primers ministres. Tot i que va ser fundada amb la idea de superar el corporativisme tradicional amb què es reclutaven els alts servidors de l’Estat, l’ENA no ha pogut eradicar l’endogàmia i s’ha convertit en una institució identificada amb la preservació dels interessos de les elits. Hi domina, a més, un pensament uniforme basat en el sotmetiment de l’Estat als dogmes del neoliberalisme econòmic, segons reconeixia l’exdirectora del centre Marie-Françoise Bechtel en una entrevista al diari Libération. És amb la voluntat de democratitzar la classe dirigent, de formar-la “a imatge de la societat” i de seleccionar-la sobre “la base exclusiva de la meritocràcia”, que Macron defensaria ara el tancament de la seva antiga escola. “Podem tenir la sensació que Macron, el monarca republicà, compra, d’alguna manera, una treva servint a la població uns quants caps en safata, però en un país construït per l’Estat, en què el 45% del PIB correspon a despesa pública, sempre es necessitaran alts funcionaris per fer anar la maquinària”, explica Jérôme Fourquet, autor de L’archipel français, el llibre en què analitza les transformacions socials i polítiques operades a l’Estat francès les últimes dècades.

El fet és que ningú no dubta de la necessitat de formar una classe dirigent professional i competent, reflex de la diversitat social i connectada a la complexitat de la vida exterior. La qüestió és saber si sacrificar el símbol per excel·lència de les elits a l’altar de la indignació popular forma part d’un pla més ampli per resoldre la crisi política que viu l’Estat francès. Un pas més en l’estratègia per reparar la fractura que, com en la resta de democràcies occidentals, separa la societat dels estaments de poder, per recuperar la confiança en el sistema i millorar el model de governança. O si, pel contrari, es tracta d’un gest a curt termini, una concessió per apaivagar la còlera dels armilles i reforçar la imatge del president, i que acabi desdibuixant-se en la fumarada del populisme.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

JxCat minimitza l’impacte de l’acord amb els comuns pels pressupostos

Barcelona

El PSC acusa Aragonès de voler imposar-los un cordó sanitari amb “l’excusa” de la seva posició contrària al referèndum

Barcelona

ERC seguirà negociant els pressupostos amb els comuns per “ajustar serrells”

Barcelona

Puigdemont, Comín i Ponsatí reclamen a Llarena que informi la Interpol sobre la suspensió de les euroordres

Madrid

Aragonès condiciona assistir a la Conferència de Presidents al fet que s’hi parli d’ampliar el fons Covid per al 2022

Barcelona

Puigneró, sobre els comuns: “No podem discriminar algú que vol aprovar uns pressupostos que porten el segell de JxCat”

BARCELONA

Albiach: “L’acord de pressupostos és un inici del que vindrà. S’han acabat les majories absolutes”

BARCELONA
LAURA BORRÀS
PRESIDENTA DEL PARLAMENT DE CATALUNYA

“Si la majoria s’ha trencat, es refà, és un imperatiu”

Barcelona

La Xina silencia amb mà de ferro les denúncies del #MeToo

Tòquio