L’ALTRA CARA DEL JUDICI
Preocupació internacional
Mentre continua l’estira-i-arronsa entre el poder judicial i el legislatiu espanyol sobre la suspensió dels presos polítics catalans electes el 28-A –ahir la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, va tornar la pilota al Suprem–, afloren les primeres reaccions internacionals. El popular diari alemany Süddeutsche Zeitung, editat a Munic, planteja en un article que els encausats no siguin suspesos com a diputats i senadors. El Süddeutsche recorda que el fet que cinc parlamentaris catalans entressin al Congrés i al Senat custodiats per la policia “no té precedents” i demana que s’iniciï un diàleg seriós sobre el conflicte català.
FERRAN ESPADA
LES FRASES
“Pels volts de les 17.30 vam anar amb el cotxe oficial cap a la seu d’Economia. No vam tenir cap problema per arribar-hi” JORDI MARTÍNEZ SOLER Assessor de xarxes socials de la presidència del Parlament “L’Assemblea Nacional Catalana és una entitat transversal, amb gent tant conservadora com d’extrema esquerra” RICARD GENÉ Exmembre del secretariat ANC “Era habitual utilitzar els centres cívics durant les nits, com ara en festes de tardor, Sant Joan...” ROSA M. SANS Cap de servei de programació d’activitats de la Generalitat “Justícia treballava amb Correus, no amb Unipost. No pots accedir, a través de les aplicacions, a res que no sigui àmbit de la teva competència” ÀNGEL CORTADELLES Exdirector de Serveis del Departament de Justícia “La vaga del 3-O tenia motius laborals, com la reforma laboral o l’impacte dels ajustos en el sector públic. No em consta que des del govern es fes cap crida per adherir-se a la vaga.” ENRIC VINAIXA Director general de Relacions Laborals de la GeneralitatLA CARA I LA CREU
Banc amb excel·lentíssims presos polítics
El fiscal exigeix la suspensió dels càrrecs electes
Comença la prova pericial amb queixes de les defenses
El judici de l’1-O va entrar ahir en una nova fase, amb l’inici de la prova pericial, que Marchena va avançar a la declaració dels últims testimonis. Les primeres pèrites van ser quatre funcionàries del Ministeri d’Hisenda que han fet informes sobre els fons públics suposadament destinats a l’1-O. Les defenses van impugnar la pericial perquè no hi ha cap informe econòmic sobre la malversació. El tribunal va rebutjar la petició, després d’una suspensió de deu minuts. Totes quatre, en un to arrogant, van apuntalar la malversació defensant que existeix perjudici per al patrimoni públic des del moment que es presta el servei, al marge de si es cobra, o de si s’emet una factura negativa. Després, van declarar dos sociòlegs, proposats per la defensa de Cuixart, estudiosos de la resistència no-violenta i la desobediència civil.
